Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ enfangada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfangada</title>

Etimologia: de enfangar

femení

Acció d’enfangar o d’enfangar-se;
l’efecte.

■ enfangada

femení Acció d’enfangar o d’enfangar-se l’efecte

■ enfangament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfangament</title>

Etimologia: de enfangar

masculí Enfangada.

■ enfangament

masculí Enfangada

■ enfangar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfangar</title>

Etimologia: de fang 1a font: 1507, Nebrija-Busa

verb

transitiu Ficar en el fang.
1. transitiu Cobrir, embrutar, de fang.
2. pronominal S’ha enfangat les cames fins als genolls.
3. transitiu figuradament Embrutar moralment. Certes lectures enfanguen l’esperit.
4. pronominal figuradament S’ha enfangat en el vici.
pronominal figuradament Ficar-se en un afer, una empresa, etc., de difícil solució. M’he ben enfangat; no sé pas com me’n sortiré.

■ enfangar

verb transitiu Ficar en el fang transitiu Cobrir, embrutar, de fang pronominal S’ha enfangat les cames fins als genolls transitiu figuradament Embrutar moralment Certes lectures enfanguen l’esperit pronominal figuradament S’ha enfangat en el vici pronominal figuradament Ficar-se en un afer, una empresa, etc, de difícil solució M’he ben enfangat no sé pas com me’n sortiré

■ enfarcellament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfarcellament</title>

Etimologia: de enfarcellar

masculí

Acció d’enfarcellar;
l’efecte.

■ enfarcellament

masculí Acció d’enfarcellar l’efecte

■ enfarcellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfarcellar</title>

Etimologia: de farcell

verb

transitiu

Disposar (alguna cosa) formant un farcell o farcells.
Posar (a algú) la roba de manera que li faci bonys, no li caigui bé, etc.

■ enfarcellar

verb transitiu Disposar alguna cosa formant un farcell o farcells Posar a algú la roba de manera que li faci bonys, no li caigui bé, etc

■ enfardador

| enfardadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfardador</title>

Etimologia: de enfardar

masculí i femení Persona que es dedica a enfardar o enfardellar una mercaderia.

■ enfardador

| enfardadora

masculí i femení Persona que es dedica a enfardar o enfardellar una mercaderia

■ enfardament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfardament</title>

Etimologia: de enfardar

masculí Acció d’enfardar.

■ enfardament

masculí Acció d’enfardar

■ enfardar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfardar</title>

Etimologia: de farda¹

verb

transitiu

Enfardellar.
Enfardissar.

■ enfardar

verb transitiu Enfardellar Enfardissar

■ enfardellament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfardellament</title>

Etimologia: de enfardellar

masculí

Acció d’enfardellar;
l’efecte.

■ enfardellament

masculí Acció d’enfardellar l’efecte

■ enfardellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfardellar</title>

Etimologia: de fardell

verb transitiu Disposar (alguna cosa) formant un fardell o fardells.

■ enfardellar

verb transitiu Disposar alguna cosa formant un fardell o fardells