Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 424 resultats

■ espitellar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espitellar-se</title>

verb pronominal dialectal Espitregar-se.

■ espitellar-se

verb pronominal dialectal Espitregar-se

■ espitxar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espitxar-se</title>

Etimologia: d’origen incert, potser del cast. espichar ‘sortir (un líquid) amb força’, der. de espiche ‘arma punxeguda’, o de l’it. spicciare ‘brollar un líquid (impetuosament)’, provinent del fr. ant. despeechier ‘deixar anar’

verb pronominal dialectal Anar-se’n ràpidament.

■ espitxar-se

verb pronominal dialectal Anar-se’n ràpidament

■ espollinar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espollinar-se</title>

Etimologia: de pollí

verb pronominal Afollar-se la somera.

■ espollinar-se

verb pronominal Afollar-se la somera

■ espoltrar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espoltrar-se</title>

Etimologia: de poltre

verb pronominal Afollar-se l’euga.

■ espoltrar-se

verb pronominal Afollar-se l’euga

■ esporcellar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esporcellar-se</title>

Etimologia: de porcell

verb pronominal Afollar-se la truja.

■ esporcellar-se

verb pronominal Afollar-se la truja

■ espotonar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espotonar-se</title>

Etimologia: de pota

verb pronominal dialectal Fer-se malbé les potes un animal.

■ espotonar-se

verb pronominal dialectal Fer-se malbé les potes un animal

■ esprimatxar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esprimatxar-se</title>

Etimologia: de prim

verb pronominal Esdevenir esprimatxat.

■ esprimatxar-se

verb pronominal Esdevenir esprimatxat

■ esquifir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquifir-se</title>

Etimologia: infinitiu format analògicament sobre l’adj. esquifit (v. aquest mot)

verb pronominal Esdevenir esquifit.

■ esquifir-se

verb pronominal Esdevenir esquifit

■ esquitllar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquitllar-se</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement del germ. gòt.*usquillan ‘rajar, escolar-se’ 1a font: 1460

verb

pronominal

Lliscar alguna cosa separant-se de l’indret on hom volia aplicar-la, clavar-la, etc.
1. Passar per algun indret esquivant la vigilància d’algú, tractant de no ésser vist, etc.
2. Escapolir-se.

■ esquitllar-se

verb pronominal Lliscar alguna cosa separant-se de l’indret on hom volia aplicar-la, clavar-la, etc Passar per algun indret esquivant la vigilància d’algú, tractant de no ésser vist, etc Escapolir-se

■ estilar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estilar-se</title>

Etimologia: de estil 1a font: 1696, DLac.

verb

pronominal

Ésser de costum.
Estar en ús. Aquesta manera de vestir s’estilava fa un segle.

■ estilar-se

verb pronominal Ésser de costum Estar en ús Aquesta manera de vestir s’estilava fa un segle

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ espitellar-se

■ espitxar-se

■ espollinar-se

■ espoltrar-se

■ esporcellar-se

■ espotonar-se

■ esprimatxar-se

■ esquifir-se

■ esquitllar-se

■ estilar-se

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia