Es mostren 88940 resultats

■ esbrancament

■ esbrancament

masculí Acció d’esbrancar o d’esbrancar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbrancar

■ esbrancar

verb transitiu Tallar, arrencar, esqueixar les branques d’un arbre pronominal Quina tramuntanada Les pomeres de l’hort s’esbrancaren pronominal Bifurcar-se un camí, una escalinata, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

esbrancat
| esbrancada


<title type="display">esbrancat</title>

Etimologia: de esbrancar
adjectiu heràldica Dit d’un tros de tronc o de branca, amb les branques o brancons talment tallats que resten com uns nusos o merlets oblics simètricament situats a ambdós costats.

esbrancat
| esbrancada

adjectiu heràldica Dit d’un tros de tronc o de branca, amb les branques o brancons talment tallats que resten com uns nusos o merlets oblics simètricament situats a ambdós costats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbraonament

■ esbraonament

masculí Estat del qui està esbraonat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbraonar

■ esbraonar

verb transitiu Fer perdre el braó, el vigor Fatigar en alt grau pronominal No vull pas que t’esbraonis ja ho faré jo
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

esbravador


<title type="display">esbravador</title>

Etimologia: de esbravar-se
masculí indústries del calçat Eina d’acer corbada, acabada en tall i proveïda d’un mànec, emprada per a treure el perfil o fer recta la rebava de la sola.

esbravador

masculí indústries del calçat Eina d’acer corbada, acabada en tall i proveïda d’un mànec, emprada per a treure el perfil o fer recta la rebava de la sola
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbravament

■ esbravament

masculí Acció d’esbravar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbravar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbravar</title>

Etimologia: de baf, per un procés semblant al de bravada 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Fer perdre (a un líquid) la seva fortalesa, la seva olor, etc. Sempre esbrava l’aigua amb gas perquè la troba massa picant.
    2. pronominal Perdre un líquid la seva fortalesa, la seva olor, etc. Vas deixar la cervesa destapada i s’ha ben esbravat; ja la podem llençar.
  2. figuradament
    1. transitiu Alleujar l’ànim donant sortida (als sentiments que l’oprimien), satisfent a pler (un desig contingut). Esbravava el seu dolor plorant.
    2. pronominal Només crida per esbravar-se.

■ esbravar

verb transitiu Fer perdre a un líquid la seva fortalesa, la seva olor, etc Sempre esbrava l’aigua amb gas perquè la troba massa picant pronominal Perdre un líquid la seva fortalesa, la seva olor, etc Vas deixar la cervesa destapada i s’ha ben esbravat ja la podem llençar figuradament transitiu Alleujar l’ànim donant sortida als sentiments que l’oprimien, satisfent a pler un desig contingut Esbravava el seu dolor plorant pronominal Només crida per esbravar-se
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

esbravat
| esbravada

esbravat
| esbravada

adjectiu Dit del líquid que ha perdut la seva força, olor, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbraveir

■ esbraveir

verb transitiu Fer perdre la bravesa pronominal especialment Perdre la bravesa
Informació complementària
Traducció