Es mostren 88953 resultats

■ epactal

■ epactal

adjectiu astronomia i cronologia Dit del dia intercalat als anys de traspàs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

epagògic
| epagògica


<title type="display">epagògic</title>

Homòfon: apagògic
Etimologia: del gr. epagōgikós ‘provat per inducció’, de epagōgḗ ‘importació, seducció, inducció’, der. de epágō ‘conduir, induir’
adjectiu lògica Inductiu.

epagògic
| epagògica

adjectiu lògica Inductiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epanadiplosi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">epanadiplosi</title>

Etimologia: del gr. epanadíplōsis, íd., de epanadiplóō ‘redoblar’, der. de diploũs ‘doble’ (epán ‘després que’ i ō͂sis ‘formació’)
femení retòrica Ús d’un mateix mot al començament i a l’acabament d’una clàusula, d’una sentència.

■ epanadiplosi

femení retòrica Ús d’un mateix mot al començament i a l’acabament d’una clàusula, d’una sentència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epanalepsi

■ epanalepsi

femení retòrica Repetició d’un mot després d’un cert nombre de mots
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epanortosi

■ epanortosi

femení retòrica Repetició d’un mot per cridar l’atenció sobre el seu ús, la seva correcció
Gran Diccionari de la llengua catalana

eparca


<title type="display">eparca</title>

Etimologia: del gr. éparkhos ‘comandant’
    masculí
  1. història
    1. A l’imperi Romà, governador d’una província oriental.
    2. A l’imperi Bizantí, prefecte de Constantinoble.
  2. cristianisme A l’Església Ortodoxa, bisbe.

eparca

masculí història A l’imperi Romà, governador d’una província oriental A l’imperi Bizantí, prefecte de Constantinoble cristianisme A l’Església Ortodoxa, bisbe
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

eparquia

eparquia

femení Territori on s’estén la jurisdicció de l’eparca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

epèctasi


<title type="display">epèctasi</title>

Etimologia: del gr. epéktasis ‘extensió, dilatació’, der. de epekteínō ‘estendre, dilatar’
femení fonètica, fonologia Fenomen pel qual un o més elements gramaticals àtons es fonen amb un altre d’ortotònic formant un tot fonètic: digues-m’ho.

epèctasi

femení fonètica, fonologia Fenomen pel qual un o més elements gramaticals àtons es fonen amb un altre d’ortotònic formant un tot fonètic digues-m’ho
Gran Diccionari de la llengua catalana

epeira


<title type="display">epeira</title>

Partició sil·làbica: e_pei_ra
femení zoologia Aranya comuna de l’ordre dels araneids (Epeira diadema), anomenada també aranya de jardí o de la creu, per tal com té una creu dibuixada sobre l’abdomen.

epeira

femení zoologia Aranya comuna de l’ordre dels araneids Epeira diadema , anomenada també aranya de jardí o de la creu , per tal com té una creu dibuixada sobre l’abdomen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epèndima

■ epèndima

masculí anatomia animal Membrana que recobreix la cavitat dels ventricles cerebrals epèndima ventricular i la cavitat del conducte central de la medulla espinal epèndima espinal
Traducció