Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ esbarriada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbarriada</title>

Partició sil·làbica: es_bar_ri_a_da
Etimologia: de esbarriar

femení

Acció d’esbarriar o esbarriar-se;
l’efecte.

■ esbarriada

femení Acció d’esbarriar o esbarriar-se l’efecte

■ esbarriar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbarriar</title>

Partició sil·làbica: es_bar_ri_ar
Compareu: esgarriar
Etimologia: probablement de l’àr. barrî ‘forà, allunyat’, amb influx de mots parònims o quasisinònims, com espargir, esgarriar (cf. barri) 1a font: s. XIV

verb

transitiu
1. Treure alguna cosa del lloc on habitualment es guarda i deixar-la en bandes on és difícil de retrobar-la. No sé pas on són: algú ha remenat els calaixos i les ha esbarriades.
2. Escampar coses aplegades, ordenades. Si tornes a esbarriar les escombraries, rebràs.
pronominal Com és que s’ha esbarriat tota la terra del test?

■ esbarriar

verb transitiu Treure alguna cosa del lloc on habitualment es guarda i deixar-la en bandes on és difícil de retrobar-la No sé pas on són algú ha remenat els calaixos i les ha esbarriades Escampar coses aplegades, ordenades Si tornes a esbarriar les escombraries, rebràs pronominal Com és que s’ha esbarriat tota la terra del test

■ esbart

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbart</title>

Etimologia: d’origen incert, der. probablement de l’oc. ant. s’espartir ‘separar-se, formar grup a part’, amb influx de mots com esbargir, esbarriar 1a font: s. XV

masculí

Grup de persones o animals, escamot, vol.
A Catalunya, grup o associació dedicat al conreu i la difusió de la dansa tradicional.

■ esbart

masculí Grup de persones o animals, escamot, vol A Catalunya, grup o associació dedicat al conreu i la difusió de la dansa tradicional

■ esbarter

| esbartera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbarter</title>

Etimologia: de esbart

masculí i femení Persona que té un esbart de coloms; colomaire.

■ esbarter

| esbartera

masculí i femení Persona que té un esbart de coloms colomaire

■ esbarzer

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbarzer</title>

Etimologia: potser d’un preromà hispanopirinenc, segurament no indoeuropeu, probablement emparentat amb l’oc. barta ‘bardissa’ i el cat. i cast. barda ‘cleda’ 1a font: s. XIV

masculí

botànica

Planta arbustiva perenne de la família de les rosàcies (Rubus ulmifolius), de tiges llargues, arquejades o procumbents, proveïdes de forts agullons falciformes, i fruits bacciformes que formen una pluridrupa, la mora.
Nom de diverses espècies del gènere Rubus.

■ esbarzer

masculí botànica Planta arbustiva perenne de la família de les rosàcies Rubus ulmifolius , de tiges llargues, arquejades o procumbents, proveïdes de forts agullons falciformes, i fruits bacciformes que formen una pluridrupa, la mora Nom de diverses espècies del gènere Rubus