<title type="display">esbarbatge</title>
Accessory
Etimologia: de esbarbar
Body
masculí Desbarbatge.
Es mostren 88940 resultats
■
esbardellar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbardellar</title>
Accessory
Etimologia: der. de l’ant. i dial. bard ‘argila, fang’, d’un preromà barrum/bardum, íd., precèltic o cèltic 1a font: c. 1890
Body
-
verb
- transitiu Rompre amb violència alguna cosa. Esbardellaren la porta a cops de destral.
- pronominal La carbassa m’ha caigut a terra i s’ha esbardellat tota.
■
esbardellar
verb transitiu Rompre amb violència alguna cosa Esbardellaren la porta a cops de destral pronominal La carbassa m’ha caigut a terra i s’ha esbardellat tota
■
esbardissar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbardissar</title>
Accessory
Etimologia: de bardissa
Body
verb
transitiu Netejar de bardisses (un camí, un marge, etc.) arrencant-les o tallant-les.
■
esbardissar
verb transitiu Netejar de bardisses un camí, un marge, etc arrencant-les o tallant-les
■
esbargiment
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbargiment</title>
Accessory
Etimologia: de esbargir 1a font: 1803, DEst.
Body
-
masculí
- Acció d’esbargir-se;
- l’efecte. Treballes massa: et caldria una mica més d’esbargiment.
■
esbargiment
masculí Acció d’esbargir-se l’efecte Treballes massa et caldria una mica més d’esbargiment
■
esbargir
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbargir</title>
Accessory
Compareu: espargir
Etimologia: alteració de espargir, segurament per influx d’altres mots de forma o sentit semblant, com esbarriar, esbandir, esbravar, etc 1a font: 1803, DEst.
Etimologia: alteració de espargir, segurament per influx d’altres mots de forma o sentit semblant, com esbarriar, esbandir, esbravar, etc 1a font: 1803, DEst.
Body
-
verb
- transitiu Dissipar, esbatre. Només va al cinema per esbargir els seus neguits.
- pronominal especialment Lliurar-se a entreteniments, deports, etc., que descansin, distreguin, etc., del treball, de preocupacions, etc. Havent dinat sempre anàvem a esbargir-nos ben bé una hora en un erm.
■
esbargir
verb transitiu Dissipar, esbatre Només va al cinema per esbargir els seus neguits pronominal especialment Lliurar-se a entreteniments, deports, etc, que descansin, distreguin, etc, del treball, de preocupacions, etc Havent dinat sempre anàvem a esbargir-nos ben bé una hora en un erm
■
esbarjo
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbarjo</title>
Accessory
Etimologia: de esbargir 1a font: 1803, DEst.
Body
masculí Esbargiment, solaç. Tenim quatre hores de classe i només una d’esbarjo. No hi ha ni un sol lloc d’esbarjo.
■
esbarjo
masculí Esbargiment, solaç Tenim quatre hores de classe i només una d’esbarjo No hi ha ni un sol lloc d’esbarjo
■
esbarjós
| esbarjosa
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbarjós</title>
Accessory
Etimologia: de esbarjo 1a font: 1803, DEst.
Body
adjectiu Espaiós, a propòsit per a esbargir-se. Un pati esbarjós.
■
esbarjós
| esbarjosa
adjectiu Espaiós, a propòsit per a esbargir-se Un pati esbarjós
■
esbarrar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbarrar</title>
Accessory
Etimologia: alteració de esvarar
Body
-
verb
-
- intransitiu Esvarar, relliscar.
- pronominal Si ens esbarràvem per aquests cingles, hi deixaríem la pell.
- pronominal figuradament Errar, equivocar-se. Qui molt xerra, molt s’esbarra.
-
- transitiu Espantar (un animal), fer-lo fugir.
- pronominal Se li ha esbarrat el matxo.
■
esbarrar
verb intransitiu Esvarar, relliscar pronominal Si ens esbarràvem per aquests cingles, hi deixaríem la pell pronominal figuradament Errar, equivocar-se Qui molt xerra, molt s’esbarra transitiu Espantar un animal, fer-lo fugir pronominal Se li ha esbarrat el matxo
■
esbarrejar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbarrejar</title>
Accessory
Etimologia: encreuament de esbarriar i barrejar
Body
verb
transitiu dialectal Esbarriar.
■
esbarrejar
verb transitiu dialectal Esbarriar
■
esbarrellat
| esbarrellada
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbarrellat</title>
Accessory
Etimologia: de barra2
Body
adjectiu Dit de la cara magra i esgrogueïda.
■
esbarrellat
| esbarrellada
adjectiu Dit de la cara magra i esgrogueïda