Es mostren 88940 resultats

■ enconar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enconar</title>

Etimologia: del ll. ĭnquĭnare ‘tacar, corrompre’, en ll. vg. ‘aviciar’ i d’aquí ‘avesar’, a través d’una pronúncia -kue-, reduïda després a -co-, enconar 1a font: s. XIII, Vides
    verb
  1. transitiu
    1. Donar la primera llet a un infant. La Maria va enconar el meu fill.
    2. per extensió Fer que un animal jove aprengui de menjar donant-li les primeres menjades.
    3. Posar mel o una altra cosa suau en el paladar d’un nadó per fer-li agafar el gust de mamar.
  2. figuradament
    1. transitiu Fer agafar a algú el gust, l’habitud, d’una cosa. L’han enconat en aquestes idees.
    2. pronominal S’encona en tots els costums estrangers.

■ enconar

verb transitiu Donar la primera llet a un infant La Maria va enconar el meu fill per extensió Fer que un animal jove aprengui de menjar donant-li les primeres menjades Posar mel o una altra cosa suau en el paladar d’un nadó per fer-li agafar el gust de mamar figuradament transitiu Fer agafar a algú el gust, l’habitud, d’una cosa L’han enconat en aquestes idees pronominal S’encona en tots els costums estrangers
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enconcar

■ enconcar

verb transitiu Donar forma còncava pronominal Agafar forma còncava
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enconcat
| enconcada

■ enconcat
| enconcada

adjectiu Que forma una conca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encondolir-se

■ encondolir-se

verb pronominal dialectal Adolorir-se Estic tot encondolit Adormir-se un membre del cos Se m’ha encondolit la cama
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

encondroma

encondroma

masculí patologia Tumor benigne de teixit cartilaginós desenvolupat a l’interior d’un os
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encongidament

■ encongidament

adverbi D’una manera encongida, amb encongiment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encongidor
| encongidora

■ encongidor
| encongidora

adjectiu Que encongeix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encongiment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encongiment</title>

Etimologia: de encongir 1a font: 1803, DEst.
    masculí
    1. Acció d’encongir o d’encongir-se;
    2. l’efecte.
  2. Estat del qui se sent encongit.
  3. indústria tèxtil Operació de provocar la disminució de la llargada o l’amplada d’una tela en deixar lliures les tensions latents originades en el curs d’operacions anteriors.

■ encongiment

masculí Acció d’encongir o d’encongir-se l’efecte Estat del qui se sent encongit indústria tèxtil Operació de provocar la disminució de la llargada o l’amplada d’una tela en deixar lliures les tensions latents originades en el curs d’operacions anteriors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encongir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encongir</title>

Etimologia: del cast. encoger 1a font: 1610
    verb
  1. pronominal
    1. Disminuir les dimensions d’una tela, un teixit, etc., contraient-se. Mulla la roba abans de tallar el vestit, no fos cas que després se t’encongís.
    2. per analogia S’ha hagut d’encongir d’allò més per a enfundar-se en el vestit de sa germana.
    1. transitiu Fer minvar la llargària, especialment d’un membre; arronsar. Hauràs d’encongir les cames, si no, no hi cabràs!
    2. pronominal Manifestava que tant li feia encongint-se d’espatlles. La flama començà a encongir-se i finalment s’extingí.
  3. figuradament
    1. transitiu Aflaquir l’ànim, el coratge (d’algú), fer-se sentir oprimit. L’angoixa l’encongia.
    2. pronominal Amb els de fora de casa s’encongeix i no gosa dir res.
    3. pronominal per extensió Veient aquella salvatjada, se m’encongia el cor.

■ encongir

verb pronominal Disminuir les dimensions d’una tela, un teixit, etc, contraient-se Mulla la roba abans de tallar el vestit, no fos cas que després se t’encongís per analogia S’ha hagut d’encongir d’allò més per a enfundar-se en el vestit de sa germana transitiu Fer minvar la llargària, especialment d’un membre arronsar Hauràs d’encongir les cames, si no, no hi cabràs pronominal Manifestava que tant li feia encongint-se d’espatlles La flama començà a encongir-se i finalment s’extingí figuradament transitiu Aflaquir l’ànim, el coratge d’algú, fer-se sentir oprimit L’angoixa l’encongia…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encongit
| encongida

■ encongit
| encongida

adjectiu Contret, oprimit figuradament D’ànim flac, de poc esperit
Traducció