Es mostren 88953 resultats

■ encaixonar

■ encaixonar

verb transitiu Posar alguna cosa en un caixó o en caixons figuradament Posar dins un lloc molt estret
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encalafornat
| encalafornada

■ encalafornat
| encalafornada

adjectiu Ficat molt endins d’un amagatall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encalaixonar

■ encalaixonar

verb transitiu Posar alguna cosa en un calaix o en calaixos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encalbiment

■ encalbiment

masculí Acció d’encalbir o d’encalbir-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encalbir

■ encalbir

verb transitiu Fer tornar calb pronominal Esdevenir calb
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encalç


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encalç</title>

Etimologia: de encalçar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Acció d’encalçar. L’encalç durà ben bé mitja hora.
  2. història i dret català A la baixa edat mitjana, acte d’encalçar o perseguir bandejats i foragitats de pau i treva per a detenir-los.
  3. anar a l’encalç (d’algú o d’alguna cosa)
    1. Esforçar-se per atrapar-lo.
    2. figuradament Va a l’encalç de la fortuna.
  4. donar encalç (o l’encalç) (a algú) Perseguir-lo.

■ encalç

masculí Acció d’encalçar L’encalç durà ben bé mitja hora història i dret català A la baixa edat mitjana, acte d’encalçar o perseguir bandejats i foragitats de pau i treva per a detenir-los anar a l’encalç d’algú o d’alguna cosa Esforçar-se per atrapar-lo figuradament Va a l’encalç de la fortuna donar encalç o l’encalç a algú Perseguir-lo
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encalçador
| encalçadora

■ encalçador
| encalçadora

adjectiu Que encalça
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encalçament

■ encalçament

masculí Acció d’encalçar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encalçant

■ encalçant

adjectiu i masculí i femení antigament Encalçador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encalçar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encalçar</title>

Compareu: atrapar
Etimologia: del ll. vg. td. incalciare, íd., der. de calx, -cis ‘taló’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Córrer darrere algú per atrapar-lo. El gos encalçava un conill.
  2. figuradament La mort l’encalça. Encalçar la sort.

■ encalçar

verb transitiu Córrer darrere algú per atrapar-lo El gos encalçava un conill figuradament La mort l’encalça Encalçar la sort
Informació complementària
Traducció