Es mostren 88940 resultats

■ ajudant2
| ajudanta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ajudant</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. ajudant1
    masculí i femení
  1. Persona que ajuda. Ajudant de cuina. Ajudanta de cambra.
  2. cinematografia Tècnic adjunt al realitzador, al cap de producció, a l’operador, a l’enginyer de so, al decorador o al muntador, encarregat de col·laborar-hi directament.
  3. ensenyament Professor ajudant.
  4. organització militar Oficial o cap que, dintre les unitats, compleix funcions auxiliars i està a les ordres personals d’un general o cap superior.
  5. organització militar Oficial de la marina de guerra que comanda un districte marítim.
  6. organització militar Ajudant de camp.
  7. ajudant de camp organització militar Major que acompleix les funcions de secretari i d’auxiliar en el comandament general on serveix.
  8. ajudant de màquines marina, marítim Oficial de màquines durant el període de pràctiques reglamentàries per a obtenir el títol de maquinista naval.
  9. ajudant tècnic sanitari [sigla ATS] Títol de la persona que ha enllestit els estudis oficials de practicant o d’infermer.



    10. Vegeu també:
    ajudant1

■ ajudant2
| ajudanta

masculí i femení Persona que ajuda Ajudant de cuina Ajudanta de cambra cinematografia Tècnic adjunt al realitzador, al cap de producció, a l’operador, a l’enginyer de so, al decorador o al muntador, encarregat de collaborar-hi directament ensenyament Professor ajudant organització militar Oficial o cap que, dintre les unitats, compleix funcions auxiliars i està a les ordres personals d’un general o cap superior organització militar Oficial de la marina de guerra que comanda un districte marítim organització militar Ajudant de camp ajudant de camp organització militar Major que acompleix les…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ajudantia

■ ajudantia

femení Càrrec d’ajudant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ajudar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ajudar</title>

Etimologia: del ll. adjūtare, der. freqüentatiu del ll. adjūvare, derivat de juvare, íd. 1a font: 1099
    verb
  1. transitiu Prestar concurs (a algú) en un afer, en un treball, etc. Ajuda’m a col·locar els llibres.
  2. transitiu Socórrer (una persona mancada de recursos). Ajudar algú amb un préstec.
  3. pronominal
    1. Fer tot allò que hom pot, posar els mitjans en un afer, en un treball, etc. Si no s’ajuda una mica, no se’n sortirà pas.
    2. ajuda’t, i t’ajudaré (o ajuda’t, i Déu [o el cel] t’ajudarà) Expressió amb què es recomana de no deixar a l’ajuda d’altri allò que hom pot fer per si mateix.
  4. intransitiu Prestar concurs en un afer. Ho hem aconseguit perquè ell hi ha ajudat molt.
  5. ajudar a missa Ajudar a celebrar la missa.
  6. Déu ajut quan... Expressió que indica que una cosa ha de tardar a esdevenir-se o s’esdevindrà difícilment. Déu ajut quan vindran.
  7. Déu no m’ajut si... Expressió amb què hom nega el contingut de la proposició condicional.

■ ajudar

verb transitiu Prestar concurs a algú en un afer, en un treball, etc Ajuda’m a collocar els llibres transitiu Socórrer una persona mancada de recursos Ajudar algú amb un préstec pronominal Fer tot allò que hom pot, posar els mitjans en un afer, en un treball, etc Si no s’ajuda una mica, no se’n sortirà pas ajuda’t, i t’ajudaré o ajuda’t, i Déu o el cel t’ajudarà Expressió amb què es recomana de no deixar a l’ajuda d’altri allò que hom pot fer per si mateix intransitiu Prestar concurs en un afer Ho hem aconseguit perquè ell hi ha ajudat molt ajudar a missa Ajudar a celebrar la missa Déu ajut…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ajuntament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ajuntament</title>

Etimologia: de ajuntar 1a font: 1653, DTo.
    masculí
  1. Acció d’ajuntar o d’ajuntar-se.
  2. Còpula, acte carnal.
  3. Reunió o congrés de diferents persones.
  4. [abreviatura aj., ajt.]
    1. dret i història Corporació pública que representa, governa i administra els interessos d’un municipi.
    2. Casa de l’ajuntament.
    3. ajuntament en ple dret administratiu Òrgan de l’ajuntament, en els municipis de més de dos mil habitants.

■ ajuntament

masculí Acció d’ajuntar o d’ajuntar-se Còpula, acte carnal Reunió o congrés de diferents persones abreviatura aj, ajt dret i història Corporació pública que representa, governa i administra els interessos d’un municipi Casa de l’ajuntament ajuntament en ple dret administratiu Òrgan de l’ajuntament, en els municipis de més de dos mil habitants
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ajuntar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ajuntar</title>

Compareu: adjuntar
Etimologia: de junt 1a font: 1575, DPou.
    verb
    1. transitiu Posar juntes (dues o més coses o persones), fer-les estar o anar juntes o plegades. Ajunteu els bancs i hi cabreu millor.
    2. pronominal Ajuntar-se uns quants i formar una colla.
    3. pronominal Unir-se, un home i una dona, sense contracte matrimonial. S’ha ajuntat amb la Maria. S’han ajuntat.
  2. transitiu ajustar2 2. Ajunta la porta.

■ ajuntar

verb transitiu Posar juntes dues o més coses o persones, fer-les estar o anar juntes o plegades Ajunteu els bancs i hi cabreu millor pronominal Ajuntar-se uns quants i formar una colla pronominal Unir-se, un home i una dona, sense contracte matrimonial S’ha ajuntat amb la Maria S’han ajuntat transitiu ajustar 2 2 Ajunta la porta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ajupiment

■ ajupiment

masculí Acció d’ajupir o d’ajupir-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ajupir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ajupir</title>

Etimologia: mot propi del català, no antic, possible alteració de agepir-se, derivat de gep amb el sentit de ‘encorbar-se’, per influx labialitzant de la p sobre la e 1a font: 1803, DEst.
    verb
    1. transitiu Acotar. No ajupis el cap.
    2. pronominal Acotar-se.
  2. pronominal Abaixar-se doblegant les cames. S’ha ajupit per agafar una moneda de terra.
  3. pronominal figuradament Conformar-se a fer el voler d’altri contra el seu; abaixar-se, humiliar-se, agemolir-se. Ajupir-se a la coacció d’algú.
  4. transitiu Fer que (algú) s’ajupi, s’humiliï. No l’ajupiràs ni a garrotades.
    1. transitiu Cloure entre dues coses que s’ajunten. Quan tanquis la porta, no li ajupis els dits.
    2. pronominal Ajupir-se els dits en tancar una porta.

■ ajupir

verb transitiu Acotar No ajupis el cap pronominal Acotar-se pronominal Abaixar-se doblegant les cames S’ha ajupit per agafar una moneda de terra pronominal figuradament Conformar-se a fer el voler d’altri contra el seu abaixar-se, humiliar-se, agemolir-se Ajupir-se a la coacció d’algú transitiu Fer que algú s’ajupi, s’humiliï No l’ajupiràs ni a garrotades transitiu Cloure entre dues coses que s’ajunten Quan tanquis la porta, no li ajupis els dits pronominal Ajupir-se els dits en tancar una porta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ajust1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ajust</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de ajustar1 1a font: 1696, DLac.
    masculí
    1. Acció d’ajustar1 o d’ajustar-se;
    2. l’efecte.
    3. Avinença.
  2. estadística Operació estadística que consisteix a trobar la llei que resumeix, de la millor manera possible, la variació d’una variable aleatòria Y en funció d’una altra variable X, de la qual depèn.
  3. tecnologia Relació mecànica entre dues peces que resulta de la diferència entre llurs dimensions respectives. Ajust fix. Ajust mòbil.



    4. Vegeu també:
    ajust2
    ajust3

■ ajust1

masculí Acció d’ ajustar 1 o d’ajustar-se l’efecte Avinença estadística Operació estadística que consisteix a trobar la llei que resumeix, de la millor manera possible, la variació d’una variable aleatòria Y en funció d’una altra variable X , de la qual depèn tecnologia Relació mecànica entre dues peces que resulta de la diferència entre llurs dimensions respectives Ajust fix Ajust mòbil Vegeu també ajust 2 ajust 3
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ajust2

■ ajust2

masculí Acció d’ ajustar 2 o d’ajustar-se l’efecte Reunió, aplec, grup A l’últim ajust, hi anà molta gent Vegeu també ajust 1 ajust 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ajust3

ajust3

masculí història En un torneig, envestida Vegeu també ajust 1 ajust 2