Es mostren 88953 resultats

■ endur-se

■ endur-se

verb pronominal pr ind 2 t’enduus o t’endús 3 s’enduu o s’endú imper 2 enduu-te o endú-te Emportar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endurança

■ endurança

femení Acció d’endurar l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endurar

■ endurar

verb transitiu Suportar alguna cosa amb una paciència constant intransitiu especialment Dejunar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

enduridor


<title type="display">enduridor</title>

Etimologia: de endurir
masculí fotografia Solució química que hom empra en les operacions del revelatge de les pel·lícules a fi de protegir la gelatina i evitar que es malmeti la imatge.

enduridor

masculí fotografia Solució química que hom empra en les operacions del revelatge de les pellícules a fi de protegir la gelatina i evitar que es malmeti la imatge
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enduriment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enduriment</title>

Etimologia: de endurir
    masculí
    1. Acció d’endurir o d’endurir-se;
    2. l’efecte.
  2. construcció i química industrial Procés que sofreix el ciment en adormir-se en el qual adquireix resistència mecànica.
  3. metal·lúrgia Operació consistent en l’aplicació a un metall, per endurir-lo, de certs tractaments mecànics, físics o químics.

■ enduriment

masculí Acció d’endurir o d’endurir-se l’efecte construcció i química industrial Procés que sofreix el ciment en adormir-se en el qual adquireix resistència mecànica metallúrgia Operació consistent en l’aplicació a un metall, per endurir-lo, de certs tractaments mecànics, físics o químics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endurir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">endurir</title>

Etimologia: de dur2
    verb
    1. transitiu Fer tornar dur o més dur. La sequedat ha endurit la terra. L’egoisme endureix el cor.
    2. pronominal Se m’endureix la pell de les mans.
  2. transitiu construcció, química industrial i metal·lúrgia Produir un enduriment.

■ endurir

verb transitiu Fer tornar dur o més dur La sequedat ha endurit la terra L’egoisme endureix el cor pronominal Se m’endureix la pell de les mans transitiu construcció , química industrial i metallúrgia Produir un enduriment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

enduro


<title type="display">enduro</title>

masculí esports Prova motociclista de resistència i de regularitat tot terreny disputada en un circuit de 40 a 120 km, que hom ha de recórrer diverses vegades a una velocitat mitjana determinada.

enduro

masculí esports Prova motociclista de resistència i de regularitat tot terreny disputada en un circuit de 40 a 120 km, que hom ha de recórrer diverses vegades a una velocitat mitjana determinada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ènema


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ènema</title>

Etimologia: del ll. enĕma, -ătis, i aquest, del gr. énema, íd., der. de eníēmi ‘ficar a dins; injectar’ 1a font: 1917, DOrt.
masculí farmàcia, indústria farmacèutica Forma medicamentosa que hom aplica per injecció d’un medicament líquid a l’intestí gros, a través de l’esfínter anal, mitjançant una cànula.

■ ènema

masculí farmàcia, indústria farmacèutica Forma medicamentosa que hom aplica per injecció d’un medicament líquid a l’intestí gros, a través de l’esfínter anal, mitjançant una cànula
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enemic
| enemiga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enemic</title>

Etimologia: del ll. ĭnĭmīcus, -a, -um, der. de amīcus ‘amic’ 1a font: 1272, CTort.
    1. adjectiu i masculí i femení Que és contrari a algú, que té aversió contra algú, que cerca d’oposar-s’hi o damnejar-lo. Tant me fa que em sigui amic com enemic! Enemic ocult.
    2. ésser enemic de si mateix Perjudicar els propis interessos.
    1. adjectiu i masculí i femení especialment Persona que fa la guerra contra algú. Atacar l’enemic. Les forces enemigues eren superiors.
    2. adjectiu per analogia El gat és enemic de la rata.
    3. a l’enemic que s’escapa, pont de plata Refrany que recomana de donar totes les facilitats a l’enemic perquè fugi i no torni.
  3. figuradament
    1. adjectiu i masculí i femení Persona que és contrària a alguna cosa. Ésser enemic del treball. La meva boca, enemiga de dir mentides.
    2. adjectiu per analogia L’aigua és enemiga del foc.
  4. masculí patologia Repeló.

■ enemic
| enemiga

adjectiu i masculí i femení Que és contrari a algú, que té aversió contra algú, que cerca d’oposar-s’hi o damnejar-lo Tant me fa que em sigui amic com enemic Enemic ocult ésser enemic de si mateix Perjudicar els propis interessos adjectiu i masculí i femení especialment Persona que fa la guerra contra algú Atacar l’enemic Les forces enemigues eren superiors adjectiu per analogia El gat és enemic de la rata a l’enemic que s’escapa, pont de plata Refrany que recomana de donar totes les facilitats a l’enemic perquè fugi i no torni figuradament adjectiu i masculí i femení Persona que és contrària…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

enèmic
| enèmica

enèmic
| enèmica

adjectiu medicina Relatiu o pertanyent a l’ènema