Es mostren 88939 resultats

■ enderiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enderiar</title>

Partició sil·làbica: en_de_ri_ar
Etimologia: de dèria 1a font: s. XX, Carner
    verb
  1. transitiu Fer agafar una dèria (a algú). El desig d’ascendir el va enderiar fora mida.
  2. pronominal Agafar una dèria. Ara s’ha enderiat a col·leccionar segells.

■ enderiar

verb transitiu Fer agafar una dèria a algú El desig d’ascendir el va enderiar fora mida pronominal Agafar una dèria Ara s’ha enderiat a colleccionar segells
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enderroc

■ enderroc

masculí construcció Acció d’enderrocar l’efecte Conjunt de materials provinents d’una construcció enderrocada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enderrocador1

■ enderrocador1

masculí Estimball Vegeu també enderrocador 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enderrocador2
| enderrocadora

■ enderrocador2
| enderrocadora

adjectiu i masculí i femení Que enderroca demolidor Vegeu també enderrocador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enderrocament

■ enderrocament

masculí Acció d’enderrocar o d’enderrocar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enderrocar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enderrocar</title>

Etimologia: de derrocar 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. construcció
    1. transitiu Tirar a terra, desfer una construcció fent caure successivament les parts de què es compon. Fet el pont nou, enderrocaren el vell.
    2. pronominal El castell s’enderrocà tot sol.
  2. transitiu per extensió Tirar a terra una persona o cosa que estava dreta o enlairada.
  3. transitiu figuradament Enderrocar un govern. Enderrocar un sistema filosòfic, una teoria.

■ enderrocar

verb construcció transitiu Tirar a terra, desfer una construcció fent caure successivament les parts de què es compon Fet el pont nou, enderrocaren el vell pronominal El castell s’enderrocà tot sol transitiu per extensió Tirar a terra una persona o cosa que estava dreta o enlairada transitiu figuradament Enderrocar un govern Enderrocar un sistema filosòfic, una teoria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endeutament

■ endeutament

masculí Acció d’endeutar o d’endeutar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endeutar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">endeutar</title>

Partició sil·làbica: en_deu_tar
Etimologia: de deute 1a font: 1242
    verb economia
  1. transitiu Fer contreure un deute o deutes a algú. Aquesta compra l’ha endeutat de molts diners.
  2. pronominal Contreure un deute o deutes amb una persona física o jurídica.

■ endeutar

verb economia transitiu Fer contreure un deute o deutes a algú Aquesta compra l’ha endeutat de molts diners pronominal Contreure un deute o deutes amb una persona física o jurídica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

endeutat
| endeutada

endeutat
| endeutada

adjectiu Carregat de deutes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endeví
| endevina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">endeví</title>

Compareu: endevinador
Etimologia: de endevinar
  1. masculí i femení ocultisme
    1. Persona que practica l’endevinació.
    2. per extensió Persona que imita les pràctiques endevinatòries a les fires, llocs de jocs, etc.
  2. a l’endeví locució adverbial A les palpentes.

■ endeví
| endevina

masculí i femení ocultisme Persona que practica l’endevinació per extensió Persona que imita les pràctiques endevinatòries a les fires, llocs de jocs, etc a l’endeví locució adverbial A les palpentes
Informació complementària
Traducció