Es mostren 88953 resultats

■ esbaltir

■ esbaltir

verb transitiu Enterbolir el cap la son, un soroll, un cop Estabornir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbancada

■ esbancada

femení agricultura Rompuda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbancar

■ esbancar

verb transitiu agricultura Trencar la terra per llaurar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbandida

■ esbandida

femení Acció d’esbandir o d’esbandir-se Una esbandida de roba Després de la manifestació hi hagué una esbandida general N’has fet una bona esbandida, de correccions l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbandir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbandir</title>

Compareu: aclarir, esclarir
Etimologia: probablement der. de bandir ‘bandejar’ 1a font: s. XV
    verb
    1. transitiu Treure, dissoldre, amb aigua clara el sabó d’alguna cosa ensabonada. Esbandir la roba, els plats. Esbandeix-li els cabells.
    2. pronominal Treure’s el sabó amb aigua clara, en rentar-se. Esbandir-se les mans. De seguida acabaré de banyar-me, només em falta esbandir-me.
    3. pronominal figuradament i col·loquialment Treure’s del damunt, desempallegar-se. No veig la manera d’esbandir-me aquesta feina tan molesta. Aquell individu és un pesat: esbandeix-te’l d’una vegada.
  2. pronominal Escampar-se, especialment els cabells deixats anar.

■ esbandir

verb transitiu Treure, dissoldre, amb aigua clara el sabó d’alguna cosa ensabonada Esbandir la roba, els plats Esbandeix-li els cabells pronominal Treure’s el sabó amb aigua clara, en rentar-se Esbandir-se les mans De seguida acabaré de banyar-me, només em falta esbandir-me pronominal figuradament i colloquialment Treure’s del damunt, desempallegar-se No veig la manera d’esbandir-me aquesta feina tan molesta Aquell individu és un pesat esbandeix-te’l d’una vegada pronominal Escampar-se, especialment els cabells deixats anar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbandit
| esbandida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbandit</title>

Etimologia: de esbandir
    adjectiu
  1. Dit d’allò a què hom ha tret ja el sabó esbandint-lo. En aquest cubell hi ha la roba ensabonada i en aquell altre l’esbandida.
  2. Dit dels cabells deixats anar escampats. Després venien les donzelles a peu descalç i els cabells esbandits per les espatlles.

■ esbandit
| esbandida

adjectiu Dit d’allò a què hom ha tret ja el sabó esbandint-lo En aquest cubell hi ha la roba ensabonada i en aquell altre l’esbandida Dit dels cabells deixats anar escampats Després venien les donzelles a peu descalç i els cabells esbandits per les espatlles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbarbar

■ esbarbar

verb transitiu Desbarbar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

esbarbatge

esbarbatge

masculí Desbarbatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbardellar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbardellar</title>

Etimologia: der. de l’ant. i dial. bard ‘argila, fang’, d’un preromà barrum/bardum, íd., precèltic o cèltic 1a font: c. 1890
    verb
  1. transitiu Rompre amb violència alguna cosa. Esbardellaren la porta a cops de destral.
  2. pronominal La carbassa m’ha caigut a terra i s’ha esbardellat tota.

■ esbardellar

verb transitiu Rompre amb violència alguna cosa Esbardellaren la porta a cops de destral pronominal La carbassa m’ha caigut a terra i s’ha esbardellat tota
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbardissar

■ esbardissar

verb transitiu Netejar de bardisses un camí, un marge, etc arrencant-les o tallant-les
Informació complementària
Traducció