Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ envigorir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">envigorir</title>

Etimologia: de vigor

verb

transitiu Donar vigor, fer vigorós.
pronominal Agafar vigor. Feu-lo anar amb bicicleta i se li envigoriran les cames.

■ envigorir

verb transitiu Donar vigor, fer vigorós pronominal Agafar vigor Feu-lo anar amb bicicleta i se li envigoriran les cames

■ envilanir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">envilanir</title>

Etimologia: de vilà 1a font: s. XIV, Llull

verb

transitiu

antigament Tractar de vilà o com a vilà.
Envilir.

■ envilanir

verb transitiu antigament Tractar de vilà o com a vilà Envilir

■ envilidor

| envilidora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">envilidor</title>

Etimologia: de envilir

adjectiu Que envileix.

■ envilidor

| envilidora

adjectiu Que envileix

■ enviliment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enviliment</title>

Etimologia: de envilir

masculí

Acció d’envilir o d’envilir-se;
l’efecte.

■ enviliment

masculí Acció d’envilir o d’envilir-se l’efecte

■ envilir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">envilir</title>

Etimologia: de vil 1a font: 1653, DTo.

verb

transitiu Fer vil, menyspreable.
pronominal Esdevenir vil, menyspreable.

■ envilir

verb transitiu Fer vil, menyspreable pronominal Esdevenir vil, menyspreable

envinagrada

<title type="display">envinagrada</title>

Etimologia: de envinagrar

femení

Acció d’envinagrar;
l’efecte.

envinagrada

femení Acció d’envinagrar l’efecte

■ envinagrar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">envinagrar</title>

Etimologia: de vinagre 1a font: s. XX, Ruyra

verb

transitiu

Condimentar amb vinagre.
Posar en vinagre.

■ envinagrar

verb transitiu Condimentar amb vinagre Posar en vinagre

envinagrat

<title type="display">envinagrat</title>

Etimologia: de envinagrar

masculí dialectal alimentació, indústries alimentàries Menja aperitiva en què figura com a principal ingredient el vinagre.

envinagrat

masculí dialectal alimentació, indústries alimentàries Menja aperitiva en què figura com a principal ingredient el vinagre

■ envinar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">envinar</title>

Etimologia: de vi

verb transitiu Tirar vi (a l’aigua, etc.).

■ envinar

verb transitiu Tirar vi a l’aigua, etc

envinyada

<title type="display">envinyada</title>

femení

agricultura

viticultura, indústries vinícoles

Acció d’envinyar;
l’efecte.

envinyada

femení agricultura i viticultura, indústries vinícoles Acció d’envinyar l’efecte

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ envigorir

■ envilanir

■ envilidor | envilidora

■ envilidor | envilidora

■ enviliment

■ envilir

envinagrada

■ envinagrar

envinagrat

■ envinar

envinyada

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ envilidor

| envilidora

■ envilidor

| envilidora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia