Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ enfurrunyar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfurrunyar-se</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement del cast. enfurruñarse, probable alteració del fr. ant. enfrogner, oc. s’enfrougnà ‘arrufar el nas, posar mala cara’, del gàl·lic *frogna ‘narius’

verb

pronominal

Irritar-se sordament.
Posar-se de mal humor.

■ enfurrunyar-se

verb pronominal Irritar-se sordament Posar-se de mal humor

■ enfusellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfusellar</title>

Etimologia: de fusell²

verb transitiu Posar el fusell o eix (a un carro, un mecanisme, etc.).

■ enfusellar

verb transitiu Posar el fusell o eix a un carro, un mecanisme, etc

■ enfustament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfustament</title>

Etimologia: de enfustar

masculí

Acció d’enfustar;
l’efecte.

■ enfustar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfustar</title>

Etimologia: de fusta

verb transitiu Cobrir o revestir de fusta.

■ enfustar

verb transitiu Cobrir o revestir de fusta

■ enfustat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfustat</title>

Etimologia: de enfustar

masculí Conjunt de fustes amb què és enfustada alguna cosa.

■ enfustat

masculí Conjunt de fustes amb què és enfustada alguna cosa

■ enfutimar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfutimar-se</title>

Etimologia: vulgarisme per enfurismar-se

verb pronominal Enfurir-se.

enfutimat

| enfutimada

<title type="display">enfutimat</title>

Etimologia: de enfutimar-se

adjectiu

Enfurit.
Entremaliat.

enfutimat

| enfutimada

adjectiu Enfurit Entremaliat

■ enfutismar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfutismar-se</title>

Etimologia: vulgarisme per enfurismar-se

verb pronominal Enfurir-se.

■ engabiament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">engabiament</title>

Partició sil·làbica: en_ga_bi_a_ment
Etimologia: de engabiar

masculí

Acció d’engabiar o d’engabiar-se;
l’efecte.

■ engabiament

masculí Acció d’engabiar o d’engabiar-se l’efecte

■ engabiar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">engabiar</title>

Partició sil·làbica: en_ga_bi_ar
Etimologia: de gàbia

verb

transitiu Tancar dins una gàbia. Volen caçar verdums vius per engabiar-los.
figuradament
1. transitiu Tancar privant de llibertat, generalment en un lloc estret i incòmode. Van engabiar tots els presoners. Pobra taquillera, tantes hores engabiada a la cabina...!
2. pronominal per extensió A l’estiu s’engabiava a casa seva i ja no sortia.

verb transitiu Tancar dins una gàbia Volen caçar verdums vius per engabiar-los figuradament transitiu Tancar privant de llibertat, generalment en un lloc estret i incòmode Van engabiar tots els presoners Pobra taquillera, tantes hores engabiada a la cabina pronominal per extensió A l’estiu s’engabiava a casa seva i ja no sortia

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ enfurrunyar-se

■ enfusellar

■ enfustament

■ enfustar

■ enfustat

■ enfutimar-se

enfutimat | enfutimada

enfutimat | enfutimada

■ enfutismar-se

■ engabiament

■ engabiar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

enfutimat

| enfutimada

enfutimat

| enfutimada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia