Es mostren 88940 resultats

enduro


<title type="display">enduro</title>

Body
masculí esports Prova motociclista de resistència i de regularitat tot terreny disputada en un circuit de 40 a 120 km, que hom ha de recórrer diverses vegades a una velocitat mitjana determinada.

enduro

ènema


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ènema</title>

Accessory
Etimologia: del ll. enĕma, -ătis, i aquest, del gr. énema, íd., der. de eníēmi ‘ficar a dins; injectar’ 1a font: 1917, DOrt.
Body
masculí farmàcia, indústria farmacèutica Forma medicamentosa que hom aplica per injecció d’un medicament líquid a l’intestí gros, a través de l’esfínter anal, mitjançant una cànula.

ènema

enemic
| enemiga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enemic</title>

Accessory
Etimologia: del ll. ĭnĭmīcus, -a, -um, der. de amīcus ‘amic’ 1a font: 1272, CTort.
Body
    1. adjectiu i masculí i femení Que és contrari a algú, que té aversió contra algú, que cerca d’oposar-s’hi o damnejar-lo. Tant me fa que em sigui amic com enemic! Enemic ocult.
    2. ésser enemic de si mateix Perjudicar els propis interessos.
    1. adjectiu i masculí i femení especialment Persona que fa la guerra contra algú. Atacar l’enemic. Les forces enemigues eren superiors.
    2. adjectiu per analogia El gat és enemic de la rata.
    3. a l’enemic que s’escapa, pont de plata Refrany que recomana de donar totes les facilitats a l’enemic perquè fugi i no torni.
  1. figuradament
    1. adjectiu i masculí i femení Persona que és contrària a alguna cosa. Ésser enemic del treball. La meva boca, enemiga de dir mentides.
    2. adjectiu per analogia L’aigua és enemiga del foc.
  2. masculí patologia Repeló.

enemic
| enemiga

enèmic
| enèmica

enèmic
| enèmica

enemistar

enemistar

enemistat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enemistat</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. *inimīcĭtas, -ātis, íd., substitut del cl. inimicitia, paral·lel del també ll. vg. amīcĭtas, -ātis ‘amistat’, substitut del cl. amicitia 1a font: s. XIV, Llull
Body
femení Sentiment hostil, aversió mútua entre dues persones. Tenir enemistat amb alguna persona.

enemistat

eneolític
| eneolítica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eneolític</title>

Accessory
Partició sil·làbica: e_ne_o_lí_tic
Etimologia: cpt. híbrid del ll. aēneus ‘coure’ i el gr. líthos ‘pedra’
Body
    prehistòria
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’eneolític.
  2. masculí Fase de la prehistòria que segueix el neolític i que correspon al primer moment de l’ús del metall (coure). Equival al terme calcolític.

eneolític
| eneolítica

energètic
| energètica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">energètic</title>

Accessory
Etimologia: del gr. energētikós ‘actiu, que opera’
Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’energia.
  2. adjectiu
    1. Que produeix o dona energia. El sucre és l’aliment energètic per excel·lència.
    2. poder energètic dietètica Relació entre la quantitat de calories que hom pot obtenir d’un aliment i el seu pes.
    3. recursos energètics indústria Recursos naturals d’un país que forneixen l’energia necessària a la indústria.
  3. femení física Ciència que estudia les lleis que regeixen les manifestacions de l’energia basant-se en els principis fonamentals de la termodinàmica i considerant l’energia interna com a funció d’estat.

energètic
| energètica

energetisme


<title type="display">energetisme</title>

Body
masculí filosofia i física Teoria segons la qual totes les propietats de la matèria i àdhuc els fenòmens psíquics són formes especials d’energia que, al seu torn, es poden reduir a una espècie bàsica anomenada energia absoluta.

energetisme

energia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">energia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: e_ner_gi_a
Homòfon: anergia
Etimologia: del ll. td. energīa, i aquest, del gr. enérgeia ‘eficàcia, força’, der. de érgon ‘obra’ 1a font: 1696, DLac.
Body
    femení
    1. Potència activa d’un organisme, capacitat d’obrar, de produir un efecte. L’energia muscular. La grip m’ha deixat sense gens d’energia. L’energia d’un medicament.
    2. figuradament L’energia d’una expressió.
    3. física, química i tecnologia Capacitat d’un sistema físic per a produir un treball.
    4. captació d’energia fisiologia En els éssers autòtrofs, mètode mitjançant el qual els éssers vius incorporen energia de l’exterior per tal de poder sintetitzar substàncies orgàniques en llur interior.
    5. energia activa electrotècnia Energia corresponent a la potència activa.
    6. energia aparent electrotècnia Energia corresponent a la potència aparent.
    7. energia reactiva electrotècnia Energia corresponent a la potència reactiva.
    8. producció d’energia fisiologia Mètodes segons els quals els éssers vius obtenen l’energia química necessària per a dur a terme les funcions vitals i les reaccions intracel·lulars que esmercen energia.
  1. Capacitat d’algú d’obrar vencent els obstacles, imposant-se als altres, etc. És molt intel·ligent, però no té energia per a defensar les seves opinions.

energia