Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ esbroncar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbroncar</title>

Etimologia: del cast. bronca ‘baralla’, o potser de l’ant. bronc ‘soca’ 1a font: 1839, DLab.

verb

transitiu

1. Escridassar algú, especialment demostrant disconformitat.
2. Renyar algú a crits.
obsolet folklore Dir esbroncs.

■ esbroncar

verb transitiu Escridassar algú, especialment demostrant disconformitat Renyar algú a crits obsolet folklore Dir esbroncs

■ esbroquellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbroquellar</title>

Etimologia: de broc

verb transitiu Esbrocar.

■ esbroquellar

verb transitiu Esbrocar

■ esbrossar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbrossar</title>

Etimologia: de brossa² 1a font: s. XX, Ruyra

verb transitiu Treure, arrencar, la brossa.

■ esbrossar

verb transitiu Treure, arrencar, la brossa

■ esbrostar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbrostar</title>

Etimologia: de brosta 1a font: c. 1900, Verdaguer

verb transitiu Treure, tallar, la brosta. La tempesta esbrosta el bosc.

■ esbrostar

verb transitiu Treure, tallar, la brosta La tempesta esbrosta el bosc

■ esbrostimar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbrostimar</title>

Etimologia: de brostim

verb transitiu agricultura Treure el brostim d’una vinya.

■ esbrostimar

verb transitiu agricultura Treure el brostim d’una vinya

■ esbrotar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbrotar</title>

Etimologia: de brot 1a font: c. 1900, Verdaguer

verb transitiu Despullar dels seus brots una planta. Les cabres esbroten les plantes.

■ esbrotar

verb transitiu Despullar dels seus brots una planta Les cabres esbroten les plantes

■ esbrotonar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbrotonar</title>

Etimologia: de brotó 1a font: c. 1900, Vayreda

verb

transitiu

Despullar dels seus brotons una planta, esbrotar.
especialment Menjar, el bestiar, els brots de les plantes.

■ esbrotonar

verb transitiu Despullar dels seus brotons una planta, esbrotar especialment Menjar, el bestiar, els brots de les plantes

■ esbucar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbucar</title>

Homòfon: esbocar
Etimologia: de buc 1a font: 1840

verb transitiu Demolir, enderrocar. Volen esbucar l’ermita per fer-hi un hotel.

■ esbucar

verb transitiu Demolir, enderrocar Volen esbucar l’ermita per fer-hi un hotel

■ esbudellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbudellar</title>

Etimologia: de budell 1a font: c. 1330, Muntaner

verb

transitiu

Llevar els budells a un animal. Tu aguanta el conill, i jo l’esbudellaré.
Fer sortir els budells a la part de fora. Quan el toro ha esbudellat el cavall, gairebé tots els turistes se n’han anat.

■ esbudellar

verb transitiu Llevar els budells a un animal Tu aguanta el conill, i jo l’esbudellaré Fer sortir els budells a la part de fora Quan el toro ha esbudellat el cavall, gairebé tots els turistes se n’han anat

■ esbufec

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbufec</title>

Etimologia: de esbufegar 1a font: c. 1900, Verdaguer

masculí Cadascuna de la sèrie d’alenades curtes del qui esbufega.

■ esbufec

masculí Cadascuna de la sèrie d’alenades curtes del qui esbufega