Es mostren 88940 resultats

■ enrogallament

■ enrogallament

masculí Estat del qui està enrogallat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrogallar

■ enrogallar

verb transitiu Fer agafar rogall a algú L’emoció del moment l’enrogallà pronominal Agafar rogall Amb la humitat que ha fet aquesta nit m’he enrogallat pronominal Enronquir-se la veu
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrogiment

■ enrogiment

masculí Acció d’enrogir o d’enrogir-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrogir

■ enrogir

verb transitiu Fer tornar roig pronominal Esdevenir roig intransitiu Els núvols del matí enrogien amb l’aurora Tot ell enrogí durant la discussió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrojolament

■ enrojolament

masculí Acció d’enrojolar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrojolar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrojolar</title>

Etimologia: dissimilació de *enrojorar, der. de rojor 1a font: c. 1890
    verb
  1. transitiu Fer tornar vermell el rostre (d’algú) un sentiment o una emoció. La vergonya que sentia l’enrojolà.
  2. pronominal Tornar-se vermell el rostre d’algú per un sentiment o una emoció. Amb tants elogis, es va enrojolar.
  3. intransitiu El jove ha enrojolat en sentir-se descobert.

■ enrojolar

verb transitiu Fer tornar vermell el rostre d’algú un sentiment o una emoció La vergonya que sentia l’enrojolà pronominal Tornar-se vermell el rostre d’algú per un sentiment o una emoció Amb tants elogis, es va enrojolar intransitiu El jove ha enrojolat en sentir-se descobert
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrolador
| enroladora

■ enrolador
| enroladora

adjectiu i masculí i femení marina, marítim Que enrola
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrolament

■ enrolament

masculí marina, marítim Acció d’enrolar o d’enrolar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrolar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrolar</title>

Etimologia: de rol 1a font: s. XX, Oller
    verb
  1. marina, marítim
    1. transitiu Allistar, inscriure, en el rol d’una embarcació.
    2. pronominal M’he enrolat en un vaixell italià.
  2. per extensió
    1. transitiu Allistar, inscriure en una organització, grup, partit polític, etc.
    2. pronominal Vaig enrolar-me al partit quan tenia vint anys.

■ enrolar

verb marina, marítim transitiu Allistar, inscriure, en el rol d’una embarcació pronominal M’he enrolat en un vaixell italià per extensió transitiu Allistar, inscriure en una organització, grup, partit polític, etc pronominal Vaig enrolar-me al partit quan tenia vint anys
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrondar

■ enrondar

verb transitiu Circuir, encerclar
Informació complementària
Traducció