Es mostren 88939 resultats

■ entaulellar

■ entaulellar

verb transitiu oficis manuals Enrajolar, pavimentar de taulells
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

entaulellat

entaulellat

masculí oficis manuals Paviment fet de taulells
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entebeir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entebeir</title>

Partició sil·làbica: en_te_be_ir
Etimologia: de tebi 1a font: 1803, DEst.
    verb
    1. transitiu Fer esdevenir tebi.
    2. pronominal Au, menja: la sopa ja s’ha entebeït prou.
  2. figuradament
    1. transitiu La conducta no gens exemplar del rector entebeí el fervor dels fidels.
    2. pronominal S’ha entebeït molt: ja no m’estima com abans.

■ entebeir

verb transitiu Fer esdevenir tebi pronominal Au, menja la sopa ja s’ha entebeït prou figuradament transitiu La conducta no gens exemplar del rector entebeí el fervor dels fidels pronominal S’ha entebeït molt ja no m’estima com abans
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entebionar

■ entebionar

verb transitiu i pronominal entebeir 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entecar

■ entecar

verb transitiu antigament Infectar, corrompre amb una influència perniciosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enteixinar

■ enteixinar

verb transitiu construcció Teginar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enteixinat

■ enteixinat

masculí arquitectura i construcció Teginat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entelament

■ entelament

masculí Acció d’ entelar 1 o d’entelar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entelar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entelar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de tel 1a font: 1490, Tirant
    verb
    1. transitiu Recobrir d’un tel, especialment fent que destrueixi o minvi la nitidesa o la brillantor. Entelar un vidre amb l’alè. Ni un núvol entela el cel. Les llàgrimes li entelaven els ulls.
    2. pronominal Amb aquest fred s’entelen tots els vidres.
  2. per analogia
    1. transitiu L’emoció li entelà la veu.
    2. pronominal Sempre se li entela la veu.
  3. figuradament
    1. transitiu No vull que ni una sospita pugui entelar el meu honor.
    2. pronominal La virtut és molt vulnerable, s’entela fàcilment.



    4. Vegeu també:
    entelar2

■ entelar1

verb transitiu Recobrir d’un tel, especialment fent que destrueixi o minvi la nitidesa o la brillantor Entelar un vidre amb l’alè Ni un núvol entela el cel Les llàgrimes li entelaven els ulls pronominal Amb aquest fred s’entelen tots els vidres per analogia transitiu L’emoció li entelà la veu pronominal Sempre se li entela la veu figuradament transitiu No vull que ni una sospita pugui entelar el meu honor pronominal La virtut és molt vulnerable, s’entela fàcilment Vegeu també entelar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

entelar2

entelar2

verb transitiu Guarnir de tela, posar tela en un objecte Entelar sedassos Vegeu també entelar 1
Informació complementària