Es mostren 88953 resultats

■ encasellat

■ encasellat

masculí Conjunt de caselles Encasellament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encasquetar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encasquetar</title>

Etimologia: de casc 1a font: s. XX, Oller
    verb
    1. transitiu Ficar ben endins, fins a les orelles, el capell, la gorra, etc.
    2. transitiu figuradament Ficar al cap, fer aprendre. És ben difícil d’encasquetar-li la gramàtica.
    3. pronominal figuradament Ficar-se al cap alguna cosa, obstinar-s’hi.
  2. pronominal armament Encallar-se una arma amb l’embolcall del cartutx en disparar-la.

■ encasquetar

verb transitiu Ficar ben endins, fins a les orelles, el capell, la gorra, etc transitiu figuradament Ficar al cap, fer aprendre És ben difícil d’encasquetar-li la gramàtica pronominal figuradament Ficar-se al cap alguna cosa, obstinar-s’hi pronominal armament Encallar-se una arma amb l’embolcall del cartutx en disparar-la
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encast


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encast</title>

Etimologia: de encastar 1a font: 1405
    masculí
    1. Acció d’encastar;
    2. l’efecte.
    1. oficis manuals Cavitat produïda en una peça de fusta per embotir-n’hi una altra o per fixar-hi un objecte, com ara una frontissa, un pany, un tancador, etc.
    2. orfebreria Part d’un anell, d’una joia, etc., destinada a encastar-hi una gemma.

■ encast

masculí Acció d’encastar l’efecte oficis manuals Cavitat produïda en una peça de fusta per embotir-n’hi una altra o per fixar-hi un objecte, com ara una frontissa, un pany, un tancador, etc orfebreria Part d’un anell, d’una joia, etc, destinada a encastar-hi una gemma
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encastador

■ encastador

masculí excursionisme fissurer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encastament

■ encastament

masculí Acció d’encastar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encastar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encastar</title>

Homòfon: enquestar
Etimologia: alteració de l’ant. encastrar per influx de l’ant. encastonar, der. de castó, del fr. ant. caston ‘joier’, del frànc. kasto ‘capsa’ 1a font: 1283
    verb transitiu
  1. tecnologia Fixar una cosa en una altra fent-la entrar en part en un entrant o buit d’aquesta.
  2. Adherir íntimament una cosa a una altra. Encastava papers a la paret.
  3. figuradament D’una bufetada t’encastaré a la paret!

■ encastar

verb transitiu tecnologia Fixar una cosa en una altra fent-la entrar en part en un entrant o buit d’aquesta Adherir íntimament una cosa a una altra Encastava papers a la paret figuradament D’una bufetada t’encastaré a la paret
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

encastat
| encastada


<title type="display">encastat</title>

Etimologia: de encastar
adjectiu heràldica Dit de l’escut la línia de partició del qual forma figures (creus, trèvols, flors de lis, etc.) que s’encasten o penetren alternativament a cadascuna de les dues particions del camper.

encastat
| encastada

adjectiu heràldica Dit de l’escut la línia de partició del qual forma figures creus, trèvols, flors de lis, etc que s’encasten o penetren alternativament a cadascuna de les dues particions del camper
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encastellament

■ encastellament

masculí Acció d’encastellar o d’encastellar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encastellar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encastellar</title>

Etimologia: de castell 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb
  1. transitiu Fortificar amb castells, a manera de castell.
  2. pronominal
    1. Tancar-se en un castell, i fer-s’hi fort.
    2. Acollir-se a paratges alts, de difícil accés.
    3. figuradament S’encastella en els seus arguments i no posa cap esment als de l’adversari.
  3. pronominal Apilotar-se els núvols formant castells.

■ encastellar

verb transitiu Fortificar amb castells, a manera de castell pronominal Tancar-se en un castell, i fer-s’hi fort Acollir-se a paratges alts, de difícil accés figuradament S’encastella en els seus arguments i no posa cap esment als de l’adversari pronominal Apilotar-se els núvols formant castells
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encastellat
| encastellada

■ encastellat
| encastellada

adjectiu Encimat figuradament Altiu
Traducció