Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ esbromar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbromar-se</title>

Etimologia: de broma¹ 1a font: s. XV

verb pronominal Fer-se malbé certs llegums per defecte de les bromes o boires. Aquest any sembla que s’han esbromat tots els cigrons.

■ esbromar-se

verb pronominal Fer-se malbé certs llegums per defecte de les bromes o boires Aquest any sembla que s’han esbromat tots els cigrons

■ esbronc

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbronc</title>

Etimologia: de esbroncar

masculí

1. Acció d’esbroncar. Li vaig clavar un esbronc.
2. Paraules amb què s’esbronca.
especialment folklore Costum propi de carnestoltes, que consistia a fer les disfresses retret de les faltes, defectes, secrets més íntims, etc., als coneguts que trobaven per atzar, aprofitant l’anonimat que donava la màscara.

■ esbronc

masculí Acció d’esbroncar Li vaig clavar un esbronc Paraules amb què s’esbronca especialment folklore Costum propi de carnestoltes, que consistia a fer les disfresses retret de les faltes, defectes, secrets més íntims, etc, als coneguts que trobaven per atzar, aprofitant l’anonimat que donava la màscara

■ esbroncada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbroncada</title>

Etimologia: de esbroncar

femení Esbronc.

■ esbroncada

femení Esbronc

■ esbroncar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbroncar</title>

Etimologia: del cast. bronca ‘baralla’, o potser de l’ant. bronc ‘soca’ 1a font: 1839, DLab.

verb

transitiu

1. Escridassar algú, especialment demostrant disconformitat.
2. Renyar algú a crits.
obsolet folklore Dir esbroncs.

■ esbroncar

verb transitiu Escridassar algú, especialment demostrant disconformitat Renyar algú a crits obsolet folklore Dir esbroncs

■ esbroquellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbroquellar</title>

Etimologia: de broc

verb transitiu Esbrocar.

■ esbroquellar

verb transitiu Esbrocar

■ esbrossar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbrossar</title>

Etimologia: de brossa² 1a font: s. XX, Ruyra

verb transitiu Treure, arrencar, la brossa.

■ esbrossar

verb transitiu Treure, arrencar, la brossa

■ esbrostar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbrostar</title>

Etimologia: de brosta 1a font: c. 1900, Verdaguer

verb transitiu Treure, tallar, la brosta. La tempesta esbrosta el bosc.

■ esbrostar

verb transitiu Treure, tallar, la brosta La tempesta esbrosta el bosc

■ esbrostimar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbrostimar</title>

Etimologia: de brostim

verb transitiu agricultura Treure el brostim d’una vinya.

■ esbrostimar

verb transitiu agricultura Treure el brostim d’una vinya

■ esbrotar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbrotar</title>

Etimologia: de brot 1a font: c. 1900, Verdaguer

verb transitiu Despullar dels seus brots una planta. Les cabres esbroten les plantes.

■ esbrotar

verb transitiu Despullar dels seus brots una planta Les cabres esbroten les plantes

■ esbrotonar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbrotonar</title>

Etimologia: de brotó 1a font: c. 1900, Vayreda

verb

transitiu

Despullar dels seus brotons una planta, esbrotar.
especialment Menjar, el bestiar, els brots de les plantes.

■ esbrotonar

verb transitiu Despullar dels seus brotons una planta, esbrotar especialment Menjar, el bestiar, els brots de les plantes