Es mostren 88953 resultats

■ enfredoriment

■ enfredoriment

masculí Acció d’enfredorir o d’enfredorir-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfredorir

■ enfredorir

verb transitiu Fer agafar fred pronominal Agafar fred
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfreixurar-se

■ enfreixurar-se

verb pronominal ramaderia Emmalaltir dels pulmons un animal, especialment una ovella o una cabra
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfrenament

■ enfrenament

masculí Acció d’enfrenar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfrenar

■ enfrenar

verb transitiu Posar el fre a una cavalleria figuradament Haurem d’enfrenar-li la llengua
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfront


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfront</title>

Etimologia: de front 1a font: 1461
  1. masculí Part anterior d’un element constructiu, especialment d’un edifici. Manà que emblanquinessin els enfronts de llurs cases.
    1. adverbi Davant per davant. Es va dirigir a la muntanya que tenia enfront. Viu a la casa d’enfront de la meva.
    2. enfront de locució prepositiva Davant per davant de, oposant-se a.

■ enfront

masculí Part anterior d’un element constructiu, especialment d’un edifici Manà que emblanquinessin els enfronts de llurs cases adverbi Davant per davant Es va dirigir a la muntanya que tenia enfront Viu a la casa d’enfront de la meva enfront de locució prepositiva Davant per davant de, oposant-se a
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfrontament

■ enfrontament

masculí Acció d’enfrontar o d’enfrontar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfrontar

■ enfrontar

verb transitiu Oposar front a front afrontar pronominal Els dos exèrcits s’enfrontaren en aquelles muntanyes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfú


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfú</title>

Etimologia: probablement del participi ant. de enfondre, enfús ‘enterrat’, pel costum d’aquest peix d’enfonsar el cap a la sorra; interpretat com un pl., se n’extragué un sing. enfú
masculí [plural enfús] dialectal ictiologia Sonso.

■ enfú

masculí plural enfús dialectal ictiologia Sonso
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfugir-se

■ enfugir-se

verb pronominal Escapar-se
Informació complementària
Traducció