Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ ensunya

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensunya</title>

femení dialectal antigament Greix de qualsevol animal.

■ ensunya

femení dialectal antigament Greix de qualsevol animal

■ ensuperbiment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensuperbiment</title>

Etimologia: de ensuperbir

masculí

Acció d’ensuperbir o d’ensuperbir-se;
l’efecte.

■ ensuperbiment

masculí Acció d’ensuperbir o d’ensuperbir-se l’efecte

■ ensuperbir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensuperbir</title>

Etimologia: de superb 1a font: s. XV, I. de Villena

verb

transitiu Fer tornar superbiós. La victòria l’ensuperbí.
pronominal Esdevenir superbiós. No t’ensuperbeixis: el que ara són lloances, després seran blasmes.

■ ensuperbir

verb transitiu Fer tornar superbiós La victòria l’ensuperbí pronominal Esdevenir superbiós No t’ensuperbeixis el que ara són lloances, després seran blasmes

■ ensurat

| ensurada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensurat</title>

Etimologia: de suro

adjectiu Que sura a l’aigua a causa d’haver esdevingut menys pesant que ella.
a l’ensurada locució adverbial Mantenint-se a flor d’aigua, surant.

■ ensurat

| ensurada

adjectiu Que sura a l’aigua a causa d’haver esdevingut menys pesant que ella a l’ensurada locució adverbial Mantenint-se a flor d’aigua, surant

■ ensurt

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensurt</title>

Etimologia: del ll. vg. *insŭrctus, participi de insŭrgĕre ‘alçar-se, sorgir sobtadament’ 1a font: s. XX, Oller

masculí Surt, sobresalt.

■ ensurt

masculí Surt, sobresalt

■ ensús

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensús</title>

Etimologia: comp. de en² i l’ant. sus (v. dessús) 1a font: s. XIV, Llull

adverbi antigament Amunt, endalt.

■ ensús

adverbi antigament Amunt, endalt

■ ensutjar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensutjar</title>

Etimologia: de sutge 1a font: s. XV

verb transitiu Embrutar amb sutja.

■ ensutjar

verb transitiu Embrutar amb sutja

■ ensutzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensutzar</title>

Etimologia: de sutze

verb transitiu antigament Embrutar.

■ ensutzar

verb transitiu antigament Embrutar

■ ensutzeir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensutzeir</title>

Partició sil·làbica: en_sut_ze_ir
Etimologia: de sutze

verb transitiu antigament Embrutar.

■ ensutzeir

verb transitiu antigament Embrutar

■ ensutzir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensutzir</title>

Etimologia: de sutze

verb transitiu antigament Embrutar.

■ ensutzir

verb transitiu antigament Embrutar