Es mostren 88939 resultats

■ esca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esca</title>

Etimologia: del ll. ēsca ‘aliment’ 1a font: s. XIII
    femení
    1. Matèria molt seca disposada perquè s’encengui fàcilment amb una espurna, i que hom prepara amb la polpa del bolet d’esca (Fomes fomentarius).
    2. figuradament Incentiu, causa o ocasió, especialment de malifetes, burles, accions dolentes, etc. Aquest noi és una esca de renou.
    3. ésser l’esca del pecat (algú) Ésser molt dolent i induir els altres a fer dolenteries, males accions, etc.
  2. Esquer.

■ esca

femení Matèria molt seca disposada perquè s’encengui fàcilment amb una espurna, i que hom prepara amb la polpa del bolet d’esca Fomes fomentarius figuradament Incentiu, causa o ocasió, especialment de malifetes, burles, accions dolentes, etc Aquest noi és una esca de renou ésser l’esca del pecat algú Ésser molt dolent i induir els altres a fer dolenteries, males accions, etc Esquer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escabellament

■ escabellament

masculí Acció d’escabellar o d’escabellar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escabellar

■ escabellar

verb transitiu Descompondre, desordenar els cabells d’algú pronominal Si t’escabelles et tornaré a pentinar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escabellat
| escabellada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escabellat</title>

Etimologia: de escabellar 1a font: s. XV
  1. adjectiu Despentinat.
  2. adjectiu figuradament Que no té orientació lògica, mancat de seny. Un projecte escabellat.
  3. masculí Núvol de forma esfilagarsada.
  4. masculí agricultura Garba que fa vint i que hom col·loca cobrint les altres al cim de la garbera, escampada o escabellada.

■ escabellat
| escabellada

adjectiu Despentinat adjectiu figuradament Que no té orientació lògica, mancat de seny Un projecte escabellat masculí Núvol de forma esfilagarsada masculí agricultura Garba que fa vint i que hom colloca cobrint les altres al cim de la garbera, escampada o escabellada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escabellonar

■ escabellonar

verb transitiu i pronominal dialectal antigament Escabellar
Gran Diccionari de la llengua catalana

escabeta


<title type="display">escabeta</title>

Etimologia: d’origen incert
femení oficis manuals Eina emprada pels terrissers per a allisar l’exterior de les peces treballades a la roda.

escabeta

femení oficis manuals Eina emprada pels terrissers per a allisar l’exterior de les peces treballades a la roda
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escabetx


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escabetx</title>

Etimologia: de l’àr. vg. *iskebêǧ, en lloc de l’àr. ant. sikbâǧ ‘guisat de carn amb vinagre i altres condiments’ 1a font: s. XIV
masculí alimentació, indústries alimentàries Salsa composta principalment per vi o vinagre, oli i fulles de llorer. Sardines en escabetx.

■ escabetx

masculí alimentació, indústries alimentàries Salsa composta principalment per vi o vinagre, oli i fulles de llorer Sardines en escabetx
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escabetxada

■ escabetxada

femení Acció d’escabetxar l’efecte Fer una escabetxada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escabetxar

■ escabetxar

verb transitiu alimentació, indústries alimentàries Guisar o adobar amb escabetx popularment Matar popularment Suspendre un estudiant que s’examina Enguany també l’han escabetxat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

escabí
| escabina

escabí
| escabina

masculí i femení dret Membre llec d’un jurat mixt