Es mostren 88940 resultats

encavalcar

encavalcar

encavalcat
| encavalcada

encavalcat
| encavalcada

encavallada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encavallada</title>

Accessory
Etimologia: de encavallar 1a font: s. XVII
Body
    femení fusteria i construcció
  1. Bastida feta amb combinació de cabirons i llates per efectuar una obra o reparació a una certa alçada.
  2. Artifici format per un mínim de dues peces rígides i un tirant disposades en forma de triangle, la base del qual és formada pel tirant que serveix de biga mestra.

encavallada

encavallament

encavallament

Traducció

encavallar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encavallar</title>

Accessory
Etimologia: de cavall1 1a font: 1839, DLab.
Body
    verb
  1. transitiu encavalcar 1.
  2. pronominal
    1. De dues o més coses disposades en rengle, sortir alguna del seu lloc sobreposant-se a una altra o a d’altres. Aquestes dues lletres s’encavallen. Encavallar-se els nervis.
    2. arts gràfiques En una forma tipogràfica, sobreposar-se una línia a la inferior o a l’inrevés, per culpa de la mala disposició de les interlínies, dels cossos de lletra massa grossa, etc.

encavallar

enceb


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enceb</title>

Accessory
Homòfon: encep
Etimologia: de encebar
Body
    masculí
  1. armament i explosius
    1. Matèria explosiva molt sensible usada per a encendre la càrrega d’una arma, d’una barrinada, etc.
    2. Dispositiu que conté una petita quantitat d’enceb i va proveït d’una metxa, d’una resistència elèctrica o d’uns elèctrodes que en produeixen l’explosió.
  2. hidràulica Quantitat de líquid necessària per a produir l’encebament d’un òrgan de bombament.
  3. informàtica Carregador o sistema operatiu que en carrega un altre de més general, útil o complex, i que sol ésser superposat un cop feta la feina. És anomenat també enceb de càrrega.

enceb

encebador


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encebador</title>

Accessory
Etimologia: de encebar
Body
    masculí
  1. bioquímica Segment d’ADN o d’ARN que és reconegut per l’ADN polimerasa per a engegar la duplicació de l’ADN.
  2. luminotècnia Petit dispositiu destinat a produir l’encebament de certs tipus de làmpades de descàrrega, com és el cas d’un tub fluorescent.

encebador

enceball

enceball

encebament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encebament</title>

Accessory
Etimologia: de encebar
Body
    masculí
    1. Acció d’encebar;
    2. l’efecte.
  1. electricitat Iniciació més o menys ràpida d’una descàrrega elèctrica en un gas.
  2. electrotècnia Conjunt de fenòmens transitoris que precedeixen l’establiment del valor permanent de la força electromotriu i del corrent d’excitació d’una dinamo autoexcitada.
  3. hidràulica Acció d’omplir o de mantenir plena de líquid la canonada d’aspiració d’un òrgan de bombament perquè es pugui produir la succió normal de líquid.

encebament

encebar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encebar</title>

Accessory
Homòfon: ensabar
Etimologia: del ll. incibare ‘donar la becada’, però possiblement calc del cast. cebar, íd.
Body
    verb transitiu
  1. ramaderia Engreixar un animal.
  2. apicultura Col·locar en els quadres dels ruscs mòbils tires de cera estampada per tal d’incitar les abelles a continuar construint les bresques fins a completar els quadres o per tal de provocar la construcció de cel·les de reina.
  3. armament i explosius Posar en una arma, projectil, etc., l’enceb necessari per a inflamar la càrrega explosiva.
  4. electricitat i electrotècnia Produir un encebament.
  5. hidràulica Produir l’encebament d’un òrgan de bombament.
  6. informàtica
    1. Emprar una versió existent, probablement primitiva, d’un sistema o d’un procés com a mitjà per a establir-ne una versió nova.
    2. Emprar un enceb per a carregar (un programa o sistema operatiu).

encebar