Es mostren 88934 resultats

encebador

encebador

Accessory
Etimologia: de encebar
Body
    masculí
  1. bioquímica Segment d’ADN o d’ARN que és reconegut per l’ADN polimerasa per a engegar la duplicació de l’ADN.
  2. luminotècnia Petit dispositiu destinat a produir l’encebament de certs tipus de làmpades de descàrrega, com és el cas d’un tub fluorescent.

encebador

enceball

enceball

Accessory
Etimologia: de encebar
Body
masculí ramaderia Gra, herba, etc., amb què hom engreixa un animal.

enceball

encebament

encebament

Accessory
Etimologia: de encebar
Body
    masculí
    1. Acció d’encebar;
    2. l’efecte.
  1. electricitat Iniciació més o menys ràpida d’una descàrrega elèctrica en un gas.
  2. electrotècnia Conjunt de fenòmens transitoris que precedeixen l’establiment del valor permanent de la força electromotriu i del corrent d’excitació d’una dinamo autoexcitada.
  3. hidràulica Acció d’omplir o de mantenir plena de líquid la canonada d’aspiració d’un òrgan de bombament perquè es pugui produir la succió normal de líquid.

encebament

encebar

encebar

Accessory
Homòfon: ensabar
Etimologia: del ll. incibare ‘donar la becada’, però possiblement calc del cast. cebar, íd.
Body
    verb transitiu
  1. ramaderia Engreixar un animal.
  2. apicultura Col·locar en els quadres dels ruscs mòbils tires de cera estampada per tal d’incitar les abelles a continuar construint les bresques fins a completar els quadres o per tal de provocar la construcció de cel·les de reina.
  3. armament i explosius Posar en una arma, projectil, etc., l’enceb necessari per a inflamar la càrrega explosiva.
  4. electricitat i electrotècnia Produir un encebament.
  5. hidràulica Produir l’encebament d’un òrgan de bombament.
  6. informàtica
    1. Emprar una versió existent, probablement primitiva, d’un sistema o d’un procés com a mitjà per a establir-ne una versió nova.
    2. Emprar un enceb per a carregar (un programa o sistema operatiu).

encebar

encèfal

encèfal

Accessory
Etimologia: del gr. egképhalos ‘cervell’
Body
masculí anatomia animal Part del sistema nerviós central continguda en el crani i que comprèn el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.

encèfal

encefal-

encefal-

Body
Forma prefixada del mot grec egképhalos, que significa ‘cervell’. Ex.: encefalàlgia, encefalitis.

encefal-

encefàlic | encefàlica

encefàlic

Accessory
Etimologia: de encèfal
Body
adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a l’encèfal.

encefàlic | encefàlica

encefalina

encefalina

Accessory
Etimologia: de encefal- i -ina*
Body
femení bioquímica i fisiologia animal Pentapèptid opiaci natural, isolat d’extrets del cervell dels vertebrats, amb funció de neurotransmissor cerebral i amb propietats analgèsiques més potents que les de la morfina.

encefalina

encefalític | encefalítica

encefalític

Accessory
Etimologia: de encefalitis
Body
adjectiu patologia Relatiu o pertanyent a l’encefalitis.

encefalític | encefalítica

Traducció

encefalitis

encefalitis

Accessory
Etimologia: de encefal- i -itis
Body
femení patologia Malaltia inflamatòria del cervell causada per virus o per una reacció d’hipersensibilitat.

encefalitis