Diccionari - GDLC | diccionari.cat

[C₂₂H₄₂O₂] bioquímica Àcid gras monoinsaturat que es troba en el greix de les llavors de diverses espècies de plantes del gènere Brassica i que pot produir certs trastorns quan hom n’ingereix una gran quantitat.

erúcic, àcid

C 22 H 42 O 2 bioquímica Àcid gras monoinsaturat que es troba en el greix de les llavors de diverses espècies de plantes del gènere Brassica i que pot produir certs trastorns quan hom n’ingereix una gran quantitat

■ eructació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eructació</title>

Partició sil·làbica: e_ruc_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. eructatio, -ōnis, íd. 1a font: 1917, DOrt.

femení

Acció d’eructar;
l’efecte.

■ eructació

femení Acció d’eructar l’efecte

■ eructar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eructar</title>

Etimologia: del ll. eructare, íd., freqüentatiu del ll. erūgĕre, eructum ‘sorgir’ 1a font: 1917, DOrt.

verb intransitiu fisiologia Expel·lir amb soroll, per la boca, gasos procedents de l’estómac.

■ eructar

verb intransitiu fisiologia Expellir amb soroll, per la boca, gasos procedents de l’estómac

■ eructe

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eructe</title>

Etimologia: del ll. eructus, -us, íd. 1a font: c. 1900

masculí

fisiologia

Acció d’eructar;
l’efecte.

■ eructe

masculí fisiologia Acció d’eructar l’efecte

■ erudició

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">erudició</title>

Partició sil·làbica: e_ru_di_ci_ó
Etimologia: del ll. eruditio, -ōnis, íd., der. de erudīre (v. erudit) 1a font: 1653, DTo.

femení Coneixement vast i documentat sobre una ciència, aplicat sobretot a les ciències històriques.

■ erudició

femení Coneixement vast i documentat sobre una ciència, aplicat sobretot a les ciències històriques

■ erudit

| erudita

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">erudit</title>

Etimologia: del ll. erudītus, -a, -um, participi del ll. erudīre ‘desbastar, afaiçonar; instruir; treure de la rudesa’ 1a font: 1344, Ord. P. III

adjectiu i masculí i femení Que té erudició.

■ erudit

| erudita

adjectiu i masculí i femení Que té erudició

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

ertebol·lià | ertebol·liana

ertebol·lià | ertebol·liana

■ èrtic | èrtiga

■ èrtic | èrtiga

ertzaina

■ erubescència

erúcic, àcid

■ eructació

■ eructar

■ eructe

■ erudició

■ erudit | erudita

■ erudit | erudita

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

ertebol·lià

| ertebol·liana

ertebol·lià

| ertebol·liana

■ èrtic

| èrtiga

■ èrtic

| èrtiga

■ erudit

| erudita

■ erudit

| erudita

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia