Es mostren 88934 resultats

■ enteixinar

enteixinar

Partició sil·làbica: en_tei_xi_nar
Etimologia: variant de teginar
verb transitiu construcció Teginar.

■ enteixinar

verb transitiu construcció Teginar
Informació complementària
Traducció

■ enteixinat

enteixinat

Partició sil·làbica: en_tei_xi_nat
Etimologia: de enteixinar 1a font: 1880
masculí arquitectura i construcció Teginat.

■ enteixinat

masculí arquitectura i construcció Teginat
Informació complementària
Traducció

■ entelament

entelament

Etimologia: de entelar1
    masculí
  1. Acció d’entelar1 o d’entelar-se;
  2. l’efecte.

■ entelament

masculí Acció d’ entelar 1 o d’entelar-se l’efecte
Traducció

■ entelar1

entelar

Etimologia: de tel 1a font: 1490, Tirant
    verb
    1. transitiu Recobrir d’un tel, especialment fent que destrueixi o minvi la nitidesa o la brillantor. Entelar un vidre amb l’alè. Ni un núvol entela el cel. Les llàgrimes li entelaven els ulls.
    2. pronominal Amb aquest fred s’entelen tots els vidres.
  2. per analogia
    1. transitiu L’emoció li entelà la veu.
    2. pronominal Sempre se li entela la veu.
  3. figuradament
    1. transitiu No vull que ni una sospita pugui entelar el meu honor.
    2. pronominal La virtut és molt vulnerable, s’entela fàcilment.


    4. Vegeu també:
    entelar2

■ entelar1

verb transitiu Recobrir d’un tel, especialment fent que destrueixi o minvi la nitidesa o la brillantor Entelar un vidre amb l’alè Ni un núvol entela el cel Les llàgrimes li entelaven els ulls pronominal Amb aquest fred s’entelen tots els vidres per analogia transitiu L’emoció li entelà la veu pronominal Sempre se li entela la veu figuradament transitiu No vull que ni una sospita pugui entelar el meu honor pronominal La virtut és molt vulnerable, s’entela fàcilment Vegeu també entelar 2
Informació complementària
Traducció

entelar2

entelar

Etimologia: de tela2
verb transitiu Guarnir de tela, posar tela (en un objecte). Entelar sedassos.


Vegeu també:
entelar1

entelar2

verb transitiu Guarnir de tela, posar tela en un objecte Entelar sedassos Vegeu també entelar 1
Informació complementària

■ entelèquia

entelèquia

Partició sil·làbica: en_te_lè_qui_a
Etimologia: del gr. entelékheia, comp. de entelḗs ‘acabat, perfecte’, der. de télos ‘fi, finalitat’, i ékhō ‘tenir’ 1a font: s. XIV, Metge
    femení
  1. filosofia
    1. Realització en un ésser d’allò que ell és en potència.
    2. Substància simple que té en si el principi del seu ésser.
  2. per extensió Cosa, persona, situació, que només existeix en la ment sense realitat objectiva.

■ entelèquia

femení filosofia Realització en un ésser d’allò que ell és en potència Substància simple que té en si el principi del seu ésser per extensió Cosa, persona, situació, que només existeix en la ment sense realitat objectiva
Informació complementària
Traducció

■ entema

entema

Etimologia: de tema
femení Aversió, avorriment. Li tinc molta entema; no el puc veure.

■ entema

femení Aversió, avorriment Li tinc molta entema no el puc veure

■ entemat | entemada

entemat

Etimologia: de tema
adjectiu dialectal Tossut.

■ entemat | entemada

adjectiu dialectal Tossut

entémer-se

entémer-se

Etimologia: de témer
verb pronominal dialectal Adonar-se.

entémer-se

verb pronominal dialectal Adonar-se

■ entemonir

entemonir

Etimologia: variant alterada de estabornir
verb transitiu dialectal Estabornir.

■ entemonir

verb transitiu dialectal Estabornir