Es mostren 88953 resultats
■
erg1
■
erg1
masculí símbol erg física i metrologia Unitat de treball del sistema cegesimal equivalent al treball fet per una força d’1 dina en recórrer un espai d’1 cm Vegeu també erg 3 erg 2
■
erg2
masculí geomorfologia Extens terreny de sorra cobert de dunes que constitueixen alineacions poc o molt regulars, separades per depressions Els ergs del Sàhara Vegeu també erg 3 erg 1
erg3
símbol física i metrologia erg 1 Vegeu també erg 1 erg 2
erg-
<title type="display">erg-</title>
Body
Forma prefixada del mot grec érgon, que significa ‘treball’, ‘obra’. Ex.: ergol.
erg-
Forma prefixada del mot grec érgon , que significa ‘treball’, ‘obra’ Ex ergol
ergastoplasma
<title type="display">ergastoplasma</title>
Body
masculí citologia Conjunt de vesícules de disposició irregular, sovint anastomitzades entre elles, que presenten en la superfície externa de les parets nombrosos ribosomes.
ergastoplasma
masculí citologia Conjunt de vesícules de disposició irregular, sovint anastomitzades entre elles, que presenten en la superfície externa de les parets nombrosos ribosomes
■
ergàstul
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ergàstul</title>
Body
masculí història Presó on eren tancats els esclaus en l’antiga Roma.
■
ergàstul
masculí història Presó on eren tancats els esclaus en l’antiga Roma
■
ergatiu
| ergativa
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ergatiu</title>
Accessory
Partició sil·làbica: er_ga_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del gr. ergázomai ‘operar, treballar’, der. de érgon ‘obra’, i el model dels noms dels altres casos, nominatiu, acusatiu, etc
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del gr. ergázomai ‘operar, treballar’, der. de érgon ‘obra’, i el model dels noms dels altres casos, nominatiu, acusatiu, etc
Body
-
lingüística
- adjectiu i masculí Dit del cas que, en certes llengües, com les caucàsiques i el basc, indica l’agent d’una acció transitiva.
- construcció ergativa Construcció que fa un ús crucial del cas ergatiu.
-
verb ergatiu
- Verb que es construeix amb un subjecte gramatical que és el seu objecte lògic, com, per exemple, en l’oració La llet bull.
- Verb que es construeix amb el subjecte gramatical en posició postverbal, que no és el resultat de cap inversió estilística, com, per exemple, en l’oració Han arribat tres paquets.
■
ergatiu
| ergativa
lingüística adjectiu i masculí Dit del cas que, en certes llengües, com les caucàsiques i el basc, indica l’agent d’una acció transitiva construcció ergativa Construcció que fa un ús crucial del cas ergatiu verb ergatiu Verb que es construeix amb un subjecte gramatical que és el seu objecte lògic, com, per exemple, en l’oració La llet bull Verb que es construeix amb el subjecte gramatical en posició postverbal, que no és el resultat de cap inversió estilística, com, per exemple, en l’oració Han arribat tres paquets
■
ergativitat
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ergativitat</title>
Accessory
Etimologia: de ergatiu
Body
femení gramàtica Paral·lelisme sintàctic entre l’objecte d’un verb transitiu i el subjecte d’un verb intransitiu.
■
ergativitat
femení gramàtica Parallelisme sintàctic entre l’objecte d’un verb transitiu i el subjecte d’un verb intransitiu
■
ergo
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ergo</title>
Body
conjunció Mot llatí que significa ‘doncs’, ‘per tant’, usat per a anunciar la conclusió d’un sil·logisme.
■
ergo
conjunció Mot llatí que significa ‘doncs’, ‘per tant’, usat per a anunciar la conclusió d’un sillogisme
■
ergo-
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ergo-</title>
Body
Forma prefixada del mot grec érgon, que significa ‘treball’, ‘obra’. Ex.: ergoteràpia, ergonomia.
■
ergo-
Forma prefixada del mot grec érgon , que significa ‘treball’, ‘obra’ Ex ergoteràpia, ergonomia