Es mostren 88939 resultats

■ esbarriar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbarriar</title>

Partició sil·làbica: es_bar_ri_ar
Compareu: esgarriar
Etimologia: probablement de l’àr. barrî ‘forà, allunyat’, amb influx de mots parònims o quasisinònims, com espargir, esgarriar (cf. barri) 1a font: s. XIV
    verb
  1. transitiu
    1. Treure alguna cosa del lloc on habitualment es guarda i deixar-la en bandes on és difícil de retrobar-la. No sé pas on són: algú ha remenat els calaixos i les ha esbarriades.
    2. Escampar coses aplegades, ordenades. Si tornes a esbarriar les escombraries, rebràs.
  2. pronominal Com és que s’ha esbarriat tota la terra del test?

■ esbarriar

verb transitiu Treure alguna cosa del lloc on habitualment es guarda i deixar-la en bandes on és difícil de retrobar-la No sé pas on són algú ha remenat els calaixos i les ha esbarriades Escampar coses aplegades, ordenades Si tornes a esbarriar les escombraries, rebràs pronominal Com és que s’ha esbarriat tota la terra del test
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbart


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbart</title>

Etimologia: d’origen incert, der. probablement de l’oc. ant. s’espartir ‘separar-se, formar grup a part’, amb influx de mots com esbargir, esbarriar 1a font: s. XV
    masculí
  1. Grup de persones o animals, escamot, vol.
  2. A Catalunya, grup o associació dedicat al conreu i la difusió de la dansa tradicional.

■ esbart

masculí Grup de persones o animals, escamot, vol A Catalunya, grup o associació dedicat al conreu i la difusió de la dansa tradicional
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbarter
| esbartera

■ esbarter
| esbartera

masculí i femení Persona que té un esbart de coloms colomaire
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbarzer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbarzer</title>

Etimologia: potser d’un preromà hispanopirinenc, segurament no indoeuropeu, probablement emparentat amb l’oc. barta ‘bardissa’ i el cat. i cast. barda ‘cleda’ 1a font: s. XIV
    masculí botànica
  1. Planta arbustiva perenne de la família de les rosàcies (Rubus ulmifolius), de tiges llargues, arquejades o procumbents, proveïdes de forts agullons falciformes, i fruits bacciformes que formen una pluridrupa, la mora.
  2. Nom de diverses espècies del gènere Rubus.

■ esbarzer

masculí botànica Planta arbustiva perenne de la família de les rosàcies Rubus ulmifolius , de tiges llargues, arquejades o procumbents, proveïdes de forts agullons falciformes, i fruits bacciformes que formen una pluridrupa, la mora Nom de diverses espècies del gènere Rubus
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbarzeram

■ esbarzeram

masculí Esbarzerar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbarzerar1

■ esbarzerar1

masculí Lloc ple d’esbarzers Un esbarzerar impenetrable Vegeu també esbarzerar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbarzerar2

■ esbarzerar2

verb transitiu Tallar esbarzers pronominal Ficar-se entre esbarzers Vegeu també esbarzerar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbarzerola

■ esbarzerola

femení botànica Romegueró
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbat

■ esbat

masculí Esbatiment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbatanar

■ esbatanar

verb transitiu Obrir de bat a bat, completament
Informació complementària
Traducció