Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ encreuar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encreuar</title>

Partició sil·làbica: en_cre_uar
Compareu: creuar
Etimologia: de creu 1a font: 1696, DLac.

verb

1. transitiu Disposar dues coses formant creu l’una amb l’altra.
2. pronominal Trobar-se dues coses i travessar-se formant com una creu. Aquestes dues carreteres s’encreuen a un quilòmetre de la vila.
3. encreuar les espases Lluitar dues o més persones amb espasa.
1. pronominal Anar, dues coses en moviment, l’una en direcció contrària de l’altra i coincidint en un punt determinat de llur trajecte. El tren de Barcelona s’encreua amb el de Sevilla a València.
2. transitiu tàctica Dirigir els focs, els tirs, des de punts distints a un mateix punt.
transitiu biologia Fer un encreuament.
transitiu indústria tèxtil Passar els fils d’ordit per la creu.

■ encreuar

verb transitiu Disposar dues coses formant creu l’una amb l’altra pronominal Trobar-se dues coses i travessar-se formant com una creu Aquestes dues carreteres s’encreuen a un quilòmetre de la vila encreuar les espases Lluitar dues o més persones amb espasa pronominal Anar, dues coses en moviment, l’una en direcció contrària de l’altra i coincidint en un punt determinat de llur trajecte El tren de Barcelona s’encreua amb el de Sevilla a València transitiu tàctica Dirigir els focs, els tirs, des de punts distints a un mateix punt transitiu biologia Fer un encreuament transitiu indústria tèxtil…

encreuat

| encreuada

<title type="display">encreuat</title>

Partició sil·làbica: en_cre_uat
Etimologia: de encreuar

adjectiu Disposat en forma de creu. Mots encreuats.
masculí jocs d’entreteniment Joc d’infants que consisteix a fer moure dues agulles de cap i procurar que una es col·loqui damunt l’altra formant creu.

encreuat

| encreuada

adjectiu Disposat en forma de creu Mots encreuats masculí jocs d’entreteniment Joc d’infants que consisteix a fer moure dues agulles de cap i procurar que una es colloqui damunt l’altra formant creu

■ encreuellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encreuellar</title>

Partició sil·làbica: en_cre_ue_llar
Etimologia: de creu

verb transitiu Enrotllar dues cintes, vetes, cordes, etc., sobre alguna cosa, en sentits contraris formant creus, com, per exemple, les vetes de l’espardenya a la cama.

■ encreuellar

verb transitiu Enrotllar dues cintes, vetes, cordes, etc, sobre alguna cosa, en sentits contraris formant creus, com, per exemple, les vetes de l’espardenya a la cama