Es mostren 88940 resultats

■ endocrí
| endocrina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">endocrí</title>

Etimologia: de endo- i el gr. krínō ‘distingir, separar, segregar’
    adjectiu fisiologia
  1. Relatiu o pertanyent a les secrecions internes de les glàndules.
  2. glàndula endocrina Glàndula que no té conducte excretor i vessa a la sang la seva secreció.

■ endocrí
| endocrina

adjectiu fisiologia Relatiu o pertanyent a les secrecions internes de les glàndules glàndula endocrina Glàndula que no té conducte excretor i vessa a la sang la seva secreció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endocrinòleg
| endocrinòloga

■ endocrinòleg
| endocrinòloga

masculí i femení medicina Metge especialista en endocrinologia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endocrinologia

■ endocrinologia

femení medicina Estudi de la morfologia normal i patològica de les glàndules de secreció interna i de les propietats químiques i els mecanismes d’acció de les hormones
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

endocrinopatia


<title type="display">endocrinopatia</title>

Partició sil·làbica: en_do_cri_no_pa_ti_a
femení patologia Terme general per a designar els trastorns de les glàndules de secreció interna (tiroide, pàncrees, suprarenals, etc.).

endocrinopatia

femení patologia Terme general per a designar els trastorns de les glàndules de secreció interna tiroide, pàncrees, suprarenals, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endoderma

■ endoderma

masculí embriologia Full embrionari intern format durant el procés de gastrulació per cèllules que provenen del blastoderma botànica Capa d’un sol estrat de cèllules situada per damunt del pericicle i per sota del parènquima cortical
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

endodèrmic
| endodèrmica

endodèrmic
| endodèrmica

adjectiu embriologia Relatiu o pertanyent a l’endoderma
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

endodinamogen
| endodinamògena

endodinamogen
| endodinamògena

adjectiu pedologia Dit del sòl en la gènesi del qual han preponderat els factors interns, especialment la natura de la roca mare
Gran Diccionari de la llengua catalana

endodinamomorf
| endodinamomorfa

endodinamomorf
| endodinamomorfa

adjectiu pedologia Endodinamogen
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endodòncia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">endodòncia</title>

Partició sil·làbica: en_do_dòn_ci_a
femení patologia Branca de l’estomatologia que tracta de la diagnosi, la patogènia, la profilaxi i el tractament de les malalties de la polpa dentària i de llurs complicacions, amb la finalitat de conservar les dents afectades.

■ endodòncia

femení patologia Branca de l’estomatologia que tracta de la diagnosi, la patogènia, la profilaxi i el tractament de les malalties de la polpa dentària i de llurs complicacions, amb la finalitat de conservar les dents afectades
Gran Diccionari de la llengua catalana

endodontitis

endodontitis

femení patologia Inflamació de la polpa dentària, acompanyada de dolor, deguda a la invasió bacteriana a través d’una càries penetrant