Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

enquerir

<title type="display">enquerir</title>

Homòfon: encarir
Etimologia: del ll. inquīrĕre, íd.

verb transitiu antigament Inquirir.

enquerir

verb transitiu antigament Inquirir

■ enquesta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enquesta</title>

Etimologia: del participi enquest, -a del verb ant. enquerir i enquerre, del ll. inquīrĕre ‘inquirir’, der. de quaerĕre ‘cercar, inquirir’ 1a font: s. XIV, Pere III

femení

sociologia Conjunt d’operacions encaminades a recollir informació sobre un fenomen o un aspecte social determinats.
especialment dret Procediment judicial criminal.

■ enquesta

femení sociologia Conjunt d’operacions encaminades a recollir informació sobre un fenomen o un aspecte social determinats especialment dret Procediment judicial criminal

■ enquestador

| enquestadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enquestador</title>

Homòfon: encastador
Etimologia: de enquestar

masculí i femení sociologia Persona que fa una enquesta.

■ enquestador

| enquestadora

masculí i femení sociologia Persona que fa una enquesta

■ enquestar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enquestar</title>

Homòfon: encastar
Etimologia: de enquesta

verb transitiu sociologia Sotmetre (algú) a enquesta.

■ enquestar

verb transitiu sociologia Sotmetre algú a enquesta

■ enquetiar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enquetiar</title>

Partició sil·làbica: en_que_ti_ar
Etimologia: variant de inquietar

verb transitiu dialectal Molestar amb les accions o amb les actituds, produir destorb (a algú).

■ enquetiar

verb transitiu dialectal Molestar amb les accions o amb les actituds, produir destorb a algú

■ enquibiment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enquibiment</title>

Etimologia: de enquibir

masculí Encabiment.

■ enquibiment

masculí Encabiment

■ enquibir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enquibir</title>

Etimologia: variant de encabir, per assimilació

verb transitiu i pronominal Encabir.

■ enquibir

verb transitiu i pronominal Encabir

■ enquimerament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enquimerament</title>

Etimologia: de enquimerar 1a font: s. XIX

masculí Estat del qui està enquimerat.

■ enquimerament

masculí Estat del qui està enquimerat

■ enquimerar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enquimerar</title>

Etimologia: de quimera 1a font: s. XX, Ruyra

verb

transitiu Fer agafar quimera a algú.
pronominal Agafar quimera.

■ enquimerar

verb transitiu Fer agafar quimera a algú pronominal Agafar quimera

■ enquimosi

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enquimosi</title>

Etimologia: del gr. egkhýmōsis ‘distribució de sucs per tot el cos’

femení fisiologia animal Afluència de sang en els vasos cutanis, especialment per efecte d’una emoció.

■ enquimosi

femení fisiologia animal Afluència de sang en els vasos cutanis, especialment per efecte d’una emoció