Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ entorxar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entorxar</title>

Etimologia: de torxa

verb

transitiu

Tòrcer plegades diferents candeles formant una torxa.
Fer entorxats.
indústria tèxtil Cobrir, un fil o corda, amb un altre d’or, argent, etc.

■ entorxar

verb transitiu Tòrcer plegades diferents candeles formant una torxa Fer entorxats indústria tèxtil Cobrir, un fil o corda, amb un altre d’or, argent, etc

■ entorxat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entorxat</title>

Etimologia: de entorxar 1a font: 1575, DPou.

masculí

indústria tèxtil Cordó, fil, etc., de seda cobert tot a l’entorn amb fil d’or, d’argent, etc.
Brodat d’argent o d’or, insígnia de general, ministre i altres funcionaris.

■ entorxat

masculí indústria tèxtil Cordó, fil, etc, de seda cobert tot a l’entorn amb fil d’or, d’argent, etc Brodat d’argent o d’or, insígnia de general, ministre i altres funcionaris

■ entossar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entossar-se</title>

Etimologia: de tossar

verb pronominal dialectal Entossudir-se.

■ entossar-se

verb pronominal dialectal Entossudir-se

■ entossudiment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entossudiment</title>

Etimologia: de entossudir-se

masculí

1. Acció d’entossudir-se;
2. l’efecte.
El fet d’entossudir-se, obstinació.

■ entossudiment

masculí Acció d’entossudir-se l’efecte El fet d’entossudir-se, obstinació

■ entossudir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entossudir-se</title>

Etimologia: de tossut 1a font: c. 1900, Verdaguer

verb pronominal Entestar-se, obstinar-se. No sé per què t’entossudeixes a negar-ho: tothom sap que ho has fet tu.

■ entossudir-se

verb pronominal Entestar-se, obstinar-se No sé per què t’entossudeixes a negar-ho tothom sap que ho has fet tu

entòtic

| entòtica

<title type="display">entòtic</title>

adjectiu patologia Dit del que és dins l’orella o que s’hi origina.

entòtic

| entòtica

adjectiu patologia Dit del que és dins l’orella o que s’hi origina

■ entotsolar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entotsolar-se</title>

Etimologia: de en, tot i sol⁴ 1a font: 1917, DOrt.

verb

pronominal

Fugir del tracte o la companyia de la gent.
Abstreure’s, lliurar-se enterament als propis pensaments. S’entotsolava en les seves desgràcies passades.

■ entotsolar-se

verb pronominal Fugir del tracte o la companyia de la gent Abstreure’s, lliurar-se enterament als propis pensaments S’entotsolava en les seves desgràcies passades

■ entovar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entovar</title>

Homòfon: entubar
Etimologia: de tova²

verb transitiu construcció Revestir amb toves un cup, un forn, etc.

■ entovar

verb transitiu construcció Revestir amb toves un cup, un forn, etc

entozou

<title type="display">entozou</title>

Partició sil·làbica: en_to_zou

masculí biologia Endoparàsit.

entozou

masculí biologia Endoparàsit

■ entra-i-surt

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entra-i-surt</title>

Etimologia: de entrar i sortir

masculí Acció d’entrar i sortir. Els entra-i-surts dels veïns.

■ entra-i-surt

masculí Acció d’entrar i sortir Els entra-i-surts dels veïns

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ entorxar

■ entorxat

■ entossar-se

■ entossudiment

■ entossudir-se

entòtic | entòtica

entòtic | entòtica

■ entotsolar-se

■ entovar

entozou

■ entra-i-surt

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

entòtic

| entòtica

entòtic

| entòtica

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia