Es mostren 88939 resultats

aïnenc
| aïnenca

aïnenc
| aïnenca

adjectiu i masculí i femení D’Aín Plana Baixa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ainu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ainu</title>

Partició sil·làbica: ai_nu
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als ainus o a llur llengua.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble de raça ainuida que habita en diverses illes septentrionals del Japó (Sakhalin, Hokkaido) i les illes Kurils.
  3. masculí lingüística Llengua de difícil filiació parlada pels ainus.

■ ainu

adjectiu Relatiu o pertanyent als ainus o a llur llengua masculí i femení etnologia Individu d’un poble de raça ainuida que habita en diverses illes septentrionals del Japó Sakhalin, Hokkaido i les illes Kurils masculí lingüística Llengua de difícil filiació parlada pels ainus
Gran Diccionari de la llengua catalana

ainuid
| ainuida


<title type="display">ainuid</title>

Partició sil·làbica: ai_nuid
Etimologia: der. de ainu, ètnia de l’Àsia oriental
    antropologia física
  1. masculí i femení Individu de la raça ainuida.
  2. adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça ainuida.
  3. raça ainuida Raça del grup leucoderm actualment acantonada en diverses illes septentrionals del Japó.

ainuid
| ainuida

antropologia física masculí i femení Individu de la raça ainuida adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça ainuida raça ainuida Raça del grup leucoderm actualment acantonada en diverses illes septentrionals del Japó
Gran Diccionari de la llengua catalana

aioder
| aiodera

aioder
| aiodera

adjectiu i masculí i femení D’Aiòder Alt Millars
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aiorí
| aiorina

■ aiorí
| aiorina

adjectiu i masculí i femení D’Aiora Vall de Cofrents
Gran Diccionari de la llengua catalana

aira


<title type="display">aira</title>

Partició sil·làbica: ai_ra
Homòfon: aire
Etimologia: del gr. aĩr, íd.
femení botànica Gènere de plantes herbàcies de la família de les gramínies (Aira sp), anuals, de fulles curtes, tija prima i flors agrupades en panícules fluixes.

aira

femení botànica Gènere de plantes herbàcies de la família de les gramínies Aira sp , anuals, de fulles curtes, tija prima i flors agrupades en panícules fluixes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ airada

■ airada

femení Vent que dura poca estona Cop d’aire Tenir una airada molt forta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aïrament

■ aïrament

masculí Acció d’aïrar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aïrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aïrar</title>

Partició sil·làbica: a_ï_rar
Etimologia: de ira 1a font: s. XIV, Llull, Jaume I
    verb
  1. transitiu antigament Tenir desafecte o aversió envers (algú o alguna cosa).
    1. transitiu Encendre d’ira, enutjar fortament.
    2. pronominal No saps com s’aïra quan el contradiuen.

■ aïrar

verb transitiu antigament Tenir desafecte o aversió envers algú o alguna cosa transitiu Encendre d’ira, enutjar fortament pronominal No saps com s’aïra quan el contradiuen
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

airbag*

airbag*

masculí automòbil, automobilisme Coixí de seguretat v coixí