Es mostren 88953 resultats

■ encanallar

■ encanallar

verb transitiu Fer esdevenir un canalla La guerra encanalla fins l’home més honest pronominal Esdevenir un canalla
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

encanar-se


<title type="display">encanar-se</title>

Etimologia: de cana en el sentit de ‘canó, tràquea’
    verb pronominal dialectal
  1. Perdre l’alè a causa d’un excés de rialles o de plors. No deixes plorar tant aquesta criatura, que s’encanarà.
  2. encanar-se de riure Riure molt; pixar-se de riure.

encanar-se

verb pronominal dialectal Perdre l’alè a causa d’un excés de rialles o de plors No deixes plorar tant aquesta criatura, que s’encanarà encanar-se de riure Riure molt pixar-se de riure
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encanastrar

■ encanastrar

verb transitiu Posar alguna cosa en una canastra o en canastres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encanonar

■ encanonar

verb transitiu Fer passar alguna cosa per un canó Apuntar a algú, a una peça de caça, amb una arma de foc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encant1

■ encant1

masculí Poder d’encantament Allò que produeix l’encantament L’encant de la seva veu partícules elementals Nombre quàntic característic del quark c i dels hadrons que el contenen Vegeu també encant 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encant2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encant</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de la construcció en quant (es ven)?
    masculí
  1. història del dret
    1. Venda pública de béns (mobles o immobles) o drets, amb intervenció de l’autoritat judicial o administrativa, en la qual les coses són adjudicades al més-dient; subhasta.
    2. [generalment en pl] Lloc on hom celebrava habitualment aquesta venda.
  2. plural Lloc on hom ven coses velles.
  3. tenir la vida a l’encant Estar en perill greu i continuat.



    4. Vegeu també:
    encant1

■ encant2

masculí història del dret Venda pública de béns mobles o immobles o drets, amb intervenció de l’autoritat judicial o administrativa, en la qual les coses són adjudicades al més-dient subhasta generalment en pl Lloc on hom celebrava habitualment aquesta venda plural Lloc on hom ven coses velles tenir la vida a l’encant Estar en perill greu i continuat Vegeu també encant 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encantació

■ encantació

femení Encantament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encantador
| encantadora

■ encantador
| encantadora

masculí i femení Persona que fa encantaments adjectiu Que encanta, que dona un plaer intens Era una noia encantadora Un paisatge encantador
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encantalls

■ encantalls

masculí plural Mot emprat en l’expressió donar encantalls locució verbal Encantar, embruixar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encantament

■ encantament

masculí Acció d’encantar o d’encantar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció