Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

enrasament

<title type="display">enrasament</title>

masculí

1. Acció d’enrasar;
2. l’efecte.
construcció Anivellament dels fonaments d’una obra abans d’assentar-hi la primera filada.

enrasament

masculí Acció d’enrasar l’efecte construcció Anivellament dels fonaments d’una obra abans d’assentar-hi la primera filada

■ enrasar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrasar</title>

Etimologia: de raure

verb

transitiu
1. Igualar dues coses en alçària.
2. Posar una cosa a la mateixa alçada que una altra.
1. transitiu Asserenar, aclarir.
2. pronominal El cel s’ha enrasat.

■ enrasar

verb transitiu Igualar dues coses en alçària Posar una cosa a la mateixa alçada que una altra transitiu Asserenar, aclarir pronominal El cel s’ha enrasat

■ enrassat

| enrassada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrassat</title>

Etimologia: de rassa

adjectiu Que té el mateix preu, igualat en preu.

■ enrassat

| enrassada

adjectiu Que té el mateix preu, igualat en preu

■ enrastellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrastellar</title>

Etimologia: de rastell

verb transitiu indústria tèxtil Passar els fils d’ordit per entre les pues o palletes d’un rastell.

■ enrastellar

verb transitiu indústria tèxtil Passar els fils d’ordit per entre les pues o palletes d’un rastell

■ enrastellerar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrastellerar</title>

Etimologia: de rastellera

verb transitiu Disposar formant rastellera. El nen enrastellerava les pedretes per fer un camí ben llarg.

■ enrastellerar

verb transitiu Disposar formant rastellera El nen enrastellerava les pedretes per fer un camí ben llarg

■ enravenament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enravenament</title>

Etimologia: de enravenar

masculí

Acció d’enravenar o d’enravenar-se;
l’efecte.

■ enravenament

masculí Acció d’enravenar o d’enravenar-se l’efecte

■ enravenar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enravenar</title>

Etimologia: de enredenar, variant reg. de enrederar, amb -n- analògica amb mots acabats ant. en n que reapareix en der. (orfe, orfenet), confós popularment amb un der. de rave 1a font: 1803, DEst.

verb

transitiu Privar de flexibilitat, posar rígid. Tot d’una, el gat ha enravenat la cua.
pronominal especialment
1. Endurir-se els llegums i les verdures quan es refreden abans d’acabar de coure’s.
2. Enrederar-se.

■ enravenar

verb transitiu Privar de flexibilitat, posar rígid Tot d’una, el gat ha enravenat la cua pronominal especialment Endurir-se els llegums i les verdures quan es refreden abans d’acabar de coure’s Enrederar-se

■ enredada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enredada</title>

Etimologia: de enredar¹

femení Acció d’enredar¹.

■ enredada

femení Acció d’ enredar 1

■ enredaire

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enredaire</title>

Partició sil·làbica: en_re_dai_re
Etimologia: de enredar¹

adjectiu i masculí i femení Que enreda.

■ enredaire

adjectiu i masculí i femení Que enreda

■ enredar¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enredar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de ret

verb

transitiu

Embolcar amb un ret.
1. Enxarxar.
2. figuradament Ficar algú en un embolic.
3. Enganyar.

Vegeu també:

enredar²

■ enredar¹

verb transitiu Embolcar amb un ret Enxarxar figuradament Ficar algú en un embolic Enganyar Vegeu també enredar 2

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

enrasament

■ enrasar

■ enrassat | enrassada

■ enrassat | enrassada

■ enrastellar

■ enrastellerar

■ enravenament

■ enravenar

■ enredada

■ enredaire

■ enredar1

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ enrassat

| enrassada

■ enrassat

| enrassada

■ enredar¹

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia