Es mostren 88939 resultats

■ enraonador
| enraonadora

■ enraonador
| enraonadora

adjectiu i masculí i femení Que es plau a enraonar o que enraona molt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enraonaire

■ enraonaire

masculí i femení Enraonador, xerraire
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enraonament

■ enraonament

masculí Acció d’enraonar l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enraonamenta

■ enraonamenta

femení Enraonadissa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enraonar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">enraonar</title>

Partició sil·làbica: en_ra_o_nar
Etimologia: de raó
    verb
  1. intransitiu
    1. Parlar alternativament dues o més persones entre elles. Sempre la veig enraonant amb les veïnes.
    2. Parlar. No enraonis tant: no calles mai!
  2. transitiu Discutir, examinar, etc., alguna cosa en conversa. No sé pas qui ho ha de pagar: hem d’enraonar-ho.

■ enraonar

verb intransitiu Parlar alternativament dues o més persones entre elles Sempre la veig enraonant amb les veïnes Parlar No enraonis tant no calles mai transitiu Discutir, examinar, etc, alguna cosa en conversa No sé pas qui ho ha de pagar hem d’enraonar-ho
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enraonat
| enraonada

■ enraonat
| enraonada

adjectiu Conforme a la raó Un preu enraonat Que obra segons la raó És un home molt enraonat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enraonia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enraonia</title>

Partició sil·làbica: en_ra_o_ni_a
Etimologia: de enraonar 1a font: 1917, DOrt.
    femení
  1. Enraonament. Al voltant d’això havien tingut alguna enraonia.
  2. [generalment en pl] Enraonament va o poc fundat. Això no són més que enraonies de la gent.

■ enraonia

femení Enraonament Al voltant d’això havien tingut alguna enraonia generalment en pl Enraonament va o poc fundat Això no són més que enraonies de la gent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enraridor
| enraridora

■ enraridor
| enraridora

adjectiu física Que enrareix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrariment

■ enrariment

masculí física Acció d’enrarir o d’enrarir-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrarir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrarir</title>

Etimologia: de rar 1a font: s. XX, Ruyra
    verb
  1. física
    1. transitiu Fer menys dens, especialment un gas.
    2. pronominal Esdevenir menys dens, especialment un gas.
    1. transitiu Deteriorar les condicions (de l’aire d’un local) fent-lo menys respirable. Amb tanta fumera enrariu l’ambient de la sala.
    2. pronominal Com que hi havia molta gent, l’aire es va enrarir i vam haver de sortir al jardí.
    3. pronominal figuradament A la feina hi ha un ambient molt enrarit: ningú no parla.

■ enrarir

verb física transitiu Fer menys dens, especialment un gas pronominal Esdevenir menys dens, especialment un gas transitiu Deteriorar les condicions de l’aire d’un local fent-lo menys respirable Amb tanta fumera enrariu l’ambient de la sala pronominal Com que hi havia molta gent, l’aire es va enrarir i vam haver de sortir al jardí pronominal figuradament A la feina hi ha un ambient molt enrarit ningú no parla
Informació complementària
Traducció