Es mostren 88939 resultats

■ enfutismar-se

■ enfutismar-se

verb pronominal Enfurir-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ engabiament

■ engabiament

masculí Acció d’engabiar o d’engabiar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ engabiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">engabiar</title>

Partició sil·làbica: en_ga_bi_ar
Etimologia: de gàbia
    verb
  1. transitiu Tancar dins una gàbia. Volen caçar verdums vius per engabiar-los.
  2. figuradament
    1. transitiu Tancar privant de llibertat, generalment en un lloc estret i incòmode. Van engabiar tots els presoners. Pobra taquillera, tantes hores engabiada a la cabina...!
    2. pronominal per extensió A l’estiu s’engabiava a casa seva i ja no sortia.

■ engabiar

verb transitiu Tancar dins una gàbia Volen caçar verdums vius per engabiar-los figuradament transitiu Tancar privant de llibertat, generalment en un lloc estret i incòmode Van engabiar tots els presoners Pobra taquillera, tantes hores engabiada a la cabina pronominal per extensió A l’estiu s’engabiava a casa seva i ja no sortia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ engadinès

■ engadinès

masculí lingüística Engiadinès
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ engafar

■ engafar

verb transitiu Subjectar amb gafes o grapes construcció Posar gafes a un bastiment abans de collar-lo a l’obra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ engafetar

■ engafetar

verb transitiu Guarnir de gafets, posar gafets Subjectar amb gafets
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ engalanar

■ engalanar

verb transitiu Posar galana alguna cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ engalavernar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">engalavernar</title>

Etimologia: d’origen incert, potser variant de encalabrinar-se o relacionat amb galaverna ‘mena de clau o clavilla en nàutica’ 1a font: c. 1820
    verb
  1. transitiu Ficar els sortints d’una cosa dins els entrants o buits d’una altra de manera que no es pugui moure l’una sense que es mogui l’altra.
  2. pronominal Enferritjar-se.
  3. pronominal Enravenar-se, enrederar-se. Els llegums s’han engalavernat en apagar-se el foc abans d’hora. El fred li havia engalavernat els membres.

■ engalavernar

verb transitiu Ficar els sortints d’una cosa dins els entrants o buits d’una altra de manera que no es pugui moure l’una sense que es mogui l’altra pronominal Enferritjar-se pronominal Enravenar-se, enrederar-se Els llegums s’han engalavernat en apagar-se el foc abans d’hora El fred li havia engalavernat els membres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ engalba

■ engalba

femení ceràmica Galba
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ engalbar

■ engalbar

verb transitiu ceràmica Donar un bany de galba a les peces de terrissa
Informació complementària
Traducció