Es mostren 88939 resultats

■ escampall

■ escampall

masculí Estesa, escampadissa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escampament

■ escampament

masculí Escampada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escampar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escampar</title>

Etimologia: de camp 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Separar en diferents direccions les parts que formaven un conjunt. Si el gos s’esvera, escamparà les ovelles. No escampis les escombraries passant-hi pel damunt. Escampa la sal per damunt del pa amb tomàquet.
    2. pronominal La gent va escampar-se pels boscos dels voltants.
    3. pronominal Aclarir-se els núvols, el temps plujós, la temperatura carregada, etc.
    4. intransitiu Aquesta calor no escampa. Si els núvols escampen no plourà pas.
    5. escampar la boira Anar-se’n, marxar.
    1. transitiu Estendre, posar damunt una extensió o en un volum més gran. El peveter escampava un fum dens per tota la cambra.
    2. pronominal La seva nissaga s’escampà per tot el país.
    3. transitiu Fer que un líquid s’estengui sobre una superfície. Escampa l’aigua amb una baieta i el terra s’eixugarà de seguida.
    4. pronominal L’oli vessat es va escampar per terra i no el van poder aprofitar.
  3. transitiu Deixar sortir o expansionar-se un fluid que estava reclòs, comprimit. Escampar, algú, llàgrimes de dolença. Aquestes flors escampen perfum.
  4. figuradament
    1. transitiu Estendre una nova, veu, fama, etc., divulgar-la. Cal escampar aquesta notícia.
    2. pronominal Va escampar-se la veu que ell era mort.
  5. transitiu col·loquialment
    1. Despendre diners, gastar. En una nit ha escampat tota la setmanada.
    2. usat absolutament No li deixis pas diners, perquè li agrada molt escampar.

■ escampar

verb transitiu Separar en diferents direccions les parts que formaven un conjunt Si el gos s’esvera, escamparà les ovelles No escampis les escombraries passant-hi pel damunt Escampa la sal per damunt del pa amb tomàquet pronominal La gent va escampar-se pels boscos dels voltants pronominal Aclarir-se els núvols, el temps plujós, la temperatura carregada, etc intransitiu Aquesta calor no escampa Si els núvols escampen no plourà pas escampar la boira Anar-se’n, marxar transitiu Estendre, posar damunt una extensió o en un volum més gran El peveter escampava un fum dens per tota la cambra…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escampavies

■ escampavies

masculí construcció naval Embarcació lleugera armada per a vigilar les costes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escandalitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escandalitzar</title>

Etimologia: del ll. scandalizare, i aquest, del gr. skandalízō ‘procurar fer ensopegar’ (v. escàndol) 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Ofendre els sentiments morals, la consciència (d’algú) amb alguna acció immoral blasmable. Això que penseu fer escandalitzaria tothom.
    2. pronominal Ésser escandalitzat. Tota la gent de bé se n’escandalitzaria. Escandalitzar-se a la vista d’una cosa.
  2. transitiu col·loquialment Fer escàndol, xivarri.

■ escandalitzar

verb transitiu Ofendre els sentiments morals, la consciència d’algú amb alguna acció immoral blasmable Això que penseu fer escandalitzaria tothom pronominal Ésser escandalitzat Tota la gent de bé se n’escandalitzaria Escandalitzar-se a la vista d’una cosa transitiu colloquialment Fer escàndol, xivarri
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escandall


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escandall</title>

Etimologia: del ll. vg. *scandacŭlum ‘escala, graduació’, der. del ll. scandĕre ‘pujar; mesurar versos’, probablement per mitjà del genovès ant. scandaglio ‘sonda’ i l’oc. ant. escandalh ‘certes mesures’ 1a font: 1331
    masculí
  1. economia Determinació aproximada del cost o valor d’un producte agafant-ne una mostra i generalitzant-ne els resultats.
  2. marina, marítim Peça de plom posada a l’extrem d’una corda prima i que serveix per a determinar la profunditat de la mar, d’un riu, etc., en un punt determinat.

■ escandall

masculí economia Determinació aproximada del cost o valor d’un producte agafant-ne una mostra i generalitzant-ne els resultats marina, marítim Peça de plom posada a l’extrem d’una corda prima i que serveix per a determinar la profunditat de la mar, d’un riu, etc, en un punt determinat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escandallar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escandallar</title>

Etimologia: de escandall 1a font: 1286
    verb transitiu
  1. economia Aplicar el procediment de l’escandall per valorar una mercaderia.
  2. marina, marítim Sondar, mesurar la profunditat d’una massa d’aigua mitjançant l’escandall o un altre instrument.
  3. figuradament Cercar de conèixer, assajar.

■ escandallar

verb transitiu economia Aplicar el procediment de l’escandall per valorar una mercaderia marina, marítim Sondar, mesurar la profunditat d’una massa d’aigua mitjançant l’escandall o un altre instrument figuradament Cercar de conèixer, assajar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escandalós
| escandalosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escandalós</title>

Etimologia: de escàndol 1a font: 1403
  1. adjectiu Que ofèn els sentiments morals, la consciència, que causa escàndol. És un home escandalós. Un acte, un capteniment, escandalós. Un escrit escandalós.
  2. adjectiu i masculí i femení col·loquialment Que fa escàndol, xivarri. Quins xicots més escandalosos: no paren de cridar en tot el dia.

■ escandalós
| escandalosa

adjectiu Que ofèn els sentiments morals, la consciència, que causa escàndol És un home escandalós Un acte, un capteniment, escandalós Un escrit escandalós adjectiu i masculí i femení colloquialment Que fa escàndol, xivarri Quins xicots més escandalosos no paren de cridar en tot el dia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escandalosa

■ escandalosa

femení marina, marítim Vela triangular que va inserida damunt la cangrea
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escandalosament

■ escandalosament

adverbi D’una manera escandalosa, amb escàndol
Traducció