Es mostren 88953 resultats

■ engruixar

■ engruixar

verb transitiu i pronominal Engruixir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ engruiximent

■ engruiximent

masculí Acció d’engruixir o d’engruixir-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ engruixir

■ engruixir

verb transitiu Augmentar el gruix Cal engruixir la falca uns quants millímetres pronominal L’arbre que vam plantar fa tres anys ja s’ha engruixit molt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ engruna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">engruna</title>

Etimologia: potser d’un ll. vg. *grūnu, encreuament del ll. granum ‘gra’ i grumus ‘munt de terra, grumoll’, o bé de la base preromana indoeuropea grno- ‘gra’ 1a font: 1368
    femení
    1. Trosset molt petit d’alguna cosa, especialment de pa. Quan ha partit el pa ha fet moltes engrunes. Escombra per a recollir les engrunes. S’ho ha menjat tot, no n’ha deixada ni una engruna.
    2. figuradament No té una engruna de paciència.
  2. plural Deixalles d’un àpat.

■ engruna

femení Trosset molt petit d’alguna cosa, especialment de pa Quan ha partit el pa ha fet moltes engrunes Escombra per a recollir les engrunes S’ho ha menjat tot, no n’ha deixada ni una engruna figuradament No té una engruna de paciència plural Deixalles d’un àpat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ engrunadís
| engrunadissa

■ engrunadís
| engrunadissa

adjectiu Fàcil d’engrunar o esmicolar És un pa dur, engrunadís És una terra engrunadissa femení Gran quantitat d’engrunes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ engrunar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">engrunar</title>

Etimologia: de engruna 1a font: s. XIII
    verb transitiu
  1. Fer engrunes, reduir a trossets; esmicolar. Aquests rosegons, engruna’ls, i els donarem a les gallines.
  2. per analogia Esgranar. Engrunar blat de moro.
  3. per extensió Destruir, fer malbé, a cops, per efecte d’una pressió violenta, etc. Li engrunà l’elm.
  4. figuradament Contar, explicar, amb tots els detalls. No m’ho expliquis sintetitzat, vull que m’ho engrunis bé.

■ engrunar

verb transitiu Fer engrunes, reduir a trossets esmicolar Aquests rosegons, engruna’ls, i els donarem a les gallines per analogia Esgranar Engrunar blat de moro per extensió Destruir, fer malbé, a cops, per efecte d’una pressió violenta, etc Li engrunà l’elm figuradament Contar, explicar, amb tots els detalls No m’ho expliquis sintetitzat, vull que m’ho engrunis bé
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

engrunat
| engrunada

engrunat
| engrunada

adjectiu Fet engrunes masculí plural numismàtica Menuts
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ engrunyonir-se

■ engrunyonir-se

verb pronominal dialectal Moure’s un mecanisme més feixugament per haver-s’hi posat pols, fet rovell, etc Una porta que s’engrunyoneix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ engrut


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">engrut</title>

Etimologia: encreuament del ll. td. glūs, glūtis, ll. glūten, ‘aiguacuit, goma’ amb el germ. grūts ‘farinetes’ 1a font: s. XIII
    masculí
  1. pastetes 1.
  2. Capa de substància sobreposada, especialment de brutícia, que es forma i amassa sobre la pell, els vestits, etc. Amb el coll de l’americana ple d’engrut. A l’ala del barret hi té un dit d’engrut.

■ engrut

masculí pastetes 1 Capa de substància sobreposada, especialment de brutícia, que es forma i amassa sobre la pell, els vestits, etc Amb el coll de l’americana ple d’engrut A l’ala del barret hi té un dit d’engrut
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ engrutar

■ engrutar

verb transitiu Posar engrut o pastetes pronominal Cobrir-se d’engrut o brutícia encastada
Informació complementària
Traducció