Es mostren 88953 resultats

■ enriostar

■ enriostar

verb transitiu arquitectura i construcció Posar riostes a una estructura Murs enriostats
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enriquidor
| enriquidora

■ enriquidor
| enriquidora

adjectiu Que enriqueix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enriquiment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enriquiment</title>

Etimologia: de enriquir 1a font: 1696, DLac.
    masculí
    1. Acció d’enriquir o d’enriquir-se;
    2. l’efecte.
    3. enriquiment injust dret civil Enriquiment d’un patrimoni sense causa jurídica, en detriment d’un altre patrimoni.
  2. alimentació, indústries alimentàries Procés d’enriquir un aliment.
  3. nucleònica i química Procés d’enriquir un component d’una mescla.

■ enriquiment

masculí Acció d’enriquir o d’enriquir-se l’efecte enriquiment injust dret civil Enriquiment d’un patrimoni sense causa jurídica, en detriment d’un altre patrimoni alimentació, indústries alimentàries Procés d’enriquir un aliment nucleònica i química Procés d’enriquir un component d’una mescla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enriquir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enriquir</title>

Etimologia: de ric 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Fer ric. Ell ha enriquit tots els seus associats. El comerç l’ha enriquit.
    2. transitiu i usat absolutament El treball enriqueix.
    3. pronominal Esdevenir ric. Ell s’ha enriquit amb el treball dels altres. Enriquir-se ràpidament.
  2. figuradament
    1. transitiu Ha enriquit la nostra literatura amb poesies excel·lents. Enriquir la ciència amb noves descobertes.
    2. transitiu i usat absolutament Les bones lectures enriqueixen.
    3. pronominal La llengua s’enriqueix constantment amb noves expressions.
  3. transitiu alimentació, indústries alimentàries Incorporar (a un aliment) substàncies nutritives, com ara vitamines, sals minerals o aminoàcids, que n’eleven el valor alimentari. Llet enriquida amb calci.
  4. transitiu nucleònica i química Incrementar la proporció en què es presenta (un component d’una mescla), en detriment dels altres. Urani enriquit.

■ enriquir

verb transitiu Fer ric Ell ha enriquit tots els seus associats El comerç l’ha enriquit transitiu i usat absolutament El treball enriqueix pronominal Esdevenir ric Ell s’ha enriquit amb el treball dels altres Enriquir-se ràpidament figuradament transitiu Ha enriquit la nostra literatura amb poesies excellents Enriquir la ciència amb noves descobertes transitiu i usat absolutament Les bones lectures enriqueixen pronominal La llengua s’enriqueix constantment amb noves expressions transitiu alimentació, indústries alimentàries Incorporar a un aliment substàncies nutritives, com ara vitamines,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enriuar

■ enriuar

verb transitiu indústria tèxtil Amarar el lli, cànem, etc, en aigua corrent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrivetar

■ enrivetar

verb transitiu Guarnir amb un rivet o amb rivets Enrivetar una roba, un calçat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

enrivetat
| enrivetada

enrivetat
| enrivetada

adjectiu heràldica Rivetat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrobat
| enrobada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrobat</title>

Etimologia: de roba
    adjectiu
  1. Dit del qui va vestit amb molta roba. En ple estiu va enrobat com si fos el desembre.
  2. ball enrobat folklore Part final d’una variant del ball cerdà, la qual solament era tocada en dies de festa grossa; el ballaven vestits amb les millors robes i ornaments.

■ enrobat
| enrobada

adjectiu Dit del qui va vestit amb molta roba En ple estiu va enrobat com si fos el desembre ball enrobat folklore Part final d’una variant del ball cerdà, la qual solament era tocada en dies de festa grossa el ballaven vestits amb les millors robes i ornaments
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrobustir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrobustir</title>

Etimologia: de robust
    verb
  1. transitiu Fer més robust. La vida a l’aire lliure l’enrobustí. Aquest fet ha enrobustit la nostra amistat.
  2. pronominal L’infant s’ha enrobustit amb vitamines. Darrerament l’estil d’aquest escriptor s’ha enrobustit molt.

■ enrobustir

verb transitiu Fer més robust La vida a l’aire lliure l’enrobustí Aquest fet ha enrobustit la nostra amistat pronominal L’infant s’ha enrobustit amb vitamines Darrerament l’estil d’aquest escriptor s’ha enrobustit molt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enroc

■ enroc

masculí Acció d’ enrocar 1
Traducció