Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ enfrontament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfrontament</title>

Etimologia: de enfrontar

masculí

Acció d’enfrontar o d’enfrontar-se;
l’efecte.

■ enfrontament

masculí Acció d’enfrontar o d’enfrontar-se l’efecte

■ enfrontar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfrontar</title>

Etimologia: de front

verb

transitiu Oposar front a front; afrontar.
pronominal Els dos exèrcits s’enfrontaren en aquelles muntanyes.

■ enfrontar

verb transitiu Oposar front a front afrontar pronominal Els dos exèrcits s’enfrontaren en aquelles muntanyes

■ enfú

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfú</title>

Etimologia: probablement del participi ant. de enfondre, enfús ‘enterrat’, pel costum d’aquest peix d’enfonsar el cap a la sorra; interpretat com un pl., se n’extragué un sing. enfú

masculí [plural enfús] dialectal ictiologia Sonso.

■ enfú

masculí plural enfús dialectal ictiologia Sonso

■ enfugir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfugir-se</title>

Etimologia: de fugir

verb pronominal Escapar-se.

■ enfugir-se

verb pronominal Escapar-se

■ enfundar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfundar</title>

Etimologia: de funda

verb

transitiu

Posar (una cosa) dins una funda. Enfunda la pistola.
Posar la funda (a una cosa). Enfundar uns mobles perquè no s’embrutin.

■ enfundar

verb transitiu Posar una cosa dins una funda Enfunda la pistola Posar la funda a una cosa Enfundar uns mobles perquè no s’embrutin

■ enfundar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfundar-se</title>

verb pronominal Lliurar-se a la consideració d’alguna cosa encaparrant-s’hi, fer-ne massa cas. Es complica la vida enfundant-se en qüestions insolubles.

■ enfundar-se

verb pronominal Lliurar-se a la consideració d’alguna cosa encaparrant-s’hi, fer-ne massa cas Es complica la vida enfundant-se en qüestions insolubles

■ enfuriament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfuriament</title>

Partició sil·làbica: en_fu_ri_a_ment
Etimologia: de enfuriar

masculí

Acció d’enfuriar o d’enfuriar-se;
l’efecte.

■ enfuriament

masculí Acció d’enfuriar o d’enfuriar-se l’efecte

■ enfuriar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfuriar</title>

Partició sil·làbica: en_fu_ri_ar
Etimologia: de fúria 1a font: s. XVII

verb

transitiu Provocar la fúria, el furor.
pronominal Esdevenir furiós.

■ enfuriar

verb transitiu Provocar la fúria, el furor pronominal Esdevenir furiós

enfuriat

| enfuriada

<title type="display">enfuriat</title>

Partició sil·làbica: en_fu_ri_at
Etimologia: de fúria

adjectiu Ple de furor.

enfuriat

| enfuriada

adjectiu Ple de furor

■ enfuriment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfuriment</title>

Etimologia: de enfurir

masculí Enfuriament.

■ enfuriment

masculí Enfuriament

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ enfrontament

■ enfrontar

■ enfú

■ enfugir-se

■ enfundar

■ enfundar-se

■ enfuriament

■ enfuriar

enfuriat | enfuriada

enfuriat | enfuriada

■ enfuriment

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

enfuriat

| enfuriada

enfuriat

| enfuriada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia