Es mostren 88940 resultats

■ encàrrec

■ encàrrec

masculí Acció d’encarregar o d’encarregar-se Donar un encàrrec La cosa encarregada Recollir un encàrrec diligència 2 Sortiré a fer uns quants encàrrecs
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarregada

■ encarregada

femení Inculpació indeguda donar les encarregades locució verbal Atribuir a algú la culpa dur-se’n les encarregades locució verbal Ésser atribuïda a algú la culpa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarregar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encarregar</title>

Etimologia: de carregar 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Confiar, encomanar, endossar a algú l’execució, la cura, d’alguna cosa, una funció de la qual ell té la responsabilitat. M’ha encarregat de vigilar-lo. Encarregar una cosa a algú.
  2. pronominal Assumir la cura, l’execució, d’alguna cosa. Jo m’encarrego del magatzem.
  3. transitiu Demanar que sigui reservada o servida (alguna cosa). Vam encarregar les entrades de teatre per telèfon. Encarregar un pastís.

■ encarregar

verb transitiu Confiar, encomanar, endossar a algú l’execució, la cura, d’alguna cosa, una funció de la qual ell té la responsabilitat M’ha encarregat de vigilar-lo Encarregar una cosa a algú pronominal Assumir la cura, l’execució, d’alguna cosa Jo m’encarrego del magatzem transitiu Demanar que sigui reservada o servida alguna cosa Vam encarregar les entrades de teatre per telèfon Encarregar un pastís
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarregat
| encarregada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encarregat</title>

Etimologia: de encarregar 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que té al seu càrrec alguna cosa.
  2. masculí i femení Persona que té al seu càrrec un establiment, una empresa, etc., en representació de l’amo.
  3. encarregat de negocis dret internacional Funcionari diplomàtic de menor categoria acreditat davant el ministeri d’afers exteriors del país receptor.

■ encarregat
| encarregada

adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que té al seu càrrec alguna cosa masculí i femení Persona que té al seu càrrec un establiment, una empresa, etc, en representació de l’amo encarregat de negocis dret internacional Funcionari diplomàtic de menor categoria acreditat davant el ministeri d’afers exteriors del país receptor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarrellar

■ encarrellar

verb transitiu Enfilar figues, tomàquets, bolets, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarrerament

■ encarrerament

masculí Acció d’encarrerar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarrerar

■ encarrerar

verb transitiu i pronominal Encarrilar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

encarriladora


<title type="display">encarriladora</title>

Etimologia: de encarrilar
femení ferrocarrils Peça d’acer en forma de rampa i amb un solc convergent que, recolzada sobre el cap de carril i col·locada davant la roda descarrilada, permet de fer-la pujar per portar-la al seu lloc.

encarriladora

femení ferrocarrils Peça d’acer en forma de rampa i amb un solc convergent que, recolzada sobre el cap de carril i collocada davant la roda descarrilada, permet de fer-la pujar per portar-la al seu lloc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarrilament

■ encarrilament

masculí Acció d’encarrilar o d’encarrilar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarrilar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encarrilar</title>

Etimologia: de carril
    verb
  1. transitiu transports Disposar un vehicle per tal que vagi pels carrils o pel camí que ha de seguir.
  2. figuradament
    1. transitiu Fer agafar a un afer, empresa, persona, etc., que no va per bon camí, el camí que ha de portar-lo a bon èxit.
    2. pronominal Sembla que ja s’ha encarrilat i treballa en una bona empresa.

■ encarrilar

verb transitiu transports Disposar un vehicle per tal que vagi pels carrils o pel camí que ha de seguir figuradament transitiu Fer agafar a un afer, empresa, persona, etc, que no va per bon camí, el camí que ha de portar-lo a bon èxit pronominal Sembla que ja s’ha encarrilat i treballa en una bona empresa
Informació complementària
Traducció