Es mostren 88953 resultats

■ envestat
| envestada

■ envestat
| envestada

adjectiu Vestit amb una vesta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ envestida

■ envestida

femení Acció d’envestir l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ envestigat
| envestigada

■ envestigat
| envestigada

adjectiu obsolet Engavanyat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ envestir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">envestir</title>

Etimologia: del ll. ĭnvĕstīre ‘revestir; envoltar’, i d’aquí es passà a indicar ‘envoltar, atacar l’enemic’
    verb transitiu
    1. Anar impetuosament a l’encontre d’algú o d’alguna cosa, anar a topar. El brau m’ha envestit prop del pont. La nostra barca va envestir la seva, i de poc li fem fer sotsobre.
    2. envestir la platja marina, marítim Atracar.
    1. Escometre per demanar quelcom. Si no els envestim, no ens donaran ni un cèntim.
    2. figuradament Emprendre una cosa àrdua. Envestir una pujada. Envestir un negoci.

■ envestir

verb transitiu Anar impetuosament a l’encontre d’algú o d’alguna cosa, anar a topar El brau m’ha envestit prop del pont La nostra barca va envestir la seva, i de poc li fem fer sotsobre envestir la platja marina, marítim Atracar Escometre per demanar quelcom Si no els envestim, no ens donaran ni un cèntim figuradament Emprendre una cosa àrdua Envestir una pujada Envestir un negoci
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ envetar

■ envetar

verb transitiu Posar veta o vetes indústria tèxtil Enganxar-se els fils en grups en la màquina de parar ajuntant-se i formant vetes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enviada

■ enviada

femení Acció d’enviar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enviament

■ enviament

masculí Acció d’enviar tramesa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enviar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enviar</title>

Partició sil·làbica: en_vi_ar
Etimologia: de via1 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Trametre. Envià un representant a la reunió de Girona. Li he enviat un paquet.
  2. pronominal Empassar-se, engolir. S’ho ha enviat sense mastegar-ho.

■ enviar

verb transitiu Trametre Envià un representant a la reunió de Girona Li he enviat un paquet pronominal Empassar-se, engolir S’ho ha enviat sense mastegar-ho
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enviat
| enviada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enviat</title>

Partició sil·làbica: en_vi_at
Etimologia: de enviar 1a font: 1696, DLac.
    masculí i femení
  1. Persona que ha rebut l’encàrrec d’anar a un lloc per a una comesa determinada.
  2. enviat especial periodisme Periodista encarregat de recollir, al mateix lloc on s’esdevé, informacions referents a un fet determinat.
  3. enviat extraordinari dret internacional Agent diplomàtic que pertany a la categoria segona entre les reconegudes per les normes internacionals.

■ enviat
| enviada

masculí i femení Persona que ha rebut l’encàrrec d’anar a un lloc per a una comesa determinada enviat especial periodisme Periodista encarregat de recollir, al mateix lloc on s’esdevé, informacions referents a un fet determinat enviat extraordinari dret internacional Agent diplomàtic que pertany a la categoria segona entre les reconegudes per les normes internacionals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ envidar

■ envidar

verb transitiu jocs d’entreteniment Fer un envit Envido cinc euros Envido
Informació complementària
Traducció