Es mostren 88953 resultats

■ enclaperar-se

■ enclaperar-se

verb pronominal dialectal Encallar-se un carro dins una clapera o rodera
Gran Diccionari de la llengua catalana

enclastar

enclastar

verb transitiu dialectal Encastar, adherir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enclaustrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enclaustrar</title>

Partició sil·làbica: en_claus_trar
Etimologia: de claustre 1a font: 1618
    verb
    1. transitiu Tancar algú en un claustre, convent o monestir.
    2. pronominal S’enclaustrà a Santa Clara.
  2. pronominal per extensió Recloure’s, tancar-se. S’ha enclaustrat a casa i no hi ha qui l’en tregui.

■ enclaustrar

verb transitiu Tancar algú en un claustre, convent o monestir pronominal S’enclaustrà a Santa Clara pronominal per extensió Recloure’s, tancar-se S’ha enclaustrat a casa i no hi ha qui l’en tregui
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enclavadura

■ enclavadura

femení Ferida causada a un animal de peu rodó per un clau que penetra fins a la carn a causa del clavament defectuós de la ferradura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enclavament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enclavament</title>

Etimologia: de enclavar 1a font: 1696, DLac.
    masculí
    1. Acció d’enclavar;
    2. l’efecte.
  2. dret administratiu
    1. Territori d’un estat, província, municipi, bisbat, parròquia, etc., enclavat dins un altre.
    2. enclavament lingüístic lingüística Àrea on hom parla una llengua distinta de la zona circumdant.
    1. ferrocarrils Conjunt de dispositius destinats a comandar agulles i senyals en una estació o en una línia de ferrocarril i alhora a evitar falses maniobres.
    2. tecnologia Dispositiu mecànic o elèctric emprat en sistemes de control per tal que l’accionament d’un mecanisme depengui d’un altre mecanisme.
  4. petrografia Restes d’inclusions, en part transformades, observables en les roques endògenes.

■ enclavament

masculí Acció d’enclavar l’efecte dret administratiu Territori d’un estat, província, municipi, bisbat, parròquia, etc, enclavat dins un altre enclavament lingüístic lingüística Àrea on hom parla una llengua distinta de la zona circumdant ferrocarrils Conjunt de dispositius destinats a comandar agulles i senyals en una estació o en una línia de ferrocarril i alhora a evitar falses maniobres tecnologia Dispositiu mecànic o elèctric emprat en sistemes de control per tal que l’accionament d’un mecanisme depengui d’un altre mecanisme petrografia Restes d’inclusions, en part transformades,…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enclavar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enclavar</title>

Etimologia: de clau1 1a font: 1696, DLac.
    verb transitiu
  1. Ficar una cosa o part d’una cosa en un forat practicat en una altra de manera que hi resti fortament subjectada.
  2. oficis manuals Ficar un clau fins a la carn en el peu d’un animal en ferrar-lo.
  3. pesca Fixar un ormeig al fons de l’aigua amb pedres o ploms perquè el corrent no se l’emporti.
  4. enclavar l’artilleria història militar Ficar un clau dins el fogó dels canons d’artilleria per a impedir l’enemic de servir-se’n.

■ enclavar

verb transitiu Ficar una cosa o part d’una cosa en un forat practicat en una altra de manera que hi resti fortament subjectada oficis manuals Ficar un clau fins a la carn en el peu d’un animal en ferrar-lo pesca Fixar un ormeig al fons de l’aigua amb pedres o ploms perquè el corrent no se l’emporti enclavar l’artilleria història militar Ficar un clau dins el fogó dels canons d’artilleria per a impedir l’enemic de servir-se’n
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enclavat
| enclavada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enclavat</title>

Etimologia: de enclavar
  1. adjectiu Dit d’un lloc, territori, edifici, etc., ficat o tancat dins un altre.
  2. adjectiu heràldica
    1. Dit de l’escut dividit en dues meitats iguals per la línia del partit o del truncat, l’esmalt d’una de les quals penetra en l’altra, formant respectivament una mitja faixa o un mig pal.
    2. Dit de l’escut dividit en dues meitats per les línies del partit o del truncat o bé trinxat amb un o més merlets.
  3. masculí dret administratiu Enclavament.

■ enclavat
| enclavada

adjectiu Dit d’un lloc, territori, edifici, etc, ficat o tancat dins un altre adjectiu heràldica Dit de l’escut dividit en dues meitats iguals per la línia del partit o del truncat, l’esmalt d’una de les quals penetra en l’altra, formant respectivament una mitja faixa o un mig pal Dit de l’escut dividit en dues meitats per les línies del partit o del truncat o bé trinxat amb un o més merlets masculí dret administratiu Enclavament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

enclavatge

enclavatge

masculí cirurgia Osteosíntesi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enclavillar

■ enclavillar

verb transitiu Subjectar amb clavilles Posar clavilles Enclavillar una guitarra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encletxa

■ encletxa

femení escletxa
Traducció