Es mostren 88953 resultats

■ encarnament

■ encarnament

masculí Acció d’encarnar o d’encarnar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarnar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encarnar</title>

Etimologia: del ll. td. incarnare, íd. 1a font: s. XV
    verb
    1. transitiu Revestir d’una forma corporal, especialment d’una forma humana.
    2. pronominal cristianisme Fer-se home el Verb de Déu.
    3. transitiu figuradament personificar 2. Luter encarna l’esperit de la Reforma.
    1. intransitiu Penetrar, ésser arrelat, en la carn. Les ungles encarnen en els dits.
    2. pronominal Se li va encarnar una estella al peu.
  3. intransitiu antigament Posar carn nova una ferida.
  4. transitiu pintura Donar, pintant, el color de la carn.

■ encarnar

verb transitiu Revestir d’una forma corporal, especialment d’una forma humana pronominal cristianisme Fer-se home el Verb de Déu transitiu figuradament personificar 2 Luter encarna l’esperit de la Reforma intransitiu Penetrar, ésser arrelat, en la carn Les ungles encarnen en els dits pronominal Se li va encarnar una estella al peu intransitiu antigament Posar carn nova una ferida transitiu pintura Donar, pintant, el color de la carn
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarnat
| encarnada

■ encarnat
| encarnada

adjectiu Convertit en carn cristianisme Fet home El Fill de Déu encarnat adjectiu i masculí De color rosat semblant a la carn humana de raça blanca
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarnatiu
| encarnativa

■ encarnatiu
| encarnativa

adjectiu antigament Que causa la creixença de carn nova en una ferida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarranquinament

■ encarranquinament

masculí Acció d’encarranquinar o d’encarranquinar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarranquinar

■ encarranquinar

verb transitiu Encomanar, endossar a algú un treball, un encàrrec, no gens còmode o agradable de fer pronominal Encarregar-se En casar-se, s’ha hagut d’encarranquinar de la família de la dona
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encàrrec

■ encàrrec

masculí Acció d’encarregar o d’encarregar-se Donar un encàrrec La cosa encarregada Recollir un encàrrec diligència 2 Sortiré a fer uns quants encàrrecs
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarregada

■ encarregada

femení Inculpació indeguda donar les encarregades locució verbal Atribuir a algú la culpa dur-se’n les encarregades locució verbal Ésser atribuïda a algú la culpa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarregar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encarregar</title>

Etimologia: de carregar 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Confiar, encomanar, endossar a algú l’execució, la cura, d’alguna cosa, una funció de la qual ell té la responsabilitat. M’ha encarregat de vigilar-lo. Encarregar una cosa a algú.
  2. pronominal Assumir la cura, l’execució, d’alguna cosa. Jo m’encarrego del magatzem.
  3. transitiu Demanar que sigui reservada o servida (alguna cosa). Vam encarregar les entrades de teatre per telèfon. Encarregar un pastís.

■ encarregar

verb transitiu Confiar, encomanar, endossar a algú l’execució, la cura, d’alguna cosa, una funció de la qual ell té la responsabilitat M’ha encarregat de vigilar-lo Encarregar una cosa a algú pronominal Assumir la cura, l’execució, d’alguna cosa Jo m’encarrego del magatzem transitiu Demanar que sigui reservada o servida alguna cosa Vam encarregar les entrades de teatre per telèfon Encarregar un pastís
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarregat
| encarregada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encarregat</title>

Etimologia: de encarregar 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que té al seu càrrec alguna cosa.
  2. masculí i femení Persona que té al seu càrrec un establiment, una empresa, etc., en representació de l’amo.
  3. encarregat de negocis dret internacional Funcionari diplomàtic de menor categoria acreditat davant el ministeri d’afers exteriors del país receptor.

■ encarregat
| encarregada

adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que té al seu càrrec alguna cosa masculí i femení Persona que té al seu càrrec un establiment, una empresa, etc, en representació de l’amo encarregat de negocis dret internacional Funcionari diplomàtic de menor categoria acreditat davant el ministeri d’afers exteriors del país receptor
Informació complementària
Traducció