Es mostren 88953 resultats

encratisme


<title type="display">encratisme</title>

masculí cristianisme Moviment ascètic judeocristià que condemnava el matrimoni i prohibia de menjar carn, com també de beure vi, àdhuc en la celebració eucarística.

encratisme

masculí cristianisme Moviment ascètic judeocristià que condemnava el matrimoni i prohibia de menjar carn, com també de beure vi, àdhuc en la celebració eucarística
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

encratita

encratita

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’encratisme masculí i femení Seguidor de l’encratisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encrespament

■ encrespament

masculí Acció d’encrespar o d’encrespar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encrespar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encrespar</title>

Etimologia: de cresp2
    verb
  1. transitiu Crespar.
  2. figuradament
    1. transitiu Alçar per damunt de la superfície normal. El vent fort encrespà la mar en un moment.
    2. pronominal Si bufa el simun ja veuràs com s’encrespen les dunes!
    3. pronominal per analogia Enfurismar-se.

■ encrespar

verb transitiu Crespar figuradament transitiu Alçar per damunt de la superfície normal El vent fort encrespà la mar en un moment pronominal Si bufa el simun ja veuràs com s’encrespen les dunes pronominal per analogia Enfurismar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encrestar

■ encrestar

verb transitiu Guarnir de cresta Dreçar a manera de cresta El vent encrestava les ones pronominal Dreçar la cresta figuradament Enorgullir-se, fer ostentació de poder, de força, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encreuament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encreuament</title>

Partició sil·làbica: en_cre_ua_ment
Etimologia: de encreuar
    masculí
    1. Acció d’encreuar o d’encreuar-se;
    2. l’efecte.
  2. biologia Reproducció sexual entre dos individus genotípicament semblants o no.
    1. obres públiques Intersecció de dues o més vies públiques (carrers, camins, carreteres, autopistes, etc.).
    2. ferrocarrils Intersecció de dues vies de ferrocarril en les quals els trens no poden passar d’una via a l’altra.
  4. lingüística Contaminació.

■ encreuament

masculí Acció d’encreuar o d’encreuar-se l’efecte biologia Reproducció sexual entre dos individus genotípicament semblants o no obres públiques Intersecció de dues o més vies públiques carrers, camins, carreteres, autopistes, etc ferrocarrils Intersecció de dues vies de ferrocarril en les quals els trens no poden passar d’una via a l’altra lingüística Contaminació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encreuar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encreuar</title>

Partició sil·làbica: en_cre_uar
Compareu: creuar
Etimologia: de creu 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Disposar dues coses formant creu l’una amb l’altra.
    2. pronominal Trobar-se dues coses i travessar-se formant com una creu. Aquestes dues carreteres s’encreuen a un quilòmetre de la vila.
    3. encreuar les espases Lluitar dues o més persones amb espasa.
    1. pronominal Anar, dues coses en moviment, l’una en direcció contrària de l’altra i coincidint en un punt determinat de llur trajecte. El tren de Barcelona s’encreua amb el de Sevilla a València.
    2. transitiu tàctica Dirigir els focs, els tirs, des de punts distints a un mateix punt.
  3. transitiu biologia Fer un encreuament.
  4. transitiu indústria tèxtil Passar els fils d’ordit per la creu.

■ encreuar

verb transitiu Disposar dues coses formant creu l’una amb l’altra pronominal Trobar-se dues coses i travessar-se formant com una creu Aquestes dues carreteres s’encreuen a un quilòmetre de la vila encreuar les espases Lluitar dues o més persones amb espasa pronominal Anar, dues coses en moviment, l’una en direcció contrària de l’altra i coincidint en un punt determinat de llur trajecte El tren de Barcelona s’encreua amb el de Sevilla a València transitiu tàctica Dirigir els focs, els tirs, des de punts distints a un mateix punt transitiu biologia Fer un encreuament transitiu indústria tèxtil…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

encreuat
| encreuada


<title type="display">encreuat</title>

Partició sil·làbica: en_cre_uat
Etimologia: de encreuar
  1. adjectiu Disposat en forma de creu. Mots encreuats.
  2. masculí jocs d’entreteniment Joc d’infants que consisteix a fer moure dues agulles de cap i procurar que una es col·loqui damunt l’altra formant creu.

encreuat
| encreuada

adjectiu Disposat en forma de creu Mots encreuats masculí jocs d’entreteniment Joc d’infants que consisteix a fer moure dues agulles de cap i procurar que una es colloqui damunt l’altra formant creu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encreuellar

■ encreuellar

verb transitiu Enrotllar dues cintes, vetes, cordes, etc, sobre alguna cosa, en sentits contraris formant creus, com, per exemple, les vetes de l’espardenya a la cama
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encreuerar

■ encreuerar

verb transitiu Disposar dues coses formant creu l’una amb l’altra encreuar
Informació complementària
Traducció