Es mostren 88953 resultats

■ envellir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">envellir</title>

Homòfon: embellir
Etimologia: de vell2 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Fer tornar vell. Les penes l’han envellit ràpidament. Els anys, que tot ho envelleixen.
  2. especialment
    1. intransitiu Tornar-se vell. En Joan no envelleix: els anys no passen per a ell.
    2. intransitiu figuradament El llenguatge dels poetes de la Renaixença ha envellit molt.
    3. pronominal En una setmana s’ha envellit més que no en els deu darrers anys.
  3. intransitiu Durar, arribar a vell. Sopa poc i envelliràs.

■ envellir

verb transitiu Fer tornar vell Les penes l’han envellit ràpidament Els anys, que tot ho envelleixen especialment intransitiu Tornar-se vell En Joan no envelleix els anys no passen per a ell intransitiu figuradament El llenguatge dels poetes de la Renaixença ha envellit molt pronominal En una setmana s’ha envellit més que no en els deu darrers anys intransitiu Durar, arribar a vell Sopa poc i envelliràs
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ envellutar

■ envellutar

verb transitiu Donar a alguna cosa l’aspecte de vellut pronominal Agafar l’aspecte de vellut La terra ha anat envellutant-se d’un gerd borrissol
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ envellutat
| envellutada

■ envellutat
| envellutada

adjectiu Que té l’aspecte, la condició, del vellut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enventar-se

■ enventar-se

verb pronominal Agafar vent movent-se ràpidament dins l’aire
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enventrellat
| enventrellada

■ enventrellat
| enventrellada

adjectiu Empatxat, enfitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enverar

■ enverar

verb intransitiu Verolar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enverat
| enverada

■ enverat
| enverada

adjectiu Que tot just verola, verdós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enverdescar

■ enverdescar

verb transitiu antigament Cobrir amb verdesca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enverdir

■ enverdir

verb transitiu Donar color verd, tenyir de verd pronominal Esdevenir de color verd
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

enverga


<title type="display">enverga</title>

Etimologia: de envergar
    femení marina, marítim
  1. Barra de fusta o de metall que s’estén de penol a penol d’una verga i té traus en tota la seva llargària que serveixen per a envergar-hi una vela.
  2. Cadascun dels caps prims que, fixos a la ralinga d’una vela, serveixen per a envergar-la.

enverga

femení marina, marítim Barra de fusta o de metall que s’estén de penol a penol d’una verga i té traus en tota la seva llargària que serveixen per a envergar-hi una vela Cadascun dels caps prims que, fixos a la ralinga d’una vela, serveixen per a envergar-la