Es mostren 88940 resultats

encastat
| encastada


<title type="display">encastat</title>

Etimologia: de encastar
adjectiu heràldica Dit de l’escut la línia de partició del qual forma figures (creus, trèvols, flors de lis, etc.) que s’encasten o penetren alternativament a cadascuna de les dues particions del camper.

encastat
| encastada

adjectiu heràldica Dit de l’escut la línia de partició del qual forma figures creus, trèvols, flors de lis, etc que s’encasten o penetren alternativament a cadascuna de les dues particions del camper
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encastellament

■ encastellament

masculí Acció d’encastellar o d’encastellar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encastellar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encastellar</title>

Etimologia: de castell 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb
  1. transitiu Fortificar amb castells, a manera de castell.
  2. pronominal
    1. Tancar-se en un castell, i fer-s’hi fort.
    2. Acollir-se a paratges alts, de difícil accés.
    3. figuradament S’encastella en els seus arguments i no posa cap esment als de l’adversari.
  3. pronominal Apilotar-se els núvols formant castells.

■ encastellar

verb transitiu Fortificar amb castells, a manera de castell pronominal Tancar-se en un castell, i fer-s’hi fort Acollir-se a paratges alts, de difícil accés figuradament S’encastella en els seus arguments i no posa cap esment als de l’adversari pronominal Apilotar-se els núvols formant castells
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encastellat
| encastellada

■ encastellat
| encastellada

adjectiu Encimat figuradament Altiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encastellonat
| encastellonada

■ encastellonat
| encastellonada

adjectiu Encimat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encaterinament

■ encaterinament

masculí Acció d’encaterinar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encaterinar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encaterinar</title>

Etimologia: der. de Caterina, amb sentit irònic, potser maliciós, del nom de la santa verge, passant a la idea indulgentment pejorativa de ‘innocent’ 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu Encapritxar, enamoriscar, embadalir. El mag encaterinava grans i petits.
  2. pronominal S’ha encaterinat amb un collaret de perles. Es va encaterinar de la filla del mestre.

■ encaterinar

verb transitiu Encapritxar, enamoriscar, embadalir El mag encaterinava grans i petits pronominal S’ha encaterinat amb un collaret de perles Es va encaterinar de la filla del mestre
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

encatifament

encatifament

masculí Acció d’encatifar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encatifar

■ encatifar

verb transitiu Cobrir el terra d’una cambra, etc, amb una catifa o amb catifes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encatifat

■ encatifat

masculí Espai cobert de catifa Encatifament
Traducció