Es mostren 88939 resultats

■ encaparrotar-se

■ encaparrotar-se

verb pronominal dialectal Ésser caparrot entestar-se
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encapçalament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encapçalament</title>

Etimologia: de encapçalar
    masculí
  1. Acció d’encapçalar.
  2. Allò que encapçala un escrit, un imprès, etc.
    1. Mot, o mots, que encapçalen cadascun dels articles d’un diccionari, una enciclopèdia, etc.
    2. biblioteconomia A la part superior d’una fitxa, paraula, text o símbol pel qual és ordenat el fitxer.

■ encapçalament

masculí Acció d’encapçalar Allò que encapçala un escrit, un imprès, etc Mot, o mots, que encapçalen cadascun dels articles d’un diccionari, una enciclopèdia, etc biblioteconomia A la part superior d’una fitxa, paraula, text o símbol pel qual és ordenat el fitxer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encapçalar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encapçalar</title>

Etimologia: de capçal 1a font: s. XX, Ruyra
    verb transitiu
  1. Posar un títol, un adornament, una nota preliminar, etc., al cap o al començament d’un escrit, un imprès, etc. Encapçalaré el capítol amb una frase humorística.
  2. Ésser al cap d’un escrit, un imprès, etc. Una dedicatòria encapçala el llibre.
  3. figuradament L’esquerra encapçala les protestes.

■ encapçalar

verb transitiu Posar un títol, un adornament, una nota preliminar, etc, al cap o al començament d’un escrit, un imprès, etc Encapçalaré el capítol amb una frase humorística Ésser al cap d’un escrit, un imprès, etc Una dedicatòria encapçala el llibre figuradament L’esquerra encapçala les protestes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encapelladura

■ encapelladura

femení marina, marítim Punt del pal o masteler on es reuneixen els caps obencs, estais, etc que el sostenen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encapellar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encapellar</title>

Etimologia: de capell 1a font: s. XV, Curial
    verb
  1. antigament
    1. transitiu Posar capell.
    2. pronominal Posar-se capell.
    3. transitiu cinegètica Tapar el cap dels falcons de caça de manera que només els resti descobert el bec.
  2. transitiu marina, marítim
    1. Enganxar un cap a un penol de verga, coll de pal o masteler, etc., per mitjà d’una gassa feta en un dels seus extrems.
    2. Encaixar una gassa de mà a una cornamusa.

■ encapellar

verb antigament transitiu Posar capell pronominal Posar-se capell transitiu cinegètica Tapar el cap dels falcons de caça de manera que només els resti descobert el bec transitiu marina, marítim Enganxar un cap a un penol de verga, coll de pal o masteler, etc, per mitjà d’una gassa feta en un dels seus extrems Encaixar una gassa de mà a una cornamusa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encaperonar

■ encaperonar

verb transitiu Posar el caperó pronominal Posar-se, algú, el caperó
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encaperullar

■ encaperullar

verb transitiu Posar el caperull o la caperulla pronominal Posar-se, algú, el caperull o la caperulla
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encaperutxar

■ encaperutxar

verb transitiu Posar la caperutxa pronominal Posar-se, algú, la caperutxa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encapirotar

■ encapirotar

verb transitiu Posar el capirot pronominal Posar-se, algú, el capirot
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encapotar1

■ encapotar1

verb transitiu Cobrir amb un capot pronominal Si t’encapotes no tindràs fred pronominal Cobrir-se, el cel, de núvols de pluja El cel s’ha encapotat Vegeu també encapotar 2
Informació complementària
Traducció