Es mostren 88953 resultats

■ escai

■ escai

masculí plàstics Material sintètic que imita la pell, usat sobretot en tapisseria Sofà d’escai
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escaiença

■ escaiença

femení Qualitat d’escaient Ocasió en què s’escau alguna cosa Eventualitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escaient

■ escaient

adjectiu Que escau bé És un color escaient per a les rosses Encertat, oportú Tenia paraules escaients per a cada situació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escaientment

■ escaientment

adverbi D’una manera escaient
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escaig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escaig</title>

Partició sil·làbica: es_caig
Etimologia: d’origen incert, possiblement preromà indoeuropeu, d’una base *skaidio-, skadio-, d’una arrel skid- ‘tallar’ o sked- ‘partir’ 1a font: s. XIV
    masculí
  1. Escapoló.
  2. Fracció que excedeix una quantitat expressada en un nombre rodó. El compte és de deu euros i un escaig de vint o trenta cèntims. Pesa quatre quilos i escaig.

■ escaig

masculí Escapoló Fracció que excedeix una quantitat expressada en un nombre rodó El compte és de deu euros i un escaig de vint o trenta cèntims Pesa quatre quilos i escaig
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escaigut
| escaiguda

■ escaigut
| escaiguda

adjectiu Escaient Ben proporcionat, ben plantat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escaïment

■ escaïment

masculí El fet d’escaure’s alguna cosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escainar

■ escainar

verb intransitiu Escatainar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escaiola1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escaiola</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: es_ca_io_la
Etimologia: del moss. ´iškaylûla, diminutiu del moss. aragonès i asturià escalla ‘mena de blat’, del ll. td. scandŭla, ll. scandăla, íd. 1a font: 1764
femení botànica Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Phalaris canariensis), d’arrel fibrosa i de fulles linears amples, la grana de la qual és emprada com a menjar per als ocells de gàbia.


Vegeu també:
escaiola2

■ escaiola1

femení botànica Planta herbàcia anual de la família de les gramínies Phalaris canariensis , d’arrel fibrosa i de fulles linears amples, la grana de la qual és emprada com a menjar per als ocells de gàbia Vegeu també escaiola 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escaiola2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escaiola</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: es_ca_io_la
Etimologia: de l’it. scagliuola, íd., diminutiu de scaglia ‘escata’ 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Pasta feta de guix i aiguacuit, amb la qual es construeixen figures o es revesteix alguna construcció, donant-li colors, imitant marbre o altres pedres, etc.
    2. Figura o petita escultura realitzada emmotllant escaiola.
  2. Guix molt fi i blanc utilitzat pels guixaires per a l’enguixada de sostres i parets.



    3. Vegeu també:
    escaiola1

■ escaiola2

femení Pasta feta de guix i aiguacuit, amb la qual es construeixen figures o es revesteix alguna construcció, donant-li colors, imitant marbre o altres pedres, etc Figura o petita escultura realitzada emmotllant escaiola Guix molt fi i blanc utilitzat pels guixaires per a l’enguixada de sostres i parets Vegeu també escaiola 1
Informació complementària
Traducció