Es mostren 88953 resultats

■ encanyissar

■ encanyissar

verb transitiu Voltar d’un clos de canyes Encanyissar les hortalisses Cobrir o revestir de canyes, especialment una teulada, un sostre, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encanyissat

■ encanyissat

masculí Conjunt de canyes entreteixides especialment Reixat, tanca, etc, de canyes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encanyonada

■ encanyonada

femení Acció d’encanyonar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encanyonar

■ encanyonar

verb transitiu Empassar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encaparrador
| encaparradora

■ encaparrador
| encaparradora

adjectiu Que causa encaparrament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encaparrament

■ encaparrament

masculí Estat del qui està encaparrat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encaparrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encaparrar</title>

Etimologia: de caparra 1a font: s. XX, V. Català
    verb
    1. transitiu Causar mal de cap; marejar. La ràdio tan forta la va encaparrar.
    2. usat absolutament El carbó mal encès encaparra.
    3. pronominal Encaparrar-se per manca d’oxigen.
  2. pronominal especialment Capficar-se. No cal que us hi encaparreu, que no és res de greu!

■ encaparrar

verb transitiu Causar mal de cap marejar La ràdio tan forta la va encaparrar usat absolutament El carbó mal encès encaparra pronominal Encaparrar-se per manca d’oxigen pronominal especialment Capficar-se No cal que us hi encaparreu, que no és res de greu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encaparrotar-se

■ encaparrotar-se

verb pronominal dialectal Ésser caparrot entestar-se
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encapçalament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encapçalament</title>

Etimologia: de encapçalar
    masculí
  1. Acció d’encapçalar.
  2. Allò que encapçala un escrit, un imprès, etc.
    1. Mot, o mots, que encapçalen cadascun dels articles d’un diccionari, una enciclopèdia, etc.
    2. biblioteconomia A la part superior d’una fitxa, paraula, text o símbol pel qual és ordenat el fitxer.

■ encapçalament

masculí Acció d’encapçalar Allò que encapçala un escrit, un imprès, etc Mot, o mots, que encapçalen cadascun dels articles d’un diccionari, una enciclopèdia, etc biblioteconomia A la part superior d’una fitxa, paraula, text o símbol pel qual és ordenat el fitxer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encapçalar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encapçalar</title>

Etimologia: de capçal 1a font: s. XX, Ruyra
    verb transitiu
  1. Posar un títol, un adornament, una nota preliminar, etc., al cap o al començament d’un escrit, un imprès, etc. Encapçalaré el capítol amb una frase humorística.
  2. Ésser al cap d’un escrit, un imprès, etc. Una dedicatòria encapçala el llibre.
  3. figuradament L’esquerra encapçala les protestes.

■ encapçalar

verb transitiu Posar un títol, un adornament, una nota preliminar, etc, al cap o al començament d’un escrit, un imprès, etc Encapçalaré el capítol amb una frase humorística Ésser al cap d’un escrit, un imprès, etc Una dedicatòria encapçala el llibre figuradament L’esquerra encapçala les protestes
Informació complementària
Traducció