Es mostren 88939 resultats

■ engrescador
| engrescadora

■ engrescador
| engrescadora

adjectiu Que engresca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ engrescament

■ engrescament

masculí Acció d’engrescar o d’engrescar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ engrescar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">engrescar</title>

Etimologia: de gresca 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu
    1. Incitar, excitar, a fer alguna cosa. A veure si tu pots engrescar-lo a ballar.
    2. Desvetllar l’entusiasme, el desig. No entenc com aquestes diversions poden engrescar tant el jovent. Després d’haver-la engrescada de mala manera s’ha casat amb una altra.
  2. pronominal T’engresques massa fàcilment, i llavors venen els desenganys.

■ engrescar

verb transitiu Incitar, excitar, a fer alguna cosa A veure si tu pots engrescar-lo a ballar Desvetllar l’entusiasme, el desig No entenc com aquestes diversions poden engrescar tant el jovent Després d’haver-la engrescada de mala manera s’ha casat amb una altra pronominal T’engresques massa fàcilment, i llavors venen els desenganys
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ engrevir

■ engrevir

verb antigament transitiu Fer tornar greu, més greu Això engreveix encara els meus pecats pronominal Esdevenir greu, més greu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ engrillonar

■ engrillonar

verb transitiu Posar grillons a algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ engrinya

■ engrinya

femení Acció d’engrinyar o d’engrinyar-se l’efecte D’ençà que s’ha casat l’hereu sempre més hi ha hagut engrinya a la casa Posar engrinyes Tenir engrinyes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ engrinyar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">engrinyar</title>

Etimologia: probable encreuament de engronyar-se ‘malhumorar-se’ amb un engrenyar-se, relacionat amb el cast. greña; mot local de Blanes i la Costa Brava 1a font: 1924
    verb
  1. transitiu Fer desavenir, fer posar de punta. No va parar fins que va engrinyar pare i fill.
  2. pronominal Desavenir-se, posar-se de punta. Pare i fill han acabat engrinyant-se. Si escolteu aquell malintencionat no trigarà a fer-vos engrinyar.

■ engrinyar

verb transitiu Fer desavenir, fer posar de punta No va parar fins que va engrinyar pare i fill pronominal Desavenir-se, posar-se de punta Pare i fill han acabat engrinyant-se Si escolteu aquell malintencionat no trigarà a fer-vos engrinyar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

engripar-se

engripar-se

verb pronominal patologia Agafar una grip
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ engripat
| engripada

■ engripat
| engripada

adjectiu patologia Afectat de grip
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ engroguir

■ engroguir

verb transitiu Fer tornar groc pronominal Esdevenir groc
Informació complementària
Traducció