Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ encordat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encordat</title>

Etimologia: de encordar 1a font: 1410

masculí Conjunt de cordes o cordills que lliguen, guarneixen, etc., una cosa.

■ encordat

masculí Conjunt de cordes o cordills que lliguen, guarneixen, etc, una cosa

■ encordatge

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encordatge</title>

Etimologia: de encordar

masculí

Acció d’encordar;
l’efecte.

■ encordatge

masculí Acció d’encordar l’efecte

■ encordillada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encordillada</title>

Etimologia: de encordillar 1a font: s. XX, Ruyra

femení

Acció d’encordillar;
l’efecte.

■ encordillada

femení Acció d’encordillar l’efecte

■ encordillar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encordillar</title>

Etimologia: de cordill 1a font: s. XX, V. Català

verb transitiu Lligar, embolicar, amb un cordill o amb cordills.

■ encordillar

verb transitiu Lligar, embolicar, amb un cordill o amb cordills

■ encordillat

| encordillada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encordillat</title>

Etimologia: de encordillar 1a font: s. XX, V. Català

adjectiu indústria tèxtil Dit del teixit de tres fils i tres passades de curs.

■ encordillat

| encordillada

adjectiu indústria tèxtil Dit del teixit de tres fils i tres passades de curs

■ encordonar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encordonar</title>

Etimologia: de cordó 1a font: s. XX, Ruyra

verb

transitiu

Posar cordons a alguna cosa, sia per adornar-la, sia per lligar-la o embolicar-la.
Tòrcer (fils o fibres) a manera de cordó.

■ encordonar

verb transitiu Posar cordons a alguna cosa, sia per adornar-la, sia per lligar-la o embolicar-la Tòrcer fils o fibres a manera de cordó

■ encorralament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encorralament</title>

Etimologia: de encorralar

masculí Acció d’encorralar.

■ encorralament

masculí Acció d’encorralar

■ encorralar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encorralar</title>

Etimologia: de corral 1a font: 1399

verb transitiu Ficar al corral.

■ encorralar

verb transitiu Ficar al corral

■ encorregut

| encorreguda

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encorregut</title>

Etimologia: de encórrer

adjectiu escorregut.

■ encorregut

| encorreguda

adjectiu escorregut

■ encórrer

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encórrer</title>

Compareu: incórrer
Etimologia: de córrer 1a font: 1312

verb

transitiu Posar-se en el cas d’haver de sofrir, de suportar, algun dany. Si ho feies, encorreries el menyspreu de tothom!
intransitiu Els desertors encorreran en pena de mort.

■ encórrer

verb transitiu Posar-se en el cas d’haver de sofrir, de suportar, algun dany Si ho feies, encorreries el menyspreu de tothom intransitiu Els desertors encorreran en pena de mort