Es mostren 88940 resultats

escampador
| escampadora

escampador
| escampadora

escampall

escampall

escampament

escampament

Informació complementària

escampar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escampar</title>

Accessory
Etimologia: de camp 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
    1. transitiu Separar en diferents direccions les parts que formaven un conjunt. Si el gos s’esvera, escamparà les ovelles. No escampis les escombraries passant-hi pel damunt. Escampa la sal per damunt del pa amb tomàquet.
    2. pronominal La gent va escampar-se pels boscos dels voltants.
    3. pronominal Aclarir-se els núvols, el temps plujós, la temperatura carregada, etc.
    4. intransitiu Aquesta calor no escampa. Si els núvols escampen no plourà pas.
    5. escampar la boira Anar-se’n, marxar.
    1. transitiu Estendre, posar damunt una extensió o en un volum més gran. El peveter escampava un fum dens per tota la cambra.
    2. pronominal La seva nissaga s’escampà per tot el país.
    3. transitiu Fer que un líquid s’estengui sobre una superfície. Escampa l’aigua amb una baieta i el terra s’eixugarà de seguida.
    4. pronominal L’oli vessat es va escampar per terra i no el van poder aprofitar.
  1. transitiu Deixar sortir o expansionar-se un fluid que estava reclòs, comprimit. Escampar, algú, llàgrimes de dolença. Aquestes flors escampen perfum.
  2. figuradament
    1. transitiu Estendre una nova, veu, fama, etc., divulgar-la. Cal escampar aquesta notícia.
    2. pronominal Va escampar-se la veu que ell era mort.
  3. transitiu col·loquialment
    1. Despendre diners, gastar. En una nit ha escampat tota la setmanada.
    2. usat absolutament No li deixis pas diners, perquè li agrada molt escampar.

escampar

escampavies

escampavies

escandalitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escandalitzar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. scandalizare, i aquest, del gr. skandalízō ‘procurar fer ensopegar’ (v. escàndol) 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
    1. transitiu Ofendre els sentiments morals, la consciència (d’algú) amb alguna acció immoral blasmable. Això que penseu fer escandalitzaria tothom.
    2. pronominal Ésser escandalitzat. Tota la gent de bé se n’escandalitzaria. Escandalitzar-se a la vista d’una cosa.
  1. transitiu col·loquialment Fer escàndol, xivarri.

escandalitzar

escandall


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escandall</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. *scandacŭlum ‘escala, graduació’, der. del ll. scandĕre ‘pujar; mesurar versos’, probablement per mitjà del genovès ant. scandaglio ‘sonda’ i l’oc. ant. escandalh ‘certes mesures’ 1a font: 1331
Body
    masculí
  1. economia Determinació aproximada del cost o valor d’un producte agafant-ne una mostra i generalitzant-ne els resultats.
  2. marina, marítim Peça de plom posada a l’extrem d’una corda prima i que serveix per a determinar la profunditat de la mar, d’un riu, etc., en un punt determinat.

escandall

escandallar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escandallar</title>

Accessory
Etimologia: de escandall 1a font: 1286
Body
    verb transitiu
  1. economia Aplicar el procediment de l’escandall per valorar una mercaderia.
  2. marina, marítim Sondar, mesurar la profunditat d’una massa d’aigua mitjançant l’escandall o un altre instrument.
  3. figuradament Cercar de conèixer, assajar.

escandallar

escandalós
| escandalosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escandalós</title>

Accessory
Etimologia: de escàndol 1a font: 1403
Body
  1. adjectiu Que ofèn els sentiments morals, la consciència, que causa escàndol. És un home escandalós. Un acte, un capteniment, escandalós. Un escrit escandalós.
  2. adjectiu i masculí i femení col·loquialment Que fa escàndol, xivarri. Quins xicots més escandalosos: no paren de cridar en tot el dia.

escandalós
| escandalosa

escandalosa

escandalosa