Es mostren 88953 resultats

■ epigramatitzar

■ epigramatitzar

verb intransitiu literatura Escriure epigrames
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epigramista

■ epigramista

masculí i femení literatura Epigramatista
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

epigravetià
| epigravetiana


<title type="display">epigravetià</title>

Partició sil·làbica: e_pi_gra_ve_ti_à
Etimologia: de epi- i el nom del jaciment occità de la Graveta
    prehistòria
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’epigravetià.
  2. masculí Indústria lítica de fulles que continuà les tradicions tècniques gravetianes a la darrera fase del paleolític superior.

epigravetià
| epigravetiana

prehistòria adjectiu Relatiu o pertanyent a l’epigravetià masculí Indústria lítica de fulles que continuà les tradicions tècniques gravetianes a la darrera fase del paleolític superior
Gran Diccionari de la llengua catalana

epijectiu
| epijectiva


<title type="display">epijectiu</title>

Partició sil·làbica: e_pi_jec_tiu
adjectiu matemàtiques Dit de l’aplicació o correspondència entre dos conjunts quan tot element del segon conjunt és imatge d’almenys un element del primer.

epijectiu
| epijectiva

adjectiu matemàtiques Dit de l’aplicació o correspondència entre dos conjunts quan tot element del segon conjunt és imatge d’almenys un element del primer
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epilació

■ epilació

femení Acció de fer caure el pèl
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epilatori
| epilatòria

■ epilatori
| epilatòria

adjectiu Que serveix per a l’epilació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epíleg


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">epíleg</title>

Etimologia: del gr. epílogos, íd., der. de epilégō ‘afegir al que s’ha dit’
    masculí [abreviatura ep.]
  1. retòrica En retòrica grega, última part del discurs que tendeix a moure l’auditori amb eficàcia especial.
  2. retòrica Escrit que figura al final d’un llibre en què hom dona compte de la seva recapitulació o de la conclusió que se’n treu.
  3. teatre Part final de l’obra dramàtica amb la qual té lloc la conclusió de la trama plantejada.

■ epíleg

masculí abreviatura ep retòrica En retòrica grega, última part del discurs que tendeix a moure l’auditori amb eficàcia especial retòrica Escrit que figura al final d’un llibre en què hom dona compte de la seva recapitulació o de la conclusió que se’n treu teatre Part final de l’obra dramàtica amb la qual té lloc la conclusió de la trama plantejada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epilèpsia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">epilèpsia</title>

Partició sil·làbica: e_pi_lèp_si_a
Etimologia: del ll. epilepsia, i aquest, del gr. epilēpsía ‘interrupció brusca’, der. de epilambánō ‘agafar, interceptar’, i aquest, de lambánō ‘agafar, prendre’ 1a font: 1460, Roig
femení patologia Trastorn repetitiu i paroxismal de la funció cerebral caracteritzat per atacs o crisis, sobtats i breus, d’alteració de la consciència, de l’activitat motriu o de fenòmens sensitius anormals.

■ epilèpsia

femení patologia Trastorn repetitiu i paroxismal de la funció cerebral caracteritzat per atacs o crisis, sobtats i breus, d’alteració de la consciència, de l’activitat motriu o de fenòmens sensitius anormals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epilèptic
| epilèptica

■ epilèptic
| epilèptica

patologia adjectiu Relatiu o pertanyent a l’epilèpsia adjectiu i masculí i femení Que sofreix epilèpsia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epilimni

■ epilimni

masculí ecologia Part superior d’un llac en la qual la temperatura varia en funció de les condicions externes