Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ enrocador

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrocador</title>

masculí

ictiologia

Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids (Crenilabrus ocellatus), que són de color verdós i habiten als fons litorals de la Mediterrània.
Tord roquer.

■ enrocador

masculí ictiologia Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids Crenilabrus ocellatus , que són de color verdós i habiten als fons litorals de la Mediterrània Tord roquer

■ enrocar¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrocar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de roc² 1a font: 1917, DOrt.

verb intransitiu jocs d’entreteniment En el joc d’escacs, moure el rei dues cases devers una torre o roc i, en la mateixa jugada, posar aquesta torre a la primera casa de l’altre costat del rei.

Vegeu també:
enrocar²

■ enrocar¹

verb intransitiu jocs d’entreteniment En el joc d’escacs, moure el rei dues cases devers una torre o roc i, en la mateixa jugada, posar aquesta torre a la primera casa de l’altre costat del rei Vegeu també enrocar 2

■ enrocar²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrocar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de roca¹ 1a font: 1839, DLab.

verb

transitiu pesca Enganxar un ham en una roca del fons.
pronominal Enfilar-se una persona, el bestiar, per les roques.

Vegeu també:

enrocar¹

■ enrocar²

verb transitiu pesca Enganxar un ham en una roca del fons pronominal Enfilar-se una persona, el bestiar, per les roques Vegeu també enrocar 1

enrodar

<title type="display">enrodar</title>

Etimologia: de roda

verb transitiu Sotmetre el reu al suplici de la roda.

enrodar

verb transitiu Sotmetre el reu al suplici de la roda

■ enrodillar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrodillar</title>

Etimologia: mot mallorquí, der. de rodill, variant també mallorquina de rodell

verb transitiu Encorbar alguna cosa formant cercle.

■ enrodillar

verb transitiu Encorbar alguna cosa formant cercle

■ enroentir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enroentir</title>

Partició sil·làbica: en_ro_en_tir

verb transitiu Arroentar.

■ enroentir

verb transitiu Arroentar

■ enrogallament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrogallament</title>

Etimologia: de enrogallar-se

masculí Estat del qui està enrogallat.

■ enrogallament

masculí Estat del qui està enrogallat

■ enrogallar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrogallar</title>

Etimologia: de rogall 1a font: s. XX, Ruyra

verb

1. transitiu Fer agafar rogall (a algú). L’emoció del moment l’enrogallà.
2. pronominal Agafar rogall. Amb la humitat que ha fet aquesta nit m’he enrogallat.
pronominal Enronquir-se la veu.

■ enrogallar

verb transitiu Fer agafar rogall a algú L’emoció del moment l’enrogallà pronominal Agafar rogall Amb la humitat que ha fet aquesta nit m’he enrogallat pronominal Enronquir-se la veu

■ enrogiment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrogiment</title>

Etimologia: de enrogir

masculí

Acció d’enrogir o d’enrogir-se;
l’efecte.

■ enrogiment

masculí Acció d’enrogir o d’enrogir-se l’efecte

■ enrogir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrogir</title>

Etimologia: de roig 1a font: 1696, DLac.

verb

transitiu Fer tornar roig.
pronominal Esdevenir roig.
intransitiu Els núvols del matí enrogien amb l’aurora. Tot ell enrogí durant la discussió.

■ enrogir

verb transitiu Fer tornar roig pronominal Esdevenir roig intransitiu Els núvols del matí enrogien amb l’aurora Tot ell enrogí durant la discussió

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ enrocador

■ enrocar1

■ enrocar2

enrodar

■ enrodillar

■ enroentir

■ enrogallament

■ enrogallar

■ enrogiment

■ enrogir

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ enrocar¹

■ enrocar²

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia