Es mostren 88940 resultats

■ enlluentir

■ enlluentir

verb transitiu Fer tornar lluent alguna cosa, especialment amb el fregadís, el poliment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enlluernador
| enlluernadora

■ enlluernador
| enlluernadora

adjectiu Que enlluerna Una claror enlluernadora
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enlluernament

■ enlluernament

masculí Acció d’enlluernar l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enlluernar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enlluernar</title>

Partició sil·làbica: en_llu_er_nar
Etimologia: de lluerna 1a font: 1696, DLac.
    verb transitiu
    1. Ofuscar la vista amb una llum massa viva. Aquesta bombeta tan potent us enlluernarà.
    2. usat absolutament Aquest sol enlluerna!
    3. estar enlluernat No veure res, en entrar en un lloc de poca claredat, per efecte de tenir els ulls acostumats a una claror més viva.
  2. figuradament
    1. Fascinar, algú o alguna cosa, amb el seu esclat. La fastuositat de la cort l’enlluernava.
    2. Al·lucinar amb coses aparents o falses. T’enlluerna contant-te les seves grandeses.

■ enlluernar

verb transitiu Ofuscar la vista amb una llum massa viva Aquesta bombeta tan potent us enlluernarà usat absolutament Aquest sol enlluerna estar enlluernat No veure res, en entrar en un lloc de poca claredat, per efecte de tenir els ulls acostumats a una claror més viva figuradament Fascinar, algú o alguna cosa, amb el seu esclat La fastuositat de la cort l’enlluernava Allucinar amb coses aparents o falses T’enlluerna contant-te les seves grandeses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enlluir

■ enlluir

verb transitiu Emblanquinar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enllumenament

■ enllumenament

masculí luminotècnia Acció d’enllumenar l’efecte metrologia Illuminació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enllumenar

■ enllumenar

verb transitiu luminotècnia Fer claror, especialment un llum Posar un llum o llums en algun indret
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enllumenat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enllumenat</title>

Etimologia: de enllumenar
    masculí
  1. luminotècnia Conjunt de llums que enllumenen un indret qualsevol. Enllumenat públic.
  2. automòbil, automobilisme Conjunt de llums que duu un vehicle a fi d’il·luminar el seu camí (fars), indicar la seva posició (llums de posició), advertir d’alguna maniobra que hom vol efectuar (llums intermitents, de marxa enrere, etc.), il·luminar una part del vehicle (llum de matrícula), etc.

■ enllumenat

masculí luminotècnia Conjunt de llums que enllumenen un indret qualsevol Enllumenat públic automòbil, automobilisme Conjunt de llums que duu un vehicle a fi d’illuminar el seu camí fars , indicar la seva posició llums de posició , advertir d’alguna maniobra que hom vol efectuar llums intermitents , de marxa enrere , etc, illuminar una part del vehicle llum de matrícula , etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enllunat
| enllunada

■ enllunat
| enllunada

adjectiu Illuminat de claror de lluna Llunàtic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enllustrador
| enllustradora

■ enllustrador
| enllustradora

masculí i femení oficis manuals Persona que enllustra, especialment el qui té per ofici enllustrar el calçat
Traducció