Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ encastellonat

| encastellonada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encastellonat</title>

Etimologia: de castell

adjectiu Encimat.

■ encastellonat

| encastellonada

adjectiu Encimat

■ encaterinament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encaterinament</title>

Etimologia: de encaterinar-se

masculí

Acció d’encaterinar-se;
l’efecte.

■ encaterinament

masculí Acció d’encaterinar-se l’efecte

■ encaterinar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encaterinar</title>

Etimologia: der. de Caterina, amb sentit irònic, potser maliciós, del nom de la santa verge, passant a la idea indulgentment pejorativa de ‘innocent’ 1a font: 1839, DLab.

verb

transitiu Encapritxar, enamoriscar, embadalir. El mag encaterinava grans i petits.
pronominal S’ha encaterinat amb un collaret de perles. Es va encaterinar de la filla del mestre.

■ encaterinar

verb transitiu Encapritxar, enamoriscar, embadalir El mag encaterinava grans i petits pronominal S’ha encaterinat amb un collaret de perles Es va encaterinar de la filla del mestre

encatifament

<title type="display">encatifament</title>

Etimologia: de encatifar

masculí

Acció d’encatifar;
l’efecte.

encatifament

masculí Acció d’encatifar l’efecte

■ encatifar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encatifar</title>

Etimologia: de catifa 1a font: c. 1900, Verdaguer

verb transitiu Cobrir el terra d’una cambra, etc., amb una catifa o amb catifes.

■ encatifar

verb transitiu Cobrir el terra d’una cambra, etc, amb una catifa o amb catifes

■ encatifat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encatifat</title>

Etimologia: de encatifar

masculí

Espai cobert de catifa.
Encatifament.

■ encatifat

masculí Espai cobert de catifa Encatifament

■ encativador

| encativadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encativador</title>

Etimologia: de encativar

adjectiu i masculí i femení Que encativa.

■ encativador

| encativadora

adjectiu i masculí i femení Que encativa

■ encativament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encativament</title>

Etimologia: de encativar

masculí

Acció d’encativar;
l’efecte.

■ encativament

masculí Acció d’encativar l’efecte

■ encativar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encativar</title>

Etimologia: variant de captivar, del cat. ant. catiu 1a font: s. XIV, Llull

verb

transitiu

Fer captiu.
especialment i figuradament La bellesa d’aquella dona m’encativà!

■ encativar

verb transitiu Fer captiu especialment i figuradament La bellesa d’aquella dona m’encativà

■ encauament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encauament</title>

Partició sil·làbica: en_ca_ua_ment
Etimologia: de encauar

masculí

Acció d’encauar o d’encauar-se;
l’efecte.

■ encauament

masculí Acció d’encauar o d’encauar-se l’efecte