Es mostren 88953 resultats

■ esbufegar

■ esbufegar

verb intransitiu Respirar molt de pressa, espasmòdicament, per efecte de la fatiga, d’una excitació El pobre asmàtic no pogué acabar de pujar l’escala com esbufegava
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbull

■ esbull

masculí Acció d’esbullar o d’esbullar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbulladís
| esbulladissa

■ esbulladís
| esbulladissa

adjectiu Fàcil d’esbullar Té uns cabells flonjos, esbulladissos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbullar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbullar</title>

Etimologia: v. embullar 1a font: c. 1500
    verb
    1. transitiu Destriar, escampar, especialment els cabells, o un doll.
    2. pronominal Els cabells se t’han ben esbullat: hauràs de tornar a pentinar-te.
  2. transitiu Enredar, barrejar (les peces ordenades d’un joc).

■ esbullar

verb transitiu Destriar, escampar, especialment els cabells, o un doll pronominal Els cabells se t’han ben esbullat hauràs de tornar a pentinar-te transitiu Enredar, barrejar les peces ordenades d’un joc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esburbat
| esburbada

■ esburbat
| esburbada

adjectiu Eixelebrat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbutxacar

■ esbutxacar

verb transitiu Dilapidar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbutzar

■ esbutzar

verb transitiu dialectal Treure la butza d’un animal dialectal transitiu Esbotzar esbutzar-se de riure figuradament Riure molt trencar-se de riure
Gran Diccionari de la llengua catalana

esc

esc

masculí Esquer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esca</title>

Etimologia: del ll. ēsca ‘aliment’ 1a font: s. XIII
    femení
    1. Matèria molt seca disposada perquè s’encengui fàcilment amb una espurna, i que hom prepara amb la polpa del bolet d’esca (Fomes fomentarius).
    2. figuradament Incentiu, causa o ocasió, especialment de malifetes, burles, accions dolentes, etc. Aquest noi és una esca de renou.
    3. ésser l’esca del pecat (algú) Ésser molt dolent i induir els altres a fer dolenteries, males accions, etc.
  2. Esquer.

■ esca

femení Matèria molt seca disposada perquè s’encengui fàcilment amb una espurna, i que hom prepara amb la polpa del bolet d’esca Fomes fomentarius figuradament Incentiu, causa o ocasió, especialment de malifetes, burles, accions dolentes, etc Aquest noi és una esca de renou ésser l’esca del pecat algú Ésser molt dolent i induir els altres a fer dolenteries, males accions, etc Esquer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escabellament

■ escabellament

masculí Acció d’escabellar o d’escabellar-se l’efecte
Traducció