<title type="display">encampadà</title>
Body
adjectiu i masculí i femení D’Encamp (Andorra).
Es mostren 88939 resultats
■
encanalament
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encanalament</title>
Accessory
Etimologia: de encanalar
Body
-
masculí
- Acció d’encanalar;
- l’efecte.
■
encanalament
masculí Acció d’encanalar l’efecte
■
encanalar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encanalar</title>
Accessory
Etimologia: de canal
Body
■
encanalar
verb transitiu acanalar 4
■
encanallar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encanallar</title>
Accessory
Etimologia: de canalla
Body
-
verb
- transitiu Fer esdevenir un canalla. La guerra encanalla fins l’home més honest.
- pronominal Esdevenir un canalla.
■
encanallar
verb transitiu Fer esdevenir un canalla La guerra encanalla fins l’home més honest pronominal Esdevenir un canalla
encanar-se
<title type="display">encanar-se</title>
Accessory
Etimologia: de cana en el sentit de ‘canó, tràquea’
Body
-
verb
pronominal
dialectal
- Perdre l’alè a causa d’un excés de rialles o de plors. No deixes plorar tant aquesta criatura, que s’encanarà.
- encanar-se de riure Riure molt; pixar-se de riure.
encanar-se
verb pronominal dialectal Perdre l’alè a causa d’un excés de rialles o de plors No deixes plorar tant aquesta criatura, que s’encanarà encanar-se de riure Riure molt pixar-se de riure
■
encanastrar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encanastrar</title>
Accessory
Etimologia: de canastra
Body
verb
transitiu Posar alguna cosa en una canastra o en canastres.
■
encanastrar
verb transitiu Posar alguna cosa en una canastra o en canastres
■
encanonar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encanonar</title>
Accessory
Compareu: encanyonar
Etimologia: de canó
Etimologia: de canó
Body
-
verb
transitiu
- Fer passar alguna cosa per un canó.
- Apuntar a algú, a una peça de caça, amb una arma de foc.
■
encanonar
verb transitiu Fer passar alguna cosa per un canó Apuntar a algú, a una peça de caça, amb una arma de foc
■
encant1
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encant</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Etimologia: de encantar1 1a font: 1653, DTo.
Body
-
masculí
- Poder d’encantament.
- Allò que produeix l’encantament. L’encant de la seva veu.
- partícules elementals Nombre quàntic característic del quark c i dels hadrons que el contenen.
Vegeu també:
encant2
■
encant1
masculí Poder d’encantament Allò que produeix l’encantament L’encant de la seva veu partícules elementals Nombre quàntic característic del quark c i dels hadrons que el contenen Vegeu també encant 2
■
encant2
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encant</title><lbl type="homograph">2</lbl>
Accessory
Etimologia: de la construcció en quant (es ven)?
Body
-
masculí
-
història del dret
- Venda pública de béns (mobles o immobles) o drets, amb intervenció de l’autoritat judicial o administrativa, en la qual les coses són adjudicades al més-dient; subhasta.
- [generalment en pl] Lloc on hom celebrava habitualment aquesta venda.
- plural Lloc on hom ven coses velles.
- tenir la vida a l’encant Estar en perill greu i continuat.
Vegeu també:
encant1
■
encant2
masculí història del dret Venda pública de béns mobles o immobles o drets, amb intervenció de l’autoritat judicial o administrativa, en la qual les coses són adjudicades al més-dient subhasta generalment en pl Lloc on hom celebrava habitualment aquesta venda plural Lloc on hom ven coses velles tenir la vida a l’encant Estar en perill greu i continuat Vegeu també encant 1
■
encantació
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encantació</title>
Accessory
Partició sil·làbica: en_can_ta_ci_ó
Etimologia: de encantar1 1a font: s. XIV, Eiximenis
Etimologia: de encantar1 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
femení Encantament.
■
encantació
femení Encantament