Es mostren 88939 resultats

erza

erza

masculí lingüística Dialecte oriental del mordovià
Gran Diccionari de la llengua catalana

Es

Es

símbol química inorgànica einsteini
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ es1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">es</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. se, acusatiu del reflexiu de tercera persona format sobre sui, genitiu de suus, -a, -um ‘seu’, amb un procés igual al de el2
    [pot tenir les formes s’, se, ’s] pronom
  1. Acusatiu i datiu del pronom personal reflexiu de tercera persona del singular i del plural. Ara es vesteix. Es renta les mans. Es mengen un tros de pa.
  2. És emprat per a expressar un subjecte indeterminat, és a dir, d’un verb usat en forma impersonal. Aquesta roba es porta molt ara. Es diu que apujaran els preus.



    3. Vegeu també:
    es2

■ es1

pot tenir les formes s’ , se , ’s pronom Acusatiu i datiu del pronom personal reflexiu de tercera persona del singular i del plural Ara es vesteix Es renta les mans Es mengen un tros de pa És emprat per a expressar un subjecte indeterminat, és a dir, d’un verb usat en forma impersonal Aquesta roba es porta molt ara Es diu que apujaran els preus Vegeu també es 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ es2

■ es2

pot tenir la forma s’ article plural es Article definit masculí del parlar salat Vegeu també es 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ es-

■ es-

Prefix, del llatí ex , que indica supressió Ex esfullar, esdentegar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbaconar

■ esbaconar

verb transitiu Obrir de dalt a baix un porc per extensió Obrir de dalt a baix qualsevol animal figuradament Hi hagué una mortaldat esgarrifosa els enemics jeien esbaconats pels carrers de la ciutat vençuda
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbadellar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbadellar</title>

Etimologia: de badar 1a font: c. 1900, Verdaguer
    verb
  1. transitiu
    1. Obrir (alguna cosa) sense separar-ne les parts; badar. La pedregada ens ha esbadellat tota la fruita.
    2. Esbatanar.
  2. pronominal
    1. Obrir-se una flor, una pinya, etc.
    2. per extensió Obrir-se com fa una flor, badar-se.

■ esbadellar

verb transitiu Obrir alguna cosa sense separar-ne les parts badar La pedregada ens ha esbadellat tota la fruita Esbatanar pronominal Obrir-se una flor, una pinya, etc per extensió Obrir-se com fa una flor, badar-se
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbadellat
| esbadellada

■ esbadellat
| esbadellada

adjectiu heràldica Dit de la flor de lis representada amb botons entre pètals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbadiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbadiar</title>

Partició sil·làbica: es_ba_di_ar
Etimologia: probable encreuament de esbadellar, der. de badallar, amb l’ant. vedilla ‘floc de cabells’, del ll. vītīcŭla, pronunciat amb ieisme i escrit badia 1a font: c. 1900, Verdaguer
    verb
    1. transitiu Desajuntar, destrenar les badies que formen una garba, una trena, etc. Esbadiar una trena. Esbadiar una corda.
    2. transitiu Dividir en badies. Esbadiava la cabellera de la seva filla per fer-li trenes.
    3. pronominal Esbadiar-se els cabells.
  2. transitiu figuradament Esbadiar les poesies d’un recull en quatre divisions.

■ esbadiar

verb transitiu Desajuntar, destrenar les badies que formen una garba, una trena, etc Esbadiar una trena Esbadiar una corda transitiu Dividir en badies Esbadiava la cabellera de la seva filla per fer-li trenes pronominal Esbadiar-se els cabells transitiu figuradament Esbadiar les poesies d’un recull en quatre divisions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbadinar

■ esbadinar

verb transitiu i pronominal Esgavellar
Informació complementària
Traducció