Es mostren 88953 resultats

encondroma

encondroma

masculí patologia Tumor benigne de teixit cartilaginós desenvolupat a l’interior d’un os
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encongidament

■ encongidament

adverbi D’una manera encongida, amb encongiment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encongidor
| encongidora

■ encongidor
| encongidora

adjectiu Que encongeix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encongiment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encongiment</title>

Etimologia: de encongir 1a font: 1803, DEst.
    masculí
    1. Acció d’encongir o d’encongir-se;
    2. l’efecte.
  2. Estat del qui se sent encongit.
  3. indústria tèxtil Operació de provocar la disminució de la llargada o l’amplada d’una tela en deixar lliures les tensions latents originades en el curs d’operacions anteriors.

■ encongiment

masculí Acció d’encongir o d’encongir-se l’efecte Estat del qui se sent encongit indústria tèxtil Operació de provocar la disminució de la llargada o l’amplada d’una tela en deixar lliures les tensions latents originades en el curs d’operacions anteriors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encongir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encongir</title>

Etimologia: del cast. encoger 1a font: 1610
    verb
  1. pronominal
    1. Disminuir les dimensions d’una tela, un teixit, etc., contraient-se. Mulla la roba abans de tallar el vestit, no fos cas que després se t’encongís.
    2. per analogia S’ha hagut d’encongir d’allò més per a enfundar-se en el vestit de sa germana.
    1. transitiu Fer minvar la llargària, especialment d’un membre; arronsar. Hauràs d’encongir les cames, si no, no hi cabràs!
    2. pronominal Manifestava que tant li feia encongint-se d’espatlles. La flama començà a encongir-se i finalment s’extingí.
  3. figuradament
    1. transitiu Aflaquir l’ànim, el coratge (d’algú), fer-se sentir oprimit. L’angoixa l’encongia.
    2. pronominal Amb els de fora de casa s’encongeix i no gosa dir res.
    3. pronominal per extensió Veient aquella salvatjada, se m’encongia el cor.

■ encongir

verb pronominal Disminuir les dimensions d’una tela, un teixit, etc, contraient-se Mulla la roba abans de tallar el vestit, no fos cas que després se t’encongís per analogia S’ha hagut d’encongir d’allò més per a enfundar-se en el vestit de sa germana transitiu Fer minvar la llargària, especialment d’un membre arronsar Hauràs d’encongir les cames, si no, no hi cabràs pronominal Manifestava que tant li feia encongint-se d’espatlles La flama començà a encongir-se i finalment s’extingí figuradament transitiu Aflaquir l’ànim, el coratge d’algú, fer-se sentir oprimit L’angoixa l’encongia…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encongit
| encongida

■ encongit
| encongida

adjectiu Contret, oprimit figuradament D’ànim flac, de poc esperit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encontinent

■ encontinent

adverbi Tot seguit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encontorns

■ encontorns

masculí plural Voltants Això succeí als encontorns del mas
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encontrada1

■ encontrada1

femení Contrada sovint en pl antigament Contorn, regió propera Vegeu també encontrada 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encontrada2

■ encontrada2

femení Acció d’encontrar o d’encontrar-se Vegeu també encontrada 1
Traducció