Es mostren 88939 resultats

■ enfondre

■ enfondre

verb transitiu dialectal enfonsar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfonsada

■ enfonsada

femení Acció d’enfonsar o d’enfonsar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfonsament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfonsament</title>

Etimologia: de enfonsar 1a font: c. 1900, Verdaguer
    masculí
    1. Acció d’enfonsar o d’enfonsar-se;
    2. l’efecte.
  2. geologia Moviment pel qual una massa rocallosa de dimensions molt variables baixa respecte al seu nivell anterior o al nivell de les masses circumdants.

■ enfonsament

masculí Acció d’enfonsar o d’enfonsar-se l’efecte geologia Moviment pel qual una massa rocallosa de dimensions molt variables baixa respecte al seu nivell anterior o al nivell de les masses circumdants
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfonsar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfonsar</title>

Etimologia: de fons 1a font: s. XVI
    verb
    1. transitiu Fer anar cap al fons. El submarí enfonsà tres cuirassats.
    2. pronominal Els cossos pesants s’enfonsen més ràpidament que els lleugers.
    3. pronominal nàutica Perdre l’estabilitat en el nivell normal de l’aigua.
    4. pronominal nàutica Submergir-se completament en l’aigua passant a ocupar un nivell inferior del seu normal.
    1. transitiu Fer penetrar profundament una cosa dins una altra. Li enfonsà l’espasa al pit.
    2. pronominal S’enfonsà en la sorra fins als genolls. A mesura que es fa vell, els ulls se li van enfonsant.
    1. transitiu Fer descendir, una cosa, al nivell del sòl o la superfície sobre la qual descansa.
    2. pronominal Amb el pes dels llibres, la base s’anava enfonsant a poc a poc.
    1. transitiu Destruir una cosa rompent-la, fent-hi una obertura, de fora endins, de dalt a baix. Enfonsar una paret, una porta. Un camió ha enfonsat la vorera.
    2. pronominal Hem de reforçar les bigues; si no, el sostre s’enfonsarà.
  5. figuradament
    1. transitiu Arruïnar, destruir. Sembla com si volguessin enfonsar l’empresa.
    2. transitiu Fer caure en una situació dolenta, en un estat de depressió, etc. Ha enfonsat el poble en la misèria i la ignorància. Aquella desgràcia va enfonsar-lo.
    3. pronominal Tots els imperis acaben enfonsant-se. Té molt poc de tremp: a la més petita s’enfonsa.

■ enfonsar

verb transitiu Fer anar cap al fons El submarí enfonsà tres cuirassats pronominal Els cossos pesants s’enfonsen més ràpidament que els lleugers pronominal nàutica Perdre l’estabilitat en el nivell normal de l’aigua pronominal nàutica Submergir-se completament en l’aigua passant a ocupar un nivell inferior del seu normal transitiu Fer penetrar profundament una cosa dins una altra Li enfonsà l’espasa al pit pronominal S’enfonsà en la sorra fins als genolls A mesura que es fa vell, els ulls se li van enfonsant transitiu Fer descendir, una cosa, al nivell del sòl o la superfície sobre la qual…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

enfonsat
| enfonsada


<title type="display">enfonsat</title>

Etimologia: de enfonsar
adjectiu heràldica Dit de la peça de longitud, generalment el xebró i la faixa, amb el fragment central desplaçat cap avall.

enfonsat
| enfonsada

adjectiu heràldica Dit de la peça de longitud, generalment el xebró i la faixa, amb el fragment central desplaçat cap avall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfony

■ enfony

masculí Lloc de mals endreços cofurna
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfonyall

■ enfonyall

masculí Amagatall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfonyar

■ enfonyar

verb transitiu Amagar, entaforar pronominal On s’ha enfonyat, el gos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfora</title>

Etimologia: de de2 i fora
    adverbi
    1. Cap a la banda de fora. Caminava pit enfora i cap alt.
    2. Més o menys lluny en aquesta direcció. La nostra casa és gairebé a tocar de la vila; la d’ells és més enfora.
  2. a l’enfora de (o enfora de) Exceptuant, salvant.
  3. de (algú, algun lloc, etc.) enfora Exceptuant, salvant. I, del duc enfora, tots l’abandonaren i es passaren a l’enemic.

■ enfora

adverbi Cap a la banda de fora Caminava pit enfora i cap alt Més o menys lluny en aquesta direcció La nostra casa és gairebé a tocar de la vila la d’ells és més enfora a l’enfora de o enfora de Exceptuant, salvant de algú, algun lloc, etc enfora Exceptuant, salvant I, del duc enfora, tots l’abandonaren i es passaren a l’enemic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enforat
| enforada

■ enforat
| enforada

adjectiu Situat enfora De les dues barques, la més enforada
Traducció